Un dissabte matin le Paulet e sa femna la Pauleta fasián crompas al ipermercat. Cadun de son costat amb un carreton, percorrián coma gosses a la caça, la botiga grandassa e claufida de monde.
L'un cargava noiridura, potingas per rajovenir e se pr’en cas promocions “escana-païsans”. L’autre, vin, aniseta, inutilitats materialas e se se’n virava promocions “emplena-granièr”.
Quand al Paulet li prenguèc l’enveja se se’n tornar, naturalament cerquèc sa femna. E vira que viraràs a tusta-carreton a errar per tota la botiga. Malgrat que l’idèa li desplaguèsse pas, la podiá pas daissar ja qu’es ela qu’aviá le manjar!
La Pauleta que le carreton li ansonsava, cercava tanben son òme. E cèrca que cercaràs, rondinejava pr’aquí… pr’enlà. Malgrat que l’idèa li desplaguèsse pas, le podiá pas daissar ja qu’es el que pagava!
Aquela pantomina durèc un brave moment. Les dos a distància e reciprocament se repotegavan: “mas ont es aquel(a) piòt(a), le còp que ven se demorarà a l’ostal!”
A força e malgrat que se faquèsse tumar, la Pauleta s’arrestéc al mièg de l’alèa centrala. Sul pic, o gaireben, t’avisec l’òme qu’arribava, le nas en l’aire e las aurelhas quilhadas. E d’un sol agach, sens se parlar, le coble retrobat se’n anguèron pagar.
L’estrategia - d’èsser demorada arrestada - permetèc a son òme de la trobar pus aisidament. Figuratz-vos que i a milions e milions d’annadas, la Vida trimava a fèr encontrar dins la mar granda, doas bestioletas per que se barregèsson la mitat de lors cromosòmas. Pr’aquò agèc l’idèa de la Pauleta: ne marguèc una immobila qu’apelèc Femela e una autra que corissiá, o pus lèu nadava, de pertot qu’apelèc Mascle.
Una granda invencion de la Vida ja que podètz verificar qu’encara avuèi la reproduccion sexuada es totjorn d’actualitat.
![abonar los amics de Jornalet]()
L'un cargava noiridura, potingas per rajovenir e se pr’en cas promocions “escana-païsans”. L’autre, vin, aniseta, inutilitats materialas e se se’n virava promocions “emplena-granièr”.
Quand al Paulet li prenguèc l’enveja se se’n tornar, naturalament cerquèc sa femna. E vira que viraràs a tusta-carreton a errar per tota la botiga. Malgrat que l’idèa li desplaguèsse pas, la podiá pas daissar ja qu’es ela qu’aviá le manjar!
La Pauleta que le carreton li ansonsava, cercava tanben son òme. E cèrca que cercaràs, rondinejava pr’aquí… pr’enlà. Malgrat que l’idèa li desplaguèsse pas, le podiá pas daissar ja qu’es el que pagava!
Aquela pantomina durèc un brave moment. Les dos a distància e reciprocament se repotegavan: “mas ont es aquel(a) piòt(a), le còp que ven se demorarà a l’ostal!”
A força e malgrat que se faquèsse tumar, la Pauleta s’arrestéc al mièg de l’alèa centrala. Sul pic, o gaireben, t’avisec l’òme qu’arribava, le nas en l’aire e las aurelhas quilhadas. E d’un sol agach, sens se parlar, le coble retrobat se’n anguèron pagar.
L’estrategia - d’èsser demorada arrestada - permetèc a son òme de la trobar pus aisidament. Figuratz-vos que i a milions e milions d’annadas, la Vida trimava a fèr encontrar dins la mar granda, doas bestioletas per que se barregèsson la mitat de lors cromosòmas. Pr’aquò agèc l’idèa de la Pauleta: ne marguèc una immobila qu’apelèc Femela e una autra que corissiá, o pus lèu nadava, de pertot qu’apelèc Mascle.
Una granda invencion de la Vida ja que podètz verificar qu’encara avuèi la reproduccion sexuada es totjorn d’actualitat.
