S’ara vau parlar de sòus, me cau començar per la comparason que hascoc l’associacion britanica Oxfam per ajudar aus “praubes” de compénguer çò que vòu díser lo mot “fortuna”.
De costuma, quan se parla de miliards, lo “pòble” pòt pas aver una idèia de çò de qué s’agís pr’amor que la soma es tròp abstrèita. Vaquí doncas:
Se quauqu’un avèva ganhat 8.000 euros per jorn dempuèi lo 14 de julhet de 1789, auré ara lo 1% de la fortuna de Bernard Arnaud. Aquò vos balha pas una idèia mès precisa?
E s’atz vist au finestron lo reportatge suu l’òmi de 74 ans que dromís dehòra a París en heurèr (JT de França 2), auretz tanben una idèia de çò que pòt estar l’injustícia. Mes vos picanhatz pas, l’òmi qu’am elegit sus son programa avèva promés qu’i auré pas degun mès per carrièras quan serà president …
Doncas atz comprés que soi drin tacanhat per aquesta passa quan se parla de sòus.
E justament, lo debat qu’arriba ara es de’s demandar de qué hèr dambe lo deute que lo govèrn es a cavar per ajudar los sectors de l’economia que son en dificultat pr’amor de la crisi sanitària. La grana question es: “Lo cau pagar aqueste deute o pas?”
Purmèr, cau tornar brembar que generalament la soma deu deute se balha en percentatge deu PIB, çò qu’es una pichona engana. En efèit, lo PIB es annau mes lo deute es espandit generalament sus 15 ans en mejana. Es coma comparar lo manlèu d’un coble per crompar un ostau dambe lor salari annau. Vòu pas díser ren.
Doncas quan dison que lo deute es de 100% deu PIB, aquò vòu díser mès precisament (100 / 15 =) 6,66 % deu PIB. Aaaah, va milhor atau!
Per çò deu deute, la saviessa populara vòu que quan manlevatz moneda a un amic, le los cau tornar, es un ahar d’aunor. Levat que l’amic vos prèsta sòus vertadièrs, qu’a ganhat en trabalhar generalament. Las bancas, non pas.
Los sòus son manlevats au près de bancas qu’an lo dret de hèr “creacion monetària”. Es a díser que balhan moneda … qu’existís pas. Es la medisha causa quan manlevatz sòus a títou personau tanben. Vos botan suu compte una seria de zeros e vaquí la moneda prestada.
Quan èri joen, pensavi que, se la banca vos prèsta 100.000 euros a 10% (hasèm simple), recep 10.000 euros de benefici. E ben que non, preng 110.000 euros (vertadièrs) que pagatz, vosautes, en tot trabalhar.
Es per aquò qu’unas bancas prèstan sòus aus Estats dambe un interès negatiu. Es de tot biaish una bona plega.
Es pas ganhat de pagar pas lo deute, que lo medish 20h de França 2 presentava lo debat entre “botar lo deute Covid a despart per lo pagar mès tard” (Bruno Lemaire) e “Lo cau pagar de tira” (Christine Lagarde) en tot desbrembar la solucion de’u pagar pas brica, coma s’èra pas una possibilitat racionala.
Davant lo poderoses, lo pòble (qu’a elegit quauqu’un que veng de la banca e de qui la campanha estoc esponsorizada per un cèrt … Bernard Arnaud) jòga pas dambe las medishas armas.
![abonar los amics de Jornalet]()
De costuma, quan se parla de miliards, lo “pòble” pòt pas aver una idèia de çò de qué s’agís pr’amor que la soma es tròp abstrèita. Vaquí doncas:
Se quauqu’un avèva ganhat 8.000 euros per jorn dempuèi lo 14 de julhet de 1789, auré ara lo 1% de la fortuna de Bernard Arnaud. Aquò vos balha pas una idèia mès precisa?
E s’atz vist au finestron lo reportatge suu l’òmi de 74 ans que dromís dehòra a París en heurèr (JT de França 2), auretz tanben una idèia de çò que pòt estar l’injustícia. Mes vos picanhatz pas, l’òmi qu’am elegit sus son programa avèva promés qu’i auré pas degun mès per carrièras quan serà president …
Doncas atz comprés que soi drin tacanhat per aquesta passa quan se parla de sòus.
E justament, lo debat qu’arriba ara es de’s demandar de qué hèr dambe lo deute que lo govèrn es a cavar per ajudar los sectors de l’economia que son en dificultat pr’amor de la crisi sanitària. La grana question es: “Lo cau pagar aqueste deute o pas?”
Purmèr, cau tornar brembar que generalament la soma deu deute se balha en percentatge deu PIB, çò qu’es una pichona engana. En efèit, lo PIB es annau mes lo deute es espandit generalament sus 15 ans en mejana. Es coma comparar lo manlèu d’un coble per crompar un ostau dambe lor salari annau. Vòu pas díser ren.
Doncas quan dison que lo deute es de 100% deu PIB, aquò vòu díser mès precisament (100 / 15 =) 6,66 % deu PIB. Aaaah, va milhor atau!
Per çò deu deute, la saviessa populara vòu que quan manlevatz moneda a un amic, le los cau tornar, es un ahar d’aunor. Levat que l’amic vos prèsta sòus vertadièrs, qu’a ganhat en trabalhar generalament. Las bancas, non pas.
Los sòus son manlevats au près de bancas qu’an lo dret de hèr “creacion monetària”. Es a díser que balhan moneda … qu’existís pas. Es la medisha causa quan manlevatz sòus a títou personau tanben. Vos botan suu compte una seria de zeros e vaquí la moneda prestada.
Quan èri joen, pensavi que, se la banca vos prèsta 100.000 euros a 10% (hasèm simple), recep 10.000 euros de benefici. E ben que non, preng 110.000 euros (vertadièrs) que pagatz, vosautes, en tot trabalhar.
Es per aquò qu’unas bancas prèstan sòus aus Estats dambe un interès negatiu. Es de tot biaish una bona plega.
Es pas ganhat de pagar pas lo deute, que lo medish 20h de França 2 presentava lo debat entre “botar lo deute Covid a despart per lo pagar mès tard” (Bruno Lemaire) e “Lo cau pagar de tira” (Christine Lagarde) en tot desbrembar la solucion de’u pagar pas brica, coma s’èra pas una possibilitat racionala.
Davant lo poderoses, lo pòble (qu’a elegit quauqu’un que veng de la banca e de qui la campanha estoc esponsorizada per un cèrt … Bernard Arnaud) jòga pas dambe las medishas armas.
