Daissatz los orses en patz!
Per una decision del 4 de febrièr, lo Conselh d’Estat anulla la possibilitat d’autorizar l’espaurugament dels orses de Pirenèus mercé a tirs non-mortals (dison non-letals per pas utilizar la referéncia...
View ArticleLa fòrça dels mots
La portada dels mots pòt èsser gigantassa per l’istòria e lo present. Los mots estructuran l’esperit collectiu. Atau lo mot patés legitimèt aicí un linguicidi das lengas autoctònas, linguicidi encara...
View ArticleCanadà (4)
Província d’Ontàrio, Otaoa (Ottawa) Lo rapòrt amb los angleses e donca los anglofòns es ren genial. Mas la politica e lo pragmatisme ajuán a la situacion actuala. I es que de veire las batèstas que i...
View ArticleCovid e contraròtle d’alcolemia
L’Arsèni, que lo Guston aviá convidat a manjar, aviá quichat un pauc sus la botelha, e, sens èsser bandat, èra benlèu al delà del taus legal per poder menar. Lo Guston li prepausèt de demorar e de...
View Article40 ans de vida avans lo confinhament
Lo cort compèndi d’una lònga istòria Escrivi lei mieus remembres d’enfança e de joinessa, consequéncia dau confinhament que m’a balhat lo temps. Lei destini ai mieus pichòts, ai mieus nebots e...
View ArticleLo T.T.
Violèna demòra dins la banlèga de Tolosa e trabalha coma secretària, plaça del Capitòli. Viu amb son amic Lionèl, infirmièr en Ehpad, e lors dos pichons Magalia (sièis ans) e Yan (tres ans) dins un...
View ArticleParlem de sèxe (en lenga nosta)
Los diccionaris occitans que son sovent retrèits per tot çò qui ei de la sexualitat; qu’ei sovent parièr per las òbras literàrias. Per’mor de ‘quò, sovent lo vocabulari familiar e vulgar que manca aus...
View ArticleAdieu paure Carnaval (version vivaroalpencha)
Adiu paure, adiu paure, Adiu paure Carneval. T'an raptat fins un tauril Amb barriàs bruts e negrasses ChiriPitos, bling, bling bling... Escota me, si fan de sòus, Chirichipi, chiu, chiu,...
View ArticleCau pagar lo deute?
S’ara vau parlar de sòus, me cau començar per la comparason que hascoc l’associacion britanica Oxfam per ajudar aus “praubes” de compénguer çò que vòu díser lo mot “fortuna”. De costuma, quan se...
View ArticleL’occitan au paradís
Per un matin freg de febrièr de 1858 la Verge Maria apareguèt a la jove Maria Bernada Sobirós que fasiá de lenha. Sa familha èra de la paurilha la mai paura, e coma sabiá ges de francés, la “Dòna” li...
View ArticleInterdiccion e reculaia de la lenga (I)
Los joves a l’escòla se creson que la lenga occitana a reculat dins la sieu practica coma per magia. De fach jamai degun lor a dich que lo cambiament linguistic s’es fach de biais extremament rapide e...
View ArticleTriste tropic
Deu començar lèu, se la contestacion ganha pas, la realizacion del projècte «Tropicalia». Es la bastison, dins lo Pas de Calais, sus un terrenc de 10 ha, de la mai bèla sèrra tropicala del monde, una...
View ArticleL’occitan, l’afar d’un millenari
L’Afar del sègle foguèt iniciat per quatre associacions (Fondacion per la natura e l’òme, Greenpeace França, Nòstre Afar a Totes e Oxfam França) en decembre de 2018 per perseguir en justícia l’estat...
View ArticleLei fremas dau PSU vistas (e admiradas) per un militant de basa
Ai escrich aqueu tèxt en 2019 per testimoniar... mas en febrièr de 2021, la patrona dau projècte de libre sus lei Fremas au Partit Socialista Unificat l’a “corregit”, òu trobava mau escrich. Ai refusat...
View ArticleL’A.U.S.
Venem d’aprene que l’F.M.I. ven de botar sus pè l’A.U.S. Una avançada pichona per la planeta mas un pas de gigant per l’umanitat! Avèm agut l’astre de rescontrar Negreròc un dels pilastres d’aqueste...
View ArticleVaccinacion e òdi
Las campanhas de vaccinacion qui an dejà començat en quasi tots los país que son l’ocasion de fake news e invencions conspiracionistas de tota traca. La qui sembla aver mei de vòga qu’ei la qui pretend...
View ArticleLas trufas al caliu (e III)
Son de campairòls, o disiá ja Plini, un pauc misterioses, sortisson del non-res. Los autres campairòls tanben, mas s’amagan pas. Las trufas creisson a mièg palm o un palm jos tèrra e òm las der cercar...
View ArticleJosé (I)
En la gara de Sant Ròc si parla ja gavòt perqué es a la debuta o esquasi de la linea Nissa Conh (alias Coni, en toscan Cuneo). Aquela istòria, chal la contar lèu: las cabinas telefonicas son ja...
View ArticleCorses d’occitan sus Facebook
S’i a una batèsta de ganhar ara, es plan la de la preséncia sus la telaranha. E cresi que cadun n’es plan conscient. Am aviat l’accion “.OCC” per aver noms de maines pròpris, lo Congrés trabalh...
View ArticleNegrelum
Es lo polit títol d’un libre novèl de Miquèla Stenta, coneguda coma especialista das trobadors e de lor temps. Mas es d’un subjècte plan d’ara que tracta aquel Negrelum dins una lenga clara, neta e...
View Article