Quantcast
Channel: Jornalet
Viewing all 3401 articles
Browse latest View live

L’OPLO: tostemps en question

$
0
0
N’i a pas guaire de temps encara L’OPLO qu’èra presentat com ua victòria der occitanisme. Aqueth imatge que s’estadeish dijà arron quauques mes de foncionament. Eths hèits que ns’amuishèn viste hèit ua realitat guaira beròja dab decís ostiles, manca de transparéncia e mesprètz deths esleguits. Eth ahèr de Vistedit escanat viste hèit shens eth mendre estudi occitanista vertadèr, que getà un ambient torrat, que hasó vàder menshidança suth ròtle d’aqueth organisme. Que n’estó ahortida dab eras miaças sus Ràdio Occitània.
 
Era lectura d’aqueth tèxte signat pera presidenta de L’OPLO e publicat en Jornalet,[1] que deisha pensar a un besonh d’estupar de nombrosas criticas. Ua evidéncia totun, L’OPLO n’a pas tirat nada leçon deths pas prumèrs dera sua existéncia e que persegueish sus un camin de crisi. E i a dificultats? Criticas e sosentenuts tendenciós que son tàths militants dera lenga e dera cultura. Per çò qui ei de L’OPLO, arren. Donc tot que déu estar arrecebut com un bilanç, ...positiu de segur.
 
Aqueth tèxte que deisha ua maishanta impression, un quauquarren de mau-san, ua ostilitat e un mesprètz entàths militants associatius occitanistas. Tot que comença dab aqueras arreferéncias ath “Politburo” e ara “Pravda”, acús d’ua auta epòca e rebat d’un anticomunisme primari guaire arrespectuós dera diversitat d’opinions deths militants associatius. Atau que deisha devinar un posicionament ideologic e politic particular. Sustot qu’ei acompanhat d’ua arreferéncia ara “democracia” segon Jean Mistler. “Eth 10 de julhet de 1940 qu’ei eth qui, en qualitat de president dera comission de sufragi universau ara Crampa deths deputats, que presenta a l’Amassada nacionau amassada a Vichi eth article unic hidant eths plens poders ath manescau Pétain tà preparar un navèth projècte de constitucion. Aquerò que’u costarà ara Liberacion, d’estar aperat “eth naufragaire dera Republica”.....
 
Devath er Aucup, qu’ei membre deth Conselh nacionau instaurat per Vichi”. Per Occitània que n’i a qui n’an pas desbrembat aqueras annadas tant esluenhadas de democracia: “Qué sobra, a Castèlnòu D’Arri, de Jean Mistler?... Hèits e posicions, com radicalisme, com faiçon de mesclar “classicisme, liberalisme e scepticisme”, com manescalisme, mes tanben rumors, segon eth dit, james desmentits com un deths mes ponhastres, qu’avore redigit tà Petain, eth tèxte tà dar tots eths poders.”[2]
 
De segur, qu’avançam sus un terrenh minat. Per çò qui ei de hidança que i a miélher. Ua tutèla ideologica que s’ajusta a ua tutèla administrativa e politica.
 
De reflexions desagradivas e mespresosas entàths associatius, que n’i a. Per exemple, en prestar aths militants dera lenga aquera illusion: eths membres de L’OPLO qu’ “anàvam hicar en plaça pro lèu las solucions entà triplar lo nombre de locutors…”. Qu’ei desconeishença sancèra deth mitan occitanista. Annadas de tribalh e d’experiéncia apielada que ns’escartan d’aquera illusion. Qu’at sabem plan. N’èm pas nocients. Non se multiplica pas eth nombre de locutors dab simplas subvencions d’Estat ni tanpòc dab ua equipa de sheis personas qui valerén mes que de centenats d’associatius experimentats? L’OPLO qu’ei estat abans tot eth nin de David Grosclaude mes que deth moviment occitanista e d’ua arreivindicacion generalizada. Ua grèva de hami qu’estó necèra tàd implicar occitanistas. Lavetz, per çò qui ei dera illusion ...
 
Tostemps en desagradiu e mesprètz: “si non volem pas comptar que dab los qui parlan dejà la lenga entà sauvar-la, tant vau diser que non venceram pas, qu’ei ua simpla question estatistica”. Que’m permeti de vos envitar a leguir çò qui pòt estar era mea responsa personau dab era mea definicion deth pòple occitan[3]. Qu’ajusti eths militants dera lenga n’arrèstan pas de passar dera lenga occitana ara lenga francesa e, a còps ara lenga castelhana o portuguesa o catalana, segon endret. Estar militant dera lenga qu’ei estar bilingüe permanent ath minimom. N’ei pas estar embarrat ena lenga occitana a despart dera societat. Mes d’aulhors que seré ua arreconeishença d’aver arrepresentants der Estat o deras regions autan bilingües.
 
Perqué arcastar tot aquerò ath moviment dab arguments qui n’en son pas? Darrèr que i a tot un esperit negatiu, ostile, mespresós. L’OPLO que marcha sus un pè, eths fondators que n’an hèit un instrument non pas de concertacion e de collaboracion dab eth moviment occitanista mes de dominacion enas mans deths arrepresentants deth poder e deths notables regionaus. Tà’ns convéncer der interés de L’OPLO, David Grosclaude que s’emparà sus l’OPLB (Ofici Public de la Lenga Basca). Mes l’OPLB qu’a ua estructura e un foncionament diferents. En tot leguir era presentacion de l’OPLB que s’arremarca de diferéncias importentas e decisivas dab L’OPLO.
 
