Las lengas romanas vàrian segon dos genres, lo masculin e lo femenin, que conservèron del latin. Fins ara, la majoritat de las foncions èran masculina: lo ministre, lo president, lo curat, lo general, lo conjunt... Èra lo rebat del patriarcat que dominava las societats mediterranèas. Lo sexisme lingüistic non èra inerent a la lenga, mas proveniá dels usatges acceptats coma corrèctes fins ara per las comunitats umanas dins lors escambis. Mas los usatges càmbian e çò que los diccionaris consideravan coma un error se convertís en nòrma. Dins la societat occitana actuala que demanda l’egalitat entre los sèxes, cal que la lenga reproduga aquela egalitat.
Es una adaptacion necessària que l’escritura occitana evoluïsca per adoptar tanben l’escritura inclusiva. Coma lenga minorizada amb una nòrma lingüistica fraca, nos podèm servir de las propòstas dels nòstres amics catalans per melhorar lo nòstre biais d’escriure e parlar, sens esperar que França o fasca. Lo francés de França es una lenga romana conservatritz a causa del sistèma politic centralizat, amb una academia francesa arcaïca qu’impòsa un poder de regulacion subre los usatges lingüistics. Dins los autres estats, fòrça institucions localas o entrepresas recomandan l’utilisacion de l’escritura inclusiva dins lor comunicacion, sens esperar una decision estatala.
L’Universitat Autonoma de Barcelona redigiguèt un “Guia per a l’ús no sexista del llenguatge”. Me ne soi inspirat per prepausar qualques exemples d’escritura inclusiva en occitan.
L’utilizacion del mot «persona» permèt de contornar una foncion genrada:
Per far referéncia una persona concrèta, se pòt d’utilizar de noms invariables dits epicèns:
Per designar un grop de personas, l’usatge del masculin amb valor generica qu’èra mai abitual pòt èsser remplaçat per de mots collectius per inclure femnas e dròllas.
Per contra, s’utiliza lo femenin per designar de trabalhs mens prestigios e lo masculin per designar de trabalhs amb prestigi.
L’universitat de Barcelona recomanda de restrénher las formas abracadas als estampats e als formularis electronics. S’escriu entièra la forma masculina e, en seguida, separada per una barra inclinada, la terminason femenina.
Aital, la referéncia als dos sèxes se pòt far de doas manièras, amb las formas entièras o abracadas:
Se volèm seguir lo catalan, per çò qu’es dels plurals, las formas abracadas s’escrivon amb la terminason del femenin plural a comptar de la vocala tonica.
Tanben, al singular coma al plural, per los masculins monosillabics quand l’estalvi d’espaci non es significatiu, la forma femenina pòt èsser reprodusida entièra.
E i a plan mai de recomandacions.
Practicar l’escritura inclusiva es fòrça dificil per de personas adultas, lor cal un trabalh de reflexion per cambiar un biais millenar de s’exprimir. Serà mai facil pels mainats educats dirèctament dins una comunitat lingüistica inclusiva.
![abonar los amics de Jornalet]()
Es una adaptacion necessària que l’escritura occitana evoluïsca per adoptar tanben l’escritura inclusiva. Coma lenga minorizada amb una nòrma lingüistica fraca, nos podèm servir de las propòstas dels nòstres amics catalans per melhorar lo nòstre biais d’escriure e parlar, sens esperar que França o fasca. Lo francés de França es una lenga romana conservatritz a causa del sistèma politic centralizat, amb una academia francesa arcaïca qu’impòsa un poder de regulacion subre los usatges lingüistics. Dins los autres estats, fòrça institucions localas o entrepresas recomandan l’utilisacion de l’escritura inclusiva dins lor comunicacion, sens esperar una decision estatala.
L’Universitat Autonoma de Barcelona redigiguèt un “Guia per a l’ús no sexista del llenguatge”. Me ne soi inspirat per prepausar qualques exemples d’escritura inclusiva en occitan.
L’utilizacion del mot «persona» permèt de contornar una foncion genrada:
| Inclusiu | Non inclusiu |
| las personas beneficiàrias | los beneficiaris |
| la persona responsabla | lo responsable |
| las personas ancianas | los ancians |
Per far referéncia una persona concrèta, se pòt d’utilizar de noms invariables dits epicèns:
| Inclusiu | Non inclusiu |
| lo secretariat | la secretària |
| la direccion | lo director |
| la presidéncia | lo president |
Per designar un grop de personas, l’usatge del masculin amb valor generica qu’èra mai abitual pòt èsser remplaçat per de mots collectius per inclure femnas e dròllas.
| Inclusiu | Non inclusiu |
| Las autoritats municipalas | lo cònsol e sos adjunts |
| la direccion | lo director |
| la populacion francesa | los francés |
| la classa politica | los politicians |
Per contra, s’utiliza lo femenin per designar de trabalhs mens prestigios e lo masculin per designar de trabalhs amb prestigi.
| Inclusiu | Non inclusiu |
| lo personal de netejada | las femnas de netejada |
| lo personal infirmièr | las infirmièras |
| l’equipa medicala | los metges |
L’universitat de Barcelona recomanda de restrénher las formas abracadas als estampats e als formularis electronics. S’escriu entièra la forma masculina e, en seguida, separada per una barra inclinada, la terminason femenina.
Aital, la referéncia als dos sèxes se pòt far de doas manièras, amb las formas entièras o abracadas:
soscriptritz o soscriptor, soscriptor o soscriptritz soscriptor/a
Se volèm seguir lo catalan, per çò qu’es dels plurals, las formas abracadas s’escrivon amb la terminason del femenin plural a comptar de la vocala tonica.
secretari/ària professors/oras directoras/oras
Tanben, al singular coma al plural, per los masculins monosillabics quand l’estalvi d’espaci non es significatiu, la forma femenina pòt èsser reprodusida entièra.
rei/reina gojats/gojatas sòci/sòcia actor/actriz
E i a plan mai de recomandacions.
Practicar l’escritura inclusiva es fòrça dificil per de personas adultas, lor cal un trabalh de reflexion per cambiar un biais millenar de s’exprimir. Serà mai facil pels mainats educats dirèctament dins una comunitat lingüistica inclusiva.
