“Islamogauchisme” e çò qui s’estuja darrèr
Ara qu’es aviada era ofensiva ideologica deth poder com anonciat per Castex, entàd intellectuaus e pensada. En contèxte de crisi e d’eleccions a vénguer, Macron, dab eth governament e tanben era premsa...
View ArticleL’escudèla de l’escolan
Lo diluns 22 de Febrièr, la decision presa, a Lion, de servir dins las cantinas escolaras pas qu’un menut unenc, sens carn, enferoniguèt tot lo mitan politic de l’Exagòn. La Dreita denoncièt “una...
View ArticleOccitanisme feminista o oportunisme maishant
Per lo 8 de març, dia internacionau deus drets de las hemnas, los occitanistas que hasón enténer la loa votz. Mes per diser qué extactament? Per exemple que las hemnas occitanistas ne son pas pro...
View ArticleJoan Peire (II)
(Aquèu texte siguet jamai publicat, Bartomieu l’aviá legit lo jorn de l’omenatge a JP Bemon au Cep d’Oc; ne’n doni la rason a la fin) Au castèu d’Artinhòu en julhet 72, Danièu Daumàs aviá convidat...
View ArticleLas lengas provinciaus dens l’Empèri roman (II)
Que’vs parlavi, duas setmanas a, de la renaishença de las lengas e identitats provinciaus au sen de l’Empèri roman a la fin deu sègle IIau e au començament deu sègle IIIau, devuda a las dificultats de...
View ArticleLo ris a banda (I)
Los valencians fasèm de rises de totas las manièras imaginablas e, amb la quantitat de quilomètres de còstas a posita, lo ris de peis podiá pas mancar. Entre nosautres lo ris de peis es lo patrimòni...
View ArticleZe Marius
Lo Marius de Panhòl pòl pas estre marsilhenc. Dins Marsilha lo monde s’estònan pas qu’un jove prengue un bateu per anar ganhar son pan sus la mar. Mas a Niça es pas parier, coma ditz lo provèrbi: Lauda...
View ArticleA un òme partent per la chaça
A un òme partent per la chaça / Victor Hugo Òc, l’òme es responsable e rendrá compte un jorn. Sus quela terra ont l’ombra e l’auròra an lor torn, Siá l’intendent de Diu, l’intendent onesta. Trembla a...
View ArticleLos oigors
Un còp de mès me’n vau me dar a un exercici perilhós: lo d’estar mau comprés. Mes aquò rai, e èi purmèr una precision de portar. Lo mot “óigor” se pronóncia com tuyo en espanhòu o houille en francés,...
View ArticleEra detzau musa
Quan aué entenem a parlar sus era isla de Lèsbos, mos vien ath cap imatges des tragèdies umanitàries e planhem eth malur d’aqueri qu’an estat possadi a anar-se’n deth sòn país perseguidi per guèrres,...
View ArticlePolitica destrantalhada
Nautres occitans sabèm plan que l’istòria es sempre la dels venceires. Atau nos an fach dire patés de nòstra occitan que foguèt lenga de cort e qu’aprenguèt a Euròpa poesia e amor. Se ditz, es...
View ArticleEscritura inclusiva occitana
Las lengas romanas vàrian segon dos genres, lo masculin e lo femenin, que conservèron del latin. Fins ara, la majoritat de las foncions èran masculina: lo ministre, lo president, lo curat, lo general,...
View ArticleQuarquas idèas per de realisme e de respèct linguistics a prepaus de...
II) D’oposicions creaas, de realitats nuançaas e ligaas A. De faches transdialectals Mas per aquò cal ren aver paur de se confrontar a la realitat dal terren quora existe ancara. Cu saup per...
View ArticleSe partejar la coca
Un naut foncionari e bailejaire d’entrepresa declarèt, fa pas gaire, que, per se tirar de la crisi economica, la solucion èra de tornar far partir la creissença, a la revèrs dels, que per de rasons...
View ArticleTerratrem
Un jorn, èra un 7 d’abriu a 21h27, un tron de dieu puei tot tremòla dins ma bastida. Sòrti per pas reçubre l’ostau sus lo suc. Es un terratrem pron fòrt. N’aviáu viscut un pichinet aquí a Rocabruna...
View Article“Native speaker” Qu’es aquò?
Figuratz-vos que mon vesin que m’ausissiá parlar a ma femna de longa en occitan, me diguèt l’autre jorn: “Vous parlez toujours en occitan, êtes-vous un “native speaker”?” Saupèri pas li respondre....
View ArticleLas lengas provinciaus dens l’empèri roman (III)
Qu’avem parlat de la renaishença deu celtic e de l’aquitanic, passem adara en Orient. L’Orient, entaus romans, qu’èra ua partida de l’Empèri qui comprenè l’Asia menora, ua partida de la Mesopotamia...
View ArticleZe Marius (II)
Sus l’acte de mariatge, en 1876, Ze es bolangier en vila vielha. Ma maire m’avia benlèu mostrat la charriera qu’èra fornier. Sio anat veire lo mesteiran actual, m’a dich que l’atalhier de la fornaria...
View ArticleMinutinas: L’estrategia de la Pauleta
Un dissabte matin le Paulet e sa femna la Pauleta fasián crompas al ipermercat. Cadun de son costat amb un carreton, percorrián coma gosses a la caça, la botiga grandassa e claufida de monde. L'un...
View ArticleCapelada a Mistral
Un adieu amistós au monde que fan lo 25 de mars, anniversari de sa mòrt, un omenatge au Mèstre que faguèt tant per sortir nòstra lenga dau fanguièr. Immense poèta, creèt amb lo Felibrige lo primièr...
View Article