Que vadó en 2004 l’OPLB, ena fòrma de Gropament d’Interés Public. Qu’ei descriut atau:
 
“Lo Gropament qu’a per mission de: Concéber, definir e entinoar ua politica linguistica e CONCERTADA (soslinhat per jo) en favor dera Lenga Basca.” Qu’enteni dijà eths arguments de L’OPLO en aquera letra presidenciau, parlar d’amassadas organizadas a còps: “la sauvaguarda de la lenga occitana qu’ei ua competéncia “partatjada”, çò qui significa que cada collectivitat i pòt préner la soa part”. Totun, e’s pòt parlar de concertacion ara basca?
 
Ath contra L’OPLB qu’ei estructurat e que fonciona tà la concertacion:Qu’a çò que n’a pas L’OPLO:
 
“Un COMITAT CONSULTATIU ACOSTAT ATH GIP. L’objècte deth Comitat Consultatiu qu’ei D’ASSOCIAR ETHS OPERATORS NON INSTITUCIONAUS A L’ENTINOADJE DERA POLITICA PUBLICA.
 
Que son:
 
 “ETHS ACTORS DETH SISTEMA EDUCATIU: organisacions sindicaus, còs d’inspeccion pedagogica, associacions de parents d’eslhèves, organismes de formacions universitàris, ... “ETHS OPERATORS DERA ACCION LINGUISTICA: associacions o operators publics intervienent ena promocion deth basco: mèdias, lesers, edicion, aprenetissatge d’adultes, ... “ERAS PERSONAS RESSORÇAS: expèrts en sociolinguistica, cercaires, ...
 
“Duas fasas de concertacion dab eths membres deth Comitat Consultatiu deth OPLB que son estadas organizadas:
 
Ua PRUMERA SERIA d’un DETZENAT D’AMASSADAS aras quaus e participèn un CENTENAT de personas e mes d’un encontre dab operators linguistics, tecnicians d’organismes publics o de personas ressorças que permetón dinc ara estiu de 2006 de recuélher TESTIMONIS divèrs, PUNTS DE VISTA e PROPOSICIONS.”Ath cap dera presentacion d’un projècte validat peth Conselh d’Administracion deth OPLB en octobre 2006, mes d’un vintenat de contribucions qu’estón formalizadas e adreçadas a L’OPLB. Totas qu’estón examinadas, e era version definitiva deth projècte que n’estó enriquida significativament, adaptada o precizada.
 
“Que s’ageish “d’un govern vertadèr deth ensem deth projècte. Resulta d’ua ANADA CONCERTADA, aqueth Projècte que constitueish eth quadre d’arreferéncia …”
 
Un quadre de tribalh fixat tà 4 annadas, emparat sus ua analisi sociolinguistica dab un objectiu centrau… Era existéncia d’un Comitat consultatiu dab actors, operators e personas resorças, gents de terrenh qui saben ço qui a de hèr tà deféner era lenga e era cultura. Ua anada participativa dab fasas de concertacion, un detzenat d’amassadas, un centenat de personas a cada còp, de punts de vista, testimonis, proposicions…Qu’ei vertaderament ua auta faiçon de tribalhar e sustot de hèr compte, dab arrespècte, deths militants de terrenh e deth combat tàra lenga e tàra cultura. Que mes, tàth moviment participar ath Comitat consultatiu qu’ei cultivar era unitat, era solidaritat e lavetz d’arregetar era division.
 
L’OPLO qu’impausà eth esfaçament de Vistedit, de vint annadas d’experiéncia e de tribalh, de professionalizacion occitanista sus un simple decis d’esleguits. Quin estudi objectiu e detalhat? Quina consultacion dab eth mitan sancèr occitanista? Quin estudi deth contèxte occitan, deths problèmas generaus dera premsa papèr. Quin estudi deth projècte occitan, dera importància d’amuishar era lenga e d’auherir tèxtes qui ac parlan de tot. Mes que mancavan .....300 abonats. Çò de mirat qu’èra La Setmana qui hasè politicament puishèu a quauques uns. Fin finala un decís impausat après acte de censura. Ua estructura e un foncionament com L’OPLB n’avore pas permés un metòde atau.
 
Tà sauvar L’OPLO, s’ei encara possible e utile, que hè necèra tanben d’un Comitat consultatiu, d’un foncionament democratic e d’ua concertacion vertadèra larga e permanenta. Que hè necèra era preséncia de tots eths operators de terrenh, der ensenhament com dera premsa, dera cultura com dera sociolinguistica. Era question dera lenga e dera cultura occitanas qu’ei tròp importenta tà que sia deishada aths sols esleguits e notables, foncionaris d’Estat e de regions.
 
E i a besonh de tornar arreperar subvencions que son sòus publics, eths nostes impòsts, e qu’am un dret legitime de n’arreivindicar eth contaròtle. Non son pas sòus deras regions ni der’Estat. Era presidenta non vòu pas d’un OPLO simpla “estructura “qui torna distribuir” subvencions”. Mes eths militants dera lenga e dera cultura occitanas non pòden pas tanpòc estar sonque “estructuras” qui arreceben o pas e qui hèn ço de decidir peth poder e que mes qui deven carà’s. Qu’ei çò qui’s passa e que s’apèra tutèla.
 
