Província d’Ontàrio, Otaoa (Ottawa)
Lo rapòrt amb los angleses e donca los anglofòns es ren genial. Mas la politica e lo pragmatisme ajuán a la situacion actuala. I es que de veire las batèstas que i aguèt entre franceses e angleses per o compréner. A la batalha de las planas d’Abraam, batèsta qu’entrainèt la dominacion anglesa, ancara dos brigadiers occitans, un de Pònt Sant Esperit Loís Restoineau de Fontbona coma un aurilhaqués Estève-Guilhaume de Senesergues i defuntèron.
Aprocham de la quarta ciutat de Quebèc, Gatineau. Anam passar la ribiera dals Otaoés. “Kichissippi” en algonquian, “Rivière des Outaouais” en francés, “Ottawa River” en anglés. Marca lo limit entre la província de Quebèc e aquela d’Ontario. Cadun a adaptat dins sa grafia lo meme nom de nacion amerindiana (alora perqué ren en occitan tanben!). De l’autre costat, just en fàcia, Otaoa es la ciutat capitala de Canadà. Ven d’Odaoa en algonquian. Mas s’i parla anglés. Es oficial e tot.
Mas la ciutat la mai poblaa d’Ontario es Toronto, quitament la mai poblaa de Canadà tot. E aicí mai, ancara de rivalitat entre las doas ciutats, e anglofònas! Benlèu perqué quasi un tèrç de la populacion i parla francés? Mentre que Toronto es quasi completament anglofòna, completament a l’oèst diriam. De mai, Otaoa es mai pròcha geograficament de Montreal que de Toronto. Es sus la randa dal Quebèc.
En defòra dals bastiments federals, institucionals e politics canadians, ren me marquèt mai que la frontiera amb los Estats Units. Mai precisament amb l’estat de Nòva Iòrc, estat de la ciutat eponima. Va èstra la fin dal viatge.
Me fa rire quora de monde ditz que los amerindians èran de tribús diferentas de salvatges que se batián sempre. De fach, quora los europèus venguèron, cada tribú faguèt parier, franceses, angleses. Transportèron lor problèmas aicí. De salvatges estranhament se’n parla jamai per elos. Qu’a l’epòca sus las doas ribas de la ribiera dals Otaoés se parlava segurament la mema lenga e aüra non! E las frontieras aüra an copat de nacions amerindianas en doas.
Passam lèu a Toronto. Que i passarèm una darriera nuech après Niagara.
Anam a “Niagara Falls”, vila ontariana, fàcia a “Niagara Falls” vila beçona estatsuniana. Mas totun, se parla qu’anglés dals dos costats. La diferéncia, se ve ren. O alora avèm ren la finesa per o saber. Mas sabèm qu’a la television los canadians son trufats per los estatsunians. Coma los belgas per los franceses... Embarcam sus un batèl que nos fa préner lo fresc e la raissa de la tombaa de las aigas. Una cataracta. Avèm ben fach de nos comprar aquela mena de pòncho ridicul transparent per toristas de color clinquanta. Me sento un chinés en vila vièlha de Niça, mas sensa ren de veire. Poièm demorar sus lo pònt per agachar l’imensitat d’aiga a l’orizontala e subretot a la verticala. Un bel escalier. Lo menaire dal batèl nos ditz en anglés al micro que traversam la frontiera maritima. Sèm als Estats Units per un blin. Ges de besonh de passapòrt nos dison per se rire. Nos fa bela chamba per cinc minutas. De Coast guards, gàrdian la còsta de luenh benlèu.
Tornat, ren d’especial de mai. Un ambient mai totalament nòrdamerican. Se sentèm lèu perdut e pauc de causa dins la molonaa. De nuech, agacham l’espectacle luminós e los rebats dins l’aiga viva. Las torres, lo betum, los lumes de vilas. La chambra es coma dins los films americans, sensa gost ni gosta. Estil motèl, motius amb de palmiers. Anam se cojar.
Me demando se la guida se sente al sieu o dins un autre país...
Pensaas
Quebèc non es la soleta region francofòna de Canadà o d’America de Nòrd a èstre percorreguá per d’occitans. E gràcias a Canadà, lo país de Cocanha es plus un luec imaginari, al mens despí lo sègle 18en. S’atrobava en Occitània al sègle tretze entre Provença e Lengadòc. E aüra s’atròba en Acadia, aquel territòri francofòn dal Novèu Brunswick en Canadà a un vilatge nomenat ansin. I son d’autres noms de luecs ligats: Barre-de-Cocagne, l’iscla de Cocagne e la ribiera Cocagne... E ren que de l’autre costat de la frontiera, als Estats Units, se tròba una comuna al nom de Massena. Conoissèm ben “Marseilles” o “Montpelier”...
