Sembla que lo Reialme Unit prepara ja un referendum per conéisser s’a de demorar o de quitar l’Union Europèa. Serà fach lo 23 de junh après que lo primièr ministre britanic, David Cameron, a obtengut de garentias plan satisfasentas per aquel estat de quatre nacions e que d’autres en l’UE an pas.
Aital, David Cameron a pogut assegurar un estatut especial pel Reialme Unit e a recomandat als ciutadans d’aquel estat de votar “yes” a abandonar pas l’UE pr’amor que “daissar Euròpa seriá un perilh per la nòstra seguretat nacionala e economica”, çò diguèt Cameron.
Divèrses analistas internacionals ja an avertit que lo referendum es un perilh per lo Reialme Unit pr’amor que s’aquel estat quitèsse l’UE la sieuna crisi economica seriá mai prigonda pr’amor que seriá pas pus dins l’airal de la Union Europèa e pr’amor que lo problema de l’immigracion deuriá èsser afrontat d’un biais particular.
De mai, un Reialme Unit tot sol seriá mai isolat internacionalament e auriá tanben lo risc de la secession d’Escòcia pr’amor qu’ela es plan mai europeista qu’Anglatèrra. Una situacion que lo quite Cameron a definit coma “un saut a l’escuretat”.
Ara, sieis ministres del govèrn e dos partits politics lucharan en una campanha politica pel Brexit o sortida del Reialme Unit de l’Union Europèa. Totes pensan que lo vòte finala serà un òc estonant e que cal pas s’inquietar, mas benlèu se caldriá inquietar un pauc mai per l’Union Europèa e non pas pel Reialme Unit.
Una campanha dividida
Los partisans del Brexit an Boris Johnson, lo cònsol màger de Londres, coma lo sieu poquèr amagat. Es plan bon comunicator e ajudarà los qu’afirman qu’èsser en Euròpa es un atac a la democracia e a l’escasuda economica. Pr’aquò Cameron pòt dire ara, de segur, que “demorar dins l’UE serà un benefici pels britanics pr’amor que seran pas dins l’airal de viatjar sens passapòrt o aver la meteisssa moneda”. E ja son dos beneficis que lo Reialme Unit aurà e que los autres 27 païses europèus auràn pas.
Aquò ja es una contradiccion de l’esperit de l’Union Europèa e tanben pòt èsser un perilh dins lo futur mai propdan. Quand un país a una diferéncia, los autres tanben la voldràn e menaçaràn tanben de quitar l’Union Europèa s’eles an pas tanben aquela singularitat.
Pensi a de païses coma Ongria, que son totalament contraris a l’intrada dels immigrants dins sas frontièras e que, de segur, demandaran, tre ara, un estatut especial coma lo qu’a lo Reialme Unit. Pensi tanben a de païses coma Polonha, qu’an estat denonciats, un còp e un autre, pels tribunals europèus dels dreches umans per lor regim totalitari —o puslèu pauc democratic— e qu’an agut d’èsser menaçats per l’UE per arrestar qualques unas de sas politicas.
Pensi tanben a de païses coma l’estat espanhòl, que ja a un deficit mai grand del 100% e que poiriá demandar, tre ara, d’aplicar pas mai de politicas socialas restrictivas o que lo sistema del deficit europèu se li aplique pas mai.
Pensi, fin finala, a un estat francés qu’a prés una direccion vèrs lo totalitarisme amb una manca de dreches umans basics a causa de la guèrra contra Daish e que, a l’ora d’ara, preferís èsser pas mai dins lo sistèma de frontièras dobertès nomenat Schengen e que tanben poiriá sollicitar d’i èsser mai. Perqué pas?
Amb la creacion de las diferéncias, la tòca basica de l’Union Europèa, son uniformizacion sociala, politica e economica, que non pas culturala, lo futur nos menarà a d’autras peticions après la del Reialme Unit.