L’OPLO n’a pas nada competéncia e legitimitat tà decidir e orientar era politica occitanista. N’a pas de gahà’s d’aqueth domèni. L’OPLO que s’atribueish drets e poders. Atau que n’avom un exemple quauquas setmanas a dab era preséncia e intervencion de L’OPLO tàd Occitània ara Union Europèa a costat dera Generalitat de Catalonha e deth Conselh Generau d’Aran?[4] Era question de L’OPLO qui devien eth problèma de L’OPLO, que ns’interpèla sura societat occitana qui volem. Qu’am ací er exemple deras derivas dera democracia arrepresentativa. Qu’am d’i opausar eth dret de decidir e donc de contarotlar era politica seguida e sòus emplegats.
 
 
 
 
 
 
[2] Jean Mistler: fils prodige devenu indigne du Lauragais, La Dépêche du Midi, 13/11/2002.
[3] Alan SIBÉ, Occitanisme politic Rompeduras, ICN, 2017, p. 253.

Aicí es plus aicí

$
0
0
Lo temps passa, per cadun. Mas dins la tèsta coma dins l’espaci mental e l’espaci real, de fach lo temps passa ren per totes dal meme biais.
 
Avio ja parlat de Pantais (occitan), Tjukurpa (anangu), Dreamtime (anglés) (Jornalet 7.3.2015) coma de Un pantaissaire e fondator occitan (II): Antòni Tonens de Chornhac. Creator del reialme “Uai Mapo” (Araucània e Patagònia) (Jornalet 27.7.2014)  o encara de Rescòntres Occitans-Amerindians [Jornalet 27.4.2014).
 
Tommy Orange es l’autor estatsunidenc d’un roman sonat Aicí es plus aicí.
 
Es un autor, mestís que se reconoisse coma amerindian urban e que declara “nàisser autoctòn en America es nàisser politizat”, e “i es ren de mean d’i escapar”. Lo sieu libre fa viure al lector las nafraüras provocaias per la colonizacion sus las nacions autoctònas, per los quals “Aicí es plus aicí”.
 
Lo monde imaginan l’Indian coma dins los films mas 70 % dals Indians vivon en vila encuei. Es lo resultat de la politica americana dins los ans 50 e 60 sonat lo’transfèrt d’Indians’ per incitar los Indielans a quitar las resèrvas per rejúnher las grandas ciutats. Aquesta politica voliá assimilar los Indians, amb un objectiu final de faire desaparéisser l’Indian” explica Tommy Orange.
 
Estrach. 
 
“Opale Viola, ma nenona”, a dich, mi passant qualques blestes de chavusses darrier l’aurelha. Jamai m’aviá, manco un solet còup, sonaia “ma nenona”. “Chal que saupèsses ce que se passa, diguèt. Sès pron granda per saber, e m’excuso de non t’o aver dich mai d’ora. Opale, chal que saupèsses que chal jamai s’abstenir de cuntar nòstra istòria e que degun es jove de tròup per l’ausir. Sèm totes aquí en causa d’una mensònega. Nos mensònegan despí lor arribaia e continuan de mensonegar!”.
 
Son biais de dire “continuan de nos mensonegar” m’a fach paur. Coma se fossa una frasa de sens doble e que ne’n comprenio manco un. Mas s’es contentaia de gardiar longament en direccion dal solelh, coma se faguèsse l’apèl a totes los muscles de sa cara per froncir los uèlhs. Sabio ren ce que faire fòra restar assetaia e esperar de veire ce qu’anava dire. Un vent fred nos a sautat a la cara, nos incitant a barrar los uèlhs. Las parpèlas fermaias, ai demandat a ma maire ce qu’anaviam faire. M’a respondut que se poiá ren faire mai que ce que se poiá faire, e que lo mòstre qu’èra la maquina d’Estat continuava d’avançar a chamin forçat sensa prendre lo temps de se revirar per veire ce que se passava. Per melhorar la situacion. E que nòstra marge de manòbra èra exclusivament liaia a nòstra capacitat de comprendre d’ente veniam, ce qu’èra arribat a nòstre pòple e coma li faire onor en vivent coma los de que chal, en contant d’istòrias. M’a dich que lo monde èra fach d’istòrias e de ren d’autre, just d’istòrias.”
 
E aüra, que ne’n pensar dals occitans, après tot aquò? Penso a la chançon de Nadau Los de qui cau.
 
 

 
 
 
 


abonar los amics de Jornalet
 

L'occitan, ua vertadèra LVB?

$
0
0
1. Ua prumèra mentida: Ua Lenga Viva B (LVB) generalizada en licèu
 
Au CAEOC de junh de 2019, estoc indicat que l’occitan seré ua LVB (ex-LV2) dins 23 licèus de l’acadèmia de Tolosa sus 35 on i a encara d’occitan. La LVB existishèva dejà dins 7 licèus. Ne calèva donc draubir 16...
 
En realitat, lo gat es magre! N’i a pas nat on l’occitan LVB estoc oficialament draubit…
 
Estoc la prumèra grana mentida de l’educacion nacionala, quan la propaganda blanqueriana disèva lo contrari.
 