I son d’autres occitans parier qu’an marcaa l’istòria de Canadà. Per exemple Joan-Jaume Cauç (Caux) sonat tanben Joan Cauç, alias “Catalònia” perqué presentava Bearn coma vesin dal país de Catalonha. Naissut en 1830 en Bearn e defuntat en 1922 dins lo vilatge d’Hazelton en Colombia Britanica es un aventurier (devengut amb lo temps afublat dal títol “d’aventurier canadian”) famós. En 1858, a 28 ans decide de venir portaire de mercanselhas a mulas e chavals per los cerchaires d’aur que van sus la còsta oèst de Canadà e dals Estats Units.
Parla occitan gascon bearnés, e es conoissut per èstre fidèl a aquela lenga. La parla amb d’autres occitans ailí coma Jo Castilhon (Castillou) que li sièrve de traductor amb los anglofòns e mai se parla coma un creòl occitan, combinant anglés, gaelic, francés e occitan bearnés. Serà talament integrat al país qu’aurà una filha amb una amerindiana. A lo gaubi per far lo transpòrt per mulas en Canadà coma als Estats Units.
Als Estats Units justament, chal citar tanben un autre bearnés governaire de la Loïsiana francesa Joan-Jaume Blasi d’Abadia (Blaise d’Abbadie). O tanben un marin e ordonator de la mema entitat, lo lengadocianoprovençal Vincenç-Gaspard-Peire de Ròchamaura (Rochemore).
Canadà es coma un país de refugiats. Après l’arribaa europèa, i aguèt de nacions amerindianas que boleguèron o desapareissèron. Pi i aguèt la rivalitat anglofrancesa. Los acadians que boleguèron. Pi i aguèt los secessionistas e rebèls estatsunians còntra los leialistas angleses e donca la guerra d’independéncia estatsuniana. Los proangleses trobèron un fugeiret gaire luenh, dins Canadà. Ièr èran de russos o d’ucraïnians, aüra de chineses. Mas nosautres, demoram sensa èstre vistes e participam a l’istòria mondiala. Me’n avisarai sempre, qualques ans mai tardi, d’una filha al licèu que pantaisava de viure en Canadà. Aver una vita nòva, gardar la facilitat de la lenga. Niça e los Alps son tanben una terra de refugi.
Anam partir de l’aeropòrt de Toronto. Retorn a Niça, Occitània. La diferéncia orària es mai dura dins aquel sens. Anam passar una setmana a nos en reméter. Lo corrier amolonat nos espèra.
![abonar los amics de Jornalet]()
Lo rapòrt amb los angleses e donca los anglofòns es ren genial. Mas la politica e lo pragmatisme ajuán a la situacion actuala. I es que de veire las batèstas que i aguèt entre franceses e angleses per o compréner. A la batalha de las planas d’Abraam, batèsta qu’entrainèt la dominacion anglesa, ancara dos brigadiers occitans, un de Pònt Sant Esperit Loís Restoineau de Fontbona coma un aurilhaqués Estève-Guilhaume de Senesergues i defuntèron.
Aprocham de la quarta ciutat de Quebèc, Gatineau. Anam passar la ribiera dals Otaoés. “Kichissippi” en algonquian, “Rivière des Outaouais” en francés, “Ottawa River” en anglés. Marca lo limit entre la província de Quebèc e aquela d’Ontario. Cadun a adaptat dins sa grafia lo meme nom de nacion amerindiana (alora perqué ren en occitan tanben!). De l’autre costat, just en fàcia, Otaoa es la ciutat capitala de Canadà. Ven d’Odaoa en algonquian. Mas s’i parla anglés. Es oficial e tot.
Mas la ciutat la mai poblaa d’Ontario es Toronto, quitament la mai poblaa de Canadà tot. E aicí mai, ancara de rivalitat entre las doas ciutats, e anglofònas! Benlèu perqué quasi un tèrç de la populacion i parla francés? Mentre que Toronto es quasi completament anglofòna, completament a l’oèst diriam. De mai, Otaoa es mai pròcha geograficament de Montreal que de Toronto. Es sus la randa dal Quebèc.
En defòra dals bastiments federals, institucionals e politics canadians, ren me marquèt mai que la frontiera amb los Estats Units. Mai precisament amb l’estat de Nòva Iòrc, estat de la ciutat eponima. Va èstra la fin dal viatge.
Me fa rire quora de monde ditz que los amerindians èran de tribús diferentas de salvatges que se batián sempre. De fach, quora los europèus venguèron, cada tribú faguèt parier, franceses, angleses. Transportèron lor problèmas aicí. De salvatges estranhament se’n parla jamai per elos. Qu’a l’epòca sus las doas ribas de la ribiera dals Otaoés se parlava segurament la mema lenga e aüra non! E las frontieras aüra an copat de nacions amerindianas en doas.
Passam lèu a Toronto. Que i passarèm una darriera nuech après Niagara.