Sens o saber, l’Union Europèa es intrada dins una nòva fasa que la poiriá menar a sa dissolucion practica, non pas teorica. Èra un perilh de concedir un estatut especial al Reialme Unit. Amb Dinamarca ne son ja dos. Lèu ne seràn mai e, fin finala, l’Union Europèa non serà pas res de semblable a l’UE de 1992. Brusselas a fach lo trauc. Qual i metrà l’Union Europèa al dedins? Solament es solament un question de temps
Aital, David Cameron a pogut assegurar un estatut especial pel Reialme Unit e a recomandat als ciutadans d’aquel estat de votar “yes” a abandonar pas l’UE pr’amor que “daissar Euròpa seriá un perilh per la nòstra seguretat nacionala e economica”, çò diguèt Cameron.
Divèrses analistas internacionals ja an avertit que lo referendum es un perilh per lo Reialme Unit pr’amor que s’aquel estat quitèsse l’UE la sieuna crisi economica seriá mai prigonda pr’amor que seriá pas pus dins l’airal de la Union Europèa e pr’amor que lo problema de l’immigracion deuriá èsser afrontat d’un biais particular.
De mai, un Reialme Unit tot sol seriá mai isolat internacionalament e auriá tanben lo risc de la secession d’Escòcia pr’amor qu’ela es plan mai europeista qu’Anglatèrra. Una situacion que lo quite Cameron a definit coma “un saut a l’escuretat”.
Ara, sieis ministres del govèrn e dos partits politics lucharan en una campanha politica pel Brexit o sortida del Reialme Unit de l’Union Europèa. Totes pensan que lo vòte finala serà un òc estonant e que cal pas s’inquietar, mas benlèu se caldriá inquietar un pauc mai per l’Union Europèa e non pas pel Reialme Unit.
Una campanha dividida
Los partisans del Brexit an Boris Johnson, lo cònsol màger de Londres, coma lo sieu poquèr amagat. Es plan bon comunicator e ajudarà los qu’afirman qu’èsser en Euròpa es un atac a la democracia e a l’escasuda economica. Pr’aquò Cameron pòt dire ara, de segur, que “demorar dins l’UE serà un benefici pels britanics pr’amor que seran pas dins l’airal de viatjar sens passapòrt o aver la meteisssa moneda”. E ja son dos beneficis que lo Reialme Unit aurà e que los autres 27 païses europèus auràn pas.
Aquò ja es una contradiccion de l’esperit de l’Union Europèa e tanben pòt èsser un perilh dins lo futur mai propdan. Quand un país a una diferéncia, los autres tanben la voldràn e menaçaràn tanben de quitar l’Union Europèa s’eles an pas tanben aquela singularitat.
Pensi a de païses coma Ongria, que son totalament contraris a l’intrada dels immigrants dins sas frontièras e que, de segur, demandaran, tre ara, un estatut especial coma lo qu’a lo Reialme Unit. Pensi tanben a de païses coma Polonha, qu’an estat denonciats, un còp e un autre, pels tribunals europèus dels dreches umans per lor regim totalitari —o puslèu pauc democratic— e qu’an agut d’èsser menaçats per l’UE per arrestar qualques unas de sas politicas.
Pensi tanben a de païses coma l’estat espanhòl, que ja a un deficit mai grand del 100% e que poiriá demandar, tre ara, d’aplicar pas mai de politicas socialas restrictivas o que lo sistema del deficit europèu se li aplique pas mai.
Pensi, fin finala, a un estat francés qu’a prés una direccion vèrs lo totalitarisme amb una manca de dreches umans basics a causa de la guèrra contra Daish e que, a l’ora d’ara, preferís èsser pas mai dins lo sistèma de frontièras dobertès nomenat Schengen e que tanben poiriá sollicitar d’i èsser mai. Perqué pas?
Amb la creacion de las diferéncias, la tòca basica de l’Union Europèa, son uniformizacion sociala, politica e economica, que non pas culturala, lo futur nos menarà a d’autras peticions après la del Reialme Unit.
Sens o saber, l’Union Europèa es intrada dins una nòva fasa que la poiriá menar a sa dissolucion practica, non pas teorica. Èra un perilh de concedir un estatut especial al Reialme Unit. Amb Dinamarca ne son ja dos. Lèu ne seràn mai e, fin finala, l’Union Europèa non serà pas res de semblable a l’UE de 1992. Brusselas a fach lo trauc. Qual i metrà l’Union Europèa al dedins? Solament es solament un question de temps