 
2. Ua segonda mentida: Ua LVB OC entau bac
 
Dins ua amassada de formators interlengas, lo 27.09.19 a Colomèrs, los IPRs de lengas vivas de l’acadèmia de Tolosa certifiquèn que damorarem, entà la causida, quasi sus la medisha formula qu’abans.
 
Entà estar clar: son los liceans, en classa de prumèra, a la fin deu prumèr trimestre e au moment de l’inscripcion au bac, que causirén l’òrde de passatge de las lengas au bac. 
 
Entà dar un exemple concret, ua LVB Castelhan seré presa en compte coma tala entà Parcoursup, mès que poiré estar ua LVC (ex-LV3) entau bac. De la medisha faiçon ua LVC Occitan damoraré LVC entà l’establiment mès que seré LVB entau Bac.
 
Aquesta solucion permeteré de hòra-banir los provisors de la causida de las LVs au bac. Sonque l’escolan e la familha causirén.
 
Mès en realitat, aquesta solucion èra ua experimentacion deu rectorat mondin, pas brica validada per la Direccion Generala de l’Ensenhament eSCOlar de París (DGESCO).
 
L’afar deu licèu de l’Isla de Baish de la debuta de deceme, on 8 escolans de LVC se vejón interdits de LVB au bac, mostrèc la segonda mentida.
 
Après la mobilizacion deus parents, deu provisor, d’associatius e d’elegits s’acceptèc “a títol excepcionau” l’inscripcion deus liceans lisleses a la LVB Òc.
 
Dins aqueste lamentable episòdi, l’empacha èran pas ni l’administracion deu licèu, ni lo rectorat, mès clarament la DGESCO.
 
En realitat, dins d’autes licèus de l’acadèmia de Tolosa, escolans d’occitan se vejón interdits de LVB (Galhac per exemple), mès l’afar prengoc pas la dimension de l’Isla de Baish.
 
D’aulhors, ara que las inscripcion s’acabèn, caleré que l’OPLO hascosse ua comparason entre los inscriuts d’enguan LV2 OC de terminala e los LVB OC de prumèra. Seré fòrça instructiu.
 
 
3. Ua liquidacion amagada?
 
Darrèr las darrèras camaligas sus l’occitan, trobam la DGESCO soent
 
— Lo rector balhèc ua derogacion a ua escolan de cumular los EDS OC + EDS Anglés, mès la DGESCO la refusèc. Ací estoc un combat de mèi
 
— Lo restabliment complicat de la LVB a Sant Africa.
 
— L’afar deu cumul BachiBac + Occitan on l’arrestat deu 5-6-2019 publicat au J.O. deu 23-6-2019 ditz dins son article 5 que “Les élèves scolarisés dans une section Bachibac ne sont pas autorisés à choisir une langue vivante régionale au titre de l’épreuve de langue vivante B.”
 
— Refús renovelat de dar l’estatut avantatjós de las Lengas e Culturas de l’Antiquitat a las Lengas Regionalas.
 
 
Es clar ara que i a gents au ministèri del’EN que vòlen pas dar nada plaça a l’occitan dins l’encastre de la refòrma Blanquèr deus licèus.
 
Jo apèri açò ua liquidacion escusèra.
 
 
 
 


abonar los amics de Jornalet
 

Non oblidem pas los autres catalans

$
0
0
Pr'amor del conflicte duradís entre Espanha e lo Principat de Catalonha, parlam sovent, e ieu bèl primièr dins ma cronica d'opinion, dels catalans que vivon dins l'actuala comunautat autonòma de Catalonha. Es un tèma important, segon ieu, perque non solament aquel territòri que cèrca l'independéncia a son destin associat amb un territòri occitan, la Val d'Aran, mas tanben perque la repression policièra e judiciària d'una lucha pacifica independentista pausa de questions fondamentalas per qui lucha per la libertat de son pòble: se l'unitat d'un estat es mai importanta que la volontat d'un pòble? se la democracia es complir las leis d'un estat democratic o deu inclure los dreches de las minoritats? quin es lo limit de la legalitat e de la legitimitat? se, s'es impossible de se liberar per de mejans legals, se pòt considerar la lucha armada? quins son los mejans acceptables per èsser liures? Son de questions que se pausarián als occitans se foguèssem en situacion de desfisar los estats ont vivèm.

E precisament, i a d'autres catalans que son pas, o pas encara, en situacion de desfisar los estats per existir. Sabèm qu'al fons, los limits d'una nacion son de mal definir. Nehru definissiá la nacion indiana coma la volontat dels indians de tota cresença e de tota lenga de s'unir per fondar un estat desliurat de l'empèri britanic. D'autres pensan la nacion coma una basa estrictament etnica fondada sus la lenga. Segon aqueste critèri, nòrd-catalans, principatins, valencians (fòra de las localitats tradicionalament ispanofònas), insulars e estatjants de la Franja d'Aragon son de plen drech catalans. Lo projècte dels Païses Catalans rebat la possibilitat de l'unitat nacionala dels catalans de totes los territòris, e mai sèrve una ambigüitat: lo plural implica la possibilitat que cada territòri siá lo domeni d'una nacionalitat desparièra. Se i aurà un jorn una confederacion sonada "Païses Catalans"? Dependrà als abitants d'aqueles païses d'i respondre.