Anam a “Niagara Falls”, vila ontariana, fàcia a “Niagara Falls” vila beçona estatsuniana. Mas totun, se parla qu’anglés dals dos costats. La diferéncia, se ve ren. O alora avèm ren la finesa per o saber. Mas sabèm qu’a la television los canadians son trufats per los estatsunians. Coma los belgas per los franceses... Embarcam sus un batèl que nos fa préner lo fresc e la raissa de la tombaa de las aigas. Una cataracta. Avèm ben fach de nos comprar aquela mena de pòncho ridicul transparent per toristas de color clinquanta. Me sento un chinés en vila vièlha de Niça, mas sensa ren de veire. Poièm demorar sus lo pònt per agachar l’imensitat d’aiga a l’orizontala e subretot a la verticala. Un bel escalier. Lo menaire dal batèl nos ditz en anglés al micro que traversam la frontiera maritima. Sèm als Estats Units per un blin. Ges de besonh de passapòrt nos dison per se rire. Nos fa bela chamba per cinc minutas. De Coast guards, gàrdian la còsta de luenh benlèu.
Tornat, ren d’especial de mai. Un ambient mai totalament nòrdamerican. Se sentèm lèu perdut e pauc de causa dins la molonaa. De nuech, agacham l’espectacle luminós e los rebats dins l’aiga viva. Las torres, lo betum, los lumes de vilas. La chambra es coma dins los films americans, sensa gost ni gosta. Estil motèl, motius amb de palmiers. Anam se cojar.
Me demando se la guida se sente al sieu o dins un autre país...
Pensaas
Quebèc non es la soleta region francofòna de Canadà o d’America de Nòrd a èstre percorreguá per d’occitans. E gràcias a Canadà, lo país de Cocanha es plus un luec imaginari, al mens despí lo sègle 18en. S’atrobava en Occitània al sègle tretze entre Provença e Lengadòc. E aüra s’atròba en Acadia, aquel territòri francofòn dal Novèu Brunswick en Canadà a un vilatge nomenat ansin. I son d’autres noms de luecs ligats: Barre-de-Cocagne, l’iscla de Cocagne e la ribiera Cocagne... E ren que de l’autre costat de la frontiera, als Estats Units, se tròba una comuna al nom de Massena. Conoissèm ben “Marseilles” o “Montpelier”...
I son d’autres occitans parier qu’an marcaa l’istòria de Canadà. Per exemple Joan-Jaume Cauç (Caux) sonat tanben Joan Cauç, alias “Catalònia” perqué presentava Bearn coma vesin dal país de Catalonha. Naissut en 1830 en Bearn e defuntat en 1922 dins lo vilatge d’Hazelton en Colombia Britanica es un aventurier (devengut amb lo temps afublat dal títol “d’aventurier canadian”) famós. En 1858, a 28 ans decide de venir portaire de mercanselhas a mulas e chavals per los cerchaires d’aur que van sus la còsta oèst de Canadà e dals Estats Units.
Parla occitan gascon bearnés, e es conoissut per èstre fidèl a aquela lenga. La parla amb d’autres occitans ailí coma Jo Castilhon (Castillou) que li sièrve de traductor amb los anglofòns e mai se parla coma un creòl occitan, combinant anglés, gaelic, francés e occitan bearnés. Serà talament integrat al país qu’aurà una filha amb una amerindiana. A lo gaubi per far lo transpòrt per mulas en Canadà coma als Estats Units.
Als Estats Units justament, chal citar tanben un autre bearnés governaire de la Loïsiana francesa Joan-Jaume Blasi d’Abadia (Blaise d’Abbadie). O tanben un marin e ordonator de la mema entitat, lo lengadocianoprovençal Vincenç-Gaspard-Peire de Ròchamaura (Rochemore).
Canadà es coma un país de refugiats. Après l’arribaa europèa, i aguèt de nacions amerindianas que boleguèron o desapareissèron. Pi i aguèt la rivalitat anglofrancesa. Los acadians que boleguèron. Pi i aguèt los secessionistas e rebèls estatsunians còntra los leialistas angleses e donca la guerra d’independéncia estatsuniana. Los proangleses trobèron un fugeiret gaire luenh, dins Canadà. Ièr èran de russos o d’ucraïnians, aüra de chineses. Mas nosautres, demoram sensa èstre vistes e participam a l’istòria mondiala. Me’n avisarai sempre, qualques ans mai tardi, d’una filha al licèu que pantaisava de viure en Canadà. Aver una vita nòva, gardar la facilitat de la lenga. Niça e los Alps son tanben una terra de refugi.
Anam partir de l’aeropòrt de Toronto. Retorn a Niça, Occitània. La diferéncia orària es mai dura dins aquel sens. Anam passar una setmana a nos en reméter. Lo corrier amolonat nos espèra.
