Sortam de la crisi e preparem lo Temps Quatre de l’occitanisme
Lo grand Robèrt Lafont teorizèt en 1991 lei tres periòdes d’acceleracion dau “renaissentime occitan” (o de l’“occitanisme” au sens larg, totei grafias inclusas). Lo Temps Un foguèt l’expansion dau...
View ArticlePartit Socialista: trasida e còp d'estat
Es coma una contra-set l’endeman d’una serada de pintada: com i sèm arribats? A léger los jornaus, espiar lo finestron e escotar la ràdio, nos sembla pantaishar (vòli parlar deu monde d’esquèrra). On...
View ArticleProspectiva per la lenga occitana (part 1)
Dins aquela seria d’article, vau ensajar d’establir una prospectiva per la lenga e la cultura occitana, non pas al nivèl de la grafia mas de l’us social de l’occitan. Una prospectiva es un estudi de...
View ArticleJansemin ièr, uèi e deman
Quand vos passejatz per carrièra dins la vila d’Agen, avètz de mal a creire que al sègle XIXen, la lenga nòstra s’aussisiá normalament dins totas las jaças socialas, quitament se ja los borgeses e los...
View ArticleCultura del fracàs o fracàs de la cultura?
Es vertadièrament quicòm d’estranh, l’occitanisme. Me soi pausat la question fa qualques jorns. “Cossí venèm occitanista?”, es-a-dire, quinas motivacions presidan a la causida d’un engajament en...
View ArticleLo vas d’alienòr. Una peça mancanta
Aquel vas en cristal de ròca dich d’Alienòr, demòra pron desconegut e notadament dels occitans. Fasiá partida del tesaur de l’abadiá de Saint-Denis e se trapa a l’ora d’ara al musèu del Louvre. Aquela...
View ArticleIstòria d’Òc: la Val d’Aran entre doas monarquias al sègle XVII (1)
Los poders: poder local e poder central dins la Val d’Aran Exceptat la baronia de Los, l’Aran del sègle XVII ignòra le regim senhorial. Aquò significa que lo rei èra, gaireben pertot, lo sol senhor...
View ArticleNe o ne’n?
La particula pronominala ne coneis una varianta ne’n dins certanei varietats d’occitan. Per exemple: ne manja pas (ne’n manja pas). Tanben la forma ne pren de formas particularas dins certanei...
View ArticleBrexit: tres rasons ende estar a favor
Lo referéndum britanic deu 23 de junh serà una estrea dens l’istòria de l’Union Europenca. Levat los refuses norvegians d’i entrar dus còps (1972 e 1994), l’Union a rarament recebut un reget d’adesion...
View ArticleCronicas dei tèrras luenchas (1)
Cronicas dei tèrras luenchas es una sèria literària, a l'imatge dei romans fulhetons, que poiretz seguir en exclusivitat sus Jornalet. Son de temps immemoriaus, que sempre me demandèron d’una votz...
View ArticleDLUO e DLC, per i véser pus clar
Quauquas consideracions agrò-alimentàrias, per çanjar un pauc... Entremitan los grands problèmas d’aqueth monde, pòdem mencionar la surexpleitacion de les ressorças naturalas e lo gassilhatge...
View ArticleSortida del ghetto
L'occitanisme es claufit de bonas gents, De monde que combaton per la dignitat, E lutan contra las atacas d'un estat Que se ritz de nos far trabucar dins lo fems. Lo president e los ministres...
View ArticleSobrilhas de drech occitan pròpri
O coma lo drech occitan deven un drech “costumier” (= conotacion negativa) Lo drech declarat aüra “costumier” (coma la lenga occitana declaraa despí qualquas decenias “regionala”) es reconoissut...
View ArticleLo ris pelau ( II)
Pelau de favolhas Ingredients: 300 g de ris long (o mejan), una dotzena e mièja de favolhas (crancs), ½ kg de muscles, 1 ceba, 1 tomata madura, d’alhs, 1 branca d’api, jolverd, ferigola, laurièr,...
View ArticleLo tornado
Lo tornado es un movement d’aire que fa un revolum en forma d’espirala amb una rapiditat extraordinària. Lo fenomèn es abituau solament dins certanei zònas de la planeta coma leis estats Units, la...
View ArticleLo mesprètz: especialitat francesa?
Totis se bremban de la campanha miada peu David Grosclaude suu tèma “Que n’i a pro d’estar mespresats”, campanha eficaça e victoriosa contra lo mesprètz francés de cap a las lengas e culturas, occitana...
View ArticleCentenari de la batalha de Verdun
Del temps de la primièra guèrra mondiala, del 21 de febrièr al 19 de decembre de 1916 se debanèt la batalha de Verdun en Lorena. Opausèt l’armada francesa a la sia omològa alemanda. Devath un...
View ArticleLo Partit de la Nacion Occitana e la crisi agricòla
Una crisi agricòla grèva toca los noiriguièrs de pòrc e de bovins dins l’Estat francés; los noiriguièrs de polalha independents, nombroses en Occitània, son al meteis temps victimas de mesuras presas...
View ArticleLibres liures lipotejadi, ua proposicion solidària
Qu’en cau hèr des libres un viatge que les auem lejudi? Liéger qu’ei un des mès grani plasers. Un plaser que se pòt arténher en solitari. A jo que me platz de liéger, pensi que sò un liegedor...
View ArticleLa desunion europèa
Sembla que lo Reialme Unit prepara ja un referendum per conéisser s’a de demorar o de quitar l’Union Europèa. Serà fach lo 23 de junh après que lo primièr ministre britanic, David Cameron, a obtengut...
View Article