Per quant a ieu, me considèri catalan perque parli aquela lenga, per mos ligams personals amb fòrça catalans del Principat mas mai que mai perque ai volgut recobrar l'identitat malhorquina ancestrala. E amb la consciéncia que la me dona mon istòria personala, me pensi que los occitans avèm de pensar mai sovent als autres catalans. De catalans que pensan a nosautres, coma l'autor e activista Joan-Carles Martí i Casanova, que jamai non a desmembrat sa naissença a Marselha, o los d'Òc Malhòrca, que fan un prètzfach remirable per la difusion de la cultura occitana dins lor país catalan.

Mentre que se debatrà lèu al parlament de las illas Balearas un projècte de reforma del sistèma educatiu que metriá fin a la posicion centrala del catalan, m'agradariá que frequentèssem mai los autres catalans que devon luchar cada jorn amb vam e determinacion pel mantenement de la lenga e de la cultura. Las feblesas que ja constatam al Principat (espanhòl primièra lenga d'usatge, omnipresent dins los cinèmas, las librariás e a la television) se multiplican dins las autras tèrras catalanas mas malgrat lo mesprètz colonial, malgrat las actituds diglossicas, malgrat las oficialitats incompletas o ipocritas, fòrça resistisson encara. Coma encara resistissèm, malgrat lo mesprètz oficial e la volontar d'escantir tot çò que sèm.

Non se tracta pas, entendètz-me plan, d'imitar las flaquesas ni de las prene per modèl, mas de melhorar la coneissença dels unes e dels autres, de crear de collectius comuns, de partejar las experiéncias de nòstre espaci de comunicacion per nos encoratjar de cada caire dels Pirenèus, e per trobar ensems de solucions inspirantas. 

Per nos desmembrar pas a nosautres meteisses, oblidem pas los autres catalans.

abonar los amics de Jornalet

OpenFoodFacts

$
0
0
Es un pichon quicòm qu’òm vei de mai en mai en crompant al supermercat: de monde que numerizan los còdis de barras dels produches per conéisser la nòta del nutriscore.
 
Las informacions venon d’una basa de donadas liura que s’apèla OpenFoodFacts menada per una associacion. Es aquela basa de donadas qu’alimenta d’aplicacion coma Yuka.
 
Es un projècte collaboratiu, podèm totes apondre d’indicacions nutricionalas, de fotografias dels produches, e plan mai d’autras causas.
 
L’aplicacion d’OpenFoodFacts es pas encara en occitan, la traduccion es pas gaire avançada.
 
La podètz completar aquí.
 
— Podèm tanben traduire en occitan lo site Internet d’OpenFoodFact qu’a l’adreça seguenta: fr-oc.openfoodfacts.org
 
Per çò qu’es de las aplicacions qu’utilizan la basa de donadas d’OpenFoodFacts, lor cal demandar a cadun qu’integren la lenga occitan. Coneissi pas cap d’aplicacion liura que se pòsca traduire sens demandar abans coma l’aplicacion d’OpenFoodFacts.
 
Amassa poirem aver una aplicacion d’ajuda a la comparason nutricionala!
 
 
 




abonar los amics de Jornalet
 

Esclarziments sus l’òbra extraordinària de Robèrt Lafont (1923-2009) (II)

$
0
0

La question de la nacion occitana

 

Sus la question nacionala, Lafont afirmava e demostrava l’existéncia de la nacion occitana. Aquò èra clarament sa posicion, e mai se d’unei que i a o vòlon pas admetre.

 

Lafont vesiá aquò dins una pensada dialectica, inspirada de Marx. Dins son libre Sur la France, en 1968, Lafont pensava que se podiá articular dos tipes de nacion dins la situacion politica deis ans 1960-70: d’un caire la nacion primària o etnica coma Occitània e, d’autre caire, la nacion segondària o politica coma l’estat francés.

 

Après lei traïsons de Mitterrand e dau PS envèrs l’occitanisme, es clar que Lafont evolucionèt e que condemnèt l’androna que representava l’estat francés dins leis ans 1980, 1990 e 2000. Parlava de la deriva “faissizanta” de l’esquèrra francesa benpensanta, qu’èra tombada desenant dins lo chauvinisme francés extrèm e dins la volontat de tuar Occitània. 

 

En 2004, quand l’estat francés baissèt lo nombre de professors d’occitan recrutats cada an au concors dau CAPES, passant de 17 a 4 per an, me remembri que Robèrt Lafont i vegèt un indici evident de la rompedura entre França e Occitània.

 

Es verai que Lafont s’opausava a la vision de la nacion occitana segon Francés Fontan e lo PNO. Mai es aitan verai que Lafont defendiá lo concèpte de nacion occitana. L’oposicion entre Lafont e Fontan portava sus l’estrategia e sus la presa en còmpte dei movements sociaus per revelhar Occitània —una preocupacion capitala per Lafont—. Lor divergéncia portava pas sus l’existéncia de la nacion occitana.

 

Tanben Lafont s’opausèt a Ives Roqueta a partir de la fin deis ans 1970. Lafont defendiá un occitanisme exigent e una vision istorica de la nacion occitana. Au contrari, Ives Roqueta desvolopava un occitanisme de febla exigéncia intellectuala amb una concepcion vaga de la nacion.

 

Dins leis ans 2000, Robèrt Lafont aderiguèt au Partit Occitan, sostenguèt lo movement Gardarem la Tèrra (GLT), e a l’encòp collaborèt sens esitar amb de grops independentistas coma lo Corrent Revolucionari Occitan (CRÒC, ja abans 2000) e Iniciativa per Occitània (IPO). Supausi que Lafont, coma paire esperitau de doas generacions d'occitanistas, sentiá qu’aviá la responsabilitat d’acompanhar divèrsei grops occitanistas.

 

— D’un caire, sosteniá sei companhs istorics dau movement Volèm Viure Au País (VVAP, 1974-1987) devengut puei lo Partit Occitan (PÒC, 1987-), un movement autonomista. E aderiguèt au PÒC dins leis ans 2000.

 

— D’autre caire sosteniá lei generacions mai joves d’occitanistas que militavan puslèu dins Gardarem la Tèrra (GLT, sens posicion particulara sus la nacion), lo Corrent Revolucionari Occitan (CRÒC, independentista) o Iniciativa per Occitània (IPO, independentista). Foguèri testimòni personalament d’aqueu raprochament amb lei tres darriers grops.

 

I a un autre aspècte fondamentau de Lafont: defendiá una vision mobila de la personalitat còntra una vision immobila de l’identitat rigida. Lafont concebiá la nacion occitana coma una construccion istorica en renovacion permanenta, refusava de la concebre coma un blòc abstrach que se desconnectariá dei movements de societat e d’istòria. Aquò explica sa vision movedissa sus lei rapòrts entre Occitània e França segon lei periòdes istorics.

 

Certanei personas pretendon, uei, que la “posicion lafontiana” seriá opausada a la revendicacion d’una nacion occitana: es faus, aquelei personas s’enganan, an pas estudiat la pensada rica de Lafont.

 

 

Leis omenatges de 2019

 

En 2019 i a agut una sèria d’actes per onorar la memòria de Lafont. Venon:

 

— de la Generalitat de Catalonha, en associacion amb divèrseis entitats occitanas d’Aran;

 

— de l’Universitat Occitana d’Estiu, a Nimes;

 

— de l’Assemblada Occitana.

 

Demandi perdon s’ai mancat d’autreis actes d’omenatge que ne seriáu pas informat. Constati que certaneis organismes, que Robèrt Lafont ne foguèt un membre actiu, organizan pas lo mendre omenatge. Aquò m’estabosís. Assagi de m’o explicar ansin: deu èsser una novèla manifestacion de la crisi de l’occitanisme que precipita de gents de bòn voler dins la paralisi absoluda.

 

 

Agurem una redescobèrta justa e meritada de Lafont

 

Ai pas la pretension de far lo sol discors “autorizat” sus Robèrt Lafont. Ai agut l’astre de lo conéisser pendent quinze ans, de parlar regularament amb eu sus de questions de lingüistica e de politica, de trabalhar amb eu dins de projèctes concrets e de l’acompanhar dins de publicacions. Mai siáu luenh d’èsser lo solet... I a de personas qu’an conegut Lafont de maniera diferenta e que son capablas de donar, sus l’obra dau grand mèstre, d’explicas pus completas.

 

Degun a lo monopòli de Lafont. Lafont, coma totei lei grands pensaires, a laissat una òbra que demanda d’interpretacions variadas e fegondas. Es onorat en aqueste an 2019 amb una granda dignitat, dètz ans après sa despartida. Ara: meritariá d’onors mai grandas e mai nombrosas.


Cau esperar dins lo futur. Leis estudis lafontians se desvoloparàn e faràn conéisser melhor Lafont au près dau grand public. Agurem una redescobèrta justa e meritada de Lafont. Lei commemoracions futuras de Lafont deuràn atraire mai de gents, mai d’entitats e mai de ressòn mediatic. L’occitanisme sortirà de sa crisi actuala, se renovarà e, o espèri, se “lafontizarà” mai: ganharà en ambicion, en exigéncia e en vision larga.

E serén pas las eleccions presidencialas americanas una galejada?

$
0
0
¡Los Estats units son sovent citats per daubuns, un pauc de pertot peu monde, com un exemple de democracia. Solide que, se comparam dambe l’Estat francés, una bona dòsi de federalisme e lo poder efectiu deu Congrès contra lo deu president, aquò les balha un cèrt avantatge e pòt hè semblar nòste bonapartisme consitucionau a una dictatura electiva.
 
Totun, s’i espiam a de bon, i a quicòm que truca hòrt en çò de l’oncle Sam. Son las eleccions presidencialas. Au país de Hollywood, vesèm plan purmèr qu’es un espectacle que’s ganha pas que dambe milions de dòlars. Com se vesoc en 2017 dambe l’eleccion de Donald Trump, caricatura e desmesura an remplaçat bravament la soscadissa e lo debat. Mes es pas tot.
 
S’espiam las resultas, vesèm que, mercés au sistèma deus “grans electors”, lo vencedor deu 8 de  noveme de 2016 a mestrejat damne mens de votzes (62 984 825) que non pas sa rivala Hillary Clinton (65 853 514) e, de mès, dambe un percentatge mendre (46,1%) que non pas lo de Mitt Romney (47,2%), lo candidat republican que perdèc l’elecion en 2012. Quicòm qure truca, m’atz dit?
 
Aquò rai, tres milions de votzes, es pauc de causa, e pas degun deus analistas mediatics semblan n’estar geinats. Aqueste sistèma deus “grans electors” estoc mes en plaça istoricament ende, ça’ns explican, evitar “l’eleccion d’un demagòga”. Plan vist, los amics … Mes es pas tot.
 
Una eleccion presidenciala es fòrça mès aisida de manipular que non pas eleccions de deputats. Sufís pas qu’un candidat, favorit, se retròbe dambe un ahar que cad plan au bon moment suu las retribucions de sa hemna, o que quauqu’un de son medish partit se presente ende’u panar los percents que l’aurén permetut d’estar present au second torn (tota semblança dambe hèitas realas seré fortuita) e la resulta se’n tròba cambiada.
 
Atau lo candidat democrata mès d’esquèrra, lo Bernie Sanders, estoc victima d’una campanha “d’usina a tròlls finançada per gròs donadors”, campanha denonciada per WikiLeaks. Mes es pas tot.
 
En 2020 los electors americans van tornar a las urnas ende causir un navèth (o pas) president. Aqueste còp, lo Bernie Sanders semblava “ténguer la còrda” dambe son programa mès d’esquèrra que non pas los autes. Un espèr? Non pas, que son eleccions presidencialas, vos disi.
 
Vaquí que, tirat d’un capèth, nos arriba lo Michael Bloomberg, qu’assegurava en març de 2019 estar pas candidat (Que s’estimava milhor lutar contra lo recauhament climatic) mes qu’a cambiat d’idèia e que’s declara candidat en noveme. Candidat a qué? Candidat a la primària DEMOCRATA, eth qu’estoc cònso REPUBLICAN de Nava-Yòrk entre 2002 e 2013. Me seguissètz?
 
Aqueste sénher estoc “purmèra fortuna deu monde” segon lo magazine Forbes, mes es cadut a la onzau plaça dambe “sonque” un cinquantenant de miliards de dòlars (Totun dètz còps mès que non pas Trump eth medish). Solide, receboc de tira lo sosteng a sa candidatura deu Jeff Bezos, purmèra fortuna mondiala actuala e proprietari d’Amazon.
 
Dens la purmèra setmana, Bloomberg a despenut 37 milions de dòlars end’una una campanha de lançament, sia dejà la mitat de çò que lo Sanders a collectat en 8 meses (!).
 
Çò de mès estonant, es que, s’aquí nos pausam la question de saber se tot aquò es vertadièrament democratic, am paucas possibilitats de véser los analistas politics d’en çò nòste se pausar la medisha question. L’eleccion presidenciala americana es fòrça largament cobèrta peus nòstes mèdias, mes la prioritat es balhada a l’introduccion d’anglicismes coma swing states o causus meslèu qu’a una analiza pergonda.
 
 
 
 


abonar los amics de Jornalet
 

Occitània pròcha de la natura

$
0
0
Un pauc coma leis entrepresas farmaceuticas internacionalas que van cercar de plantas medicinalas en cò deis amerindians. O un pauc coma leis entrepresas de tractament deis aigas que fan pagar sei servicis per l’aiga, un ben comun. 
 
Lei mascas, ne n’avèm auvit parlar. De la vau Masca, e puèi dei cossas. E n’avèm agut traça fins a gaire, dins aquèu canton de Provença preaupenca. Anèm veire lo vilatge d’Aiguinas, dich Aiguinas lei fus. Per parlar quasi d’una istòria de coloneta.
 
Leis aiguinencs, dich lei buissoniers, coma totei lei gents en campanha, vivián amb la tèrra e la natura. E li èra una, Madama Bousquet (Bosquet en occitan doncas), que demorava fins a la Segonda guèrra la ferma dicha justament de la Medecina, una bastida isolada encara visibla pròcha dei Plans de Canjuers. Li faiá de bevendas e medicaments a basa de plantas medicinalas. Fau pas oblidar lei provèrbis tradicionaus coma: Cu a de sàuvia au jardin si sauva. 
 
E ancuei, mont anar cercar aquelei plantas per se curar a gratis? Ja que l’omeopatia la vòlon deremborsar. 
 
 
Conoissi de gents que lèvan lo fuèc en Gavotina coma en Pirenèus. 
 
En Provença, parier amb de gents que senton lei venas d’aiga passar sota sei pès amb una branqueta d’aulivier en lei mans coma Velo de Mar.
 
 
 
abonar los amics de Jornalet
 
 

Recompensa nadalenca

$
0
0
Quand èri drollet, los parents me disián que lo Paire Nadal me portariá çò que me fasiá enveja se m’ac meritavi. Per èsser contentat, caliá èsser suau, brave, obesissent, trabalhaire.
 
— Lo Paire Nadal recompensa los mainatges que s’ac meritan, me disiá lo papà. Se fenhantejas a l’escòla, s’ajudas pas a recaptar la taula o a apasturar lo bestial, se brigalhas una vitra ambe la fronda, s’escotas pas, e ben auràs pas res.
 
Ça que la, vesiái que d’unes camaradas quèran aissables, que fasián damnar lo mèstre e los parents, que tormentavan lo canh e los gats, que brigalhavan tot çò que tocavan, avián per Nadal un molon de presents que me fasián badar. E aquela injustícia me tafurava.
 
— Perqué m’a pas portat la canavèra e la garrabusta, o lo chaval de fusta, o la carabina a capsula? Pr’aquò, soi estat suau, ai plan trabalhat a l’escòla...
 
Quand pausavi aquelas questions, lo papà me respondiá:
 
— Òc ben, siás estat plan brave; mas lo Paire Nadal es pas ric e deu contentar totes los mainatges. Te cal èsser rasonable, pas demandar l’impossible. Te portarà pas que çò que te far vertadièrament mestièr. N’i a que son mai malastrucs que tu e que deu contentar en primièr.
 
Una annada que li aviái comandat una veitura a pedala, que m’èri susvelhat, qu’aviá pas recebut cap de repotegada, qu’èri estat primièr de la classa cada mes, descobriguèri davant la chiminèia una boita que conteniá una pichona veitureta de far córrer de gràpias o sus la taula.
 
Lo papà creguèt bon d’ajustar:
 
— A, veses que te l’a portada, la veitura!
 
La veitura, aguèri enveja de l’espotir. E al Paire Nadal, que se trufava del monde, arrestèri d’i creire.
 
 
 
 
abonar los amics de Jornalet
 
 

 

Comentem melhor, legiscam mai nòstre jornal!

$
0
0
Auretz notat, çò'm par, que fau servir dins lo títol la primièra persona del plural. Me permetrai pas de far l'aleiçonaire, e partissi de mon experiéncia personala sens brica m'exclure de las criticas o suggestions que farai.

D'efièch, foguèri un comentator quasi compulsiu de Jornalet, a tòrt persuadit, e perdut per un orguèlh narcissic, que mos comentaris serián utils o farián avançar la reflexion collectiva. Totun, se tota idèa pòt contribuir al debat, tròp escriure se resumís a desparlar, e ara que fau una cronica setmanièra, intervenir dins los comentaris seriá m'autrejar un privilègi mentre que los correspondents, eles, an sonque los comentaris per s'exprimir. Son pas opinants coma ieu.

Doncas, dempuèi qualque temps, comenti pas pus gaire e ma tòca es de comentar pas pus, puèi que ja teni un mejan d'expression sufisent. 

I a mai d'una mena de comentaris. D'unes son de comentaris lingüistics, que provòcan de còps de reaccions afogadas: s'es una question sul modèl lingüistic del jornal, val mai de la pausar a la redaccion o a ieu coma corrector. Mai generalament, totes los opinants lor podèm escriure a partir de lors paginas o de lors articles en clicant sus "Contactar l'autor". Me pareis un melhor procediment que l'interpelacion per un comentari, qu'obliga l'autor de respondre el tanben per comentari, çò qu'es contrari a la nòrma de la premsa en linha.  Se se tracta, totun, de completar un article en donant una informacion utila, son evidentament benvenguts, e mai necessaris. Tanben, es normal de poder donar son vejaire sus tal o tal tèma. Aquò demòstra que la lenga nòstra es encara viva, e qu'en occitan se pòt parlar de tot. Per contra, dins un debat, que servís de tornar dire milanta còps una meteissa idèa? Riscam de venir (e de far venir) de tròls, e la discussion se tresmuda en garrolha, pauc productiva coma totas las batèstas verbalas, e mai lo legeire intelligent sàpia triar çò que li adutz quicòm de çò qu'es expression d'una volontat de poirir lo debat. Es per aquò que sovent l'actitud mai serena e eficaça es simplament d'ignorar los comentaris, en i respondent pas, mas en se reservant pasmens la possibilitat d'avisar la redaccion d'excèsses (insultes, difamacion, devises racistas o sexistas).

Comentem se volèm, mas comentem melhor.

E doblidem pas que son pas los comentaris que rebaton la redaccion de Jornalet ni los opinants. Comentem melhor, mas legiscam mai nòstre jornal.

Qu'a de besonh de nosautres. Coma president dels Amics de Jornalet, m'assòcii a la demanda de solidaritat per l'an que ja s'acèrca. Es a l'imatge de la lenga nòstra: freule mas fòrt de nòstra volontat de viure e de far viure!


abonar los amics de Jornalet





 

Los pescajons (IX)

$
0
0
Tortons (Peiregòrd)
 
Son de crespèls especials, a basa de farina de blat d’Espanha. Se manjan pels dessèrts sucrats o onchats amb de marmelada.
 
Ingredients (per un dotzenat): 200 g de farina de blat d’Espanha, 100 g de farina de blat, 3 uòus, grais de cosina (òli d’oliva, òli de noses, grais d’auca o burre), un veiron d’aigardent, un pecic de sal e sucre glaça.
 
Preparacion: començarem per far una pasta amb las farinas, una culhierat de grais, los uòus, la sal e l’aigardent; remenarem sens relambi e i apondrem d’aiga fins que prenga una consisténcia liquida, un pauc mai espessa que la dels crespèls. La daissarem donc se pausar cinc o sièis oras dins un luòc tebés, cobèrta amb una tòrca. Puèi oncharem amb de grais una padena de cuol espés, la metrem sul fuòc e, quand serà cauda, i apondrem la quantitat de pasta necessària per que ne sortiscan un pauc mai espesses que los crespèls. Coirem lo torton a fuòc doç per totes dos costats, l’esposcarem amb de sucre e lo daissarem dins un luòc caud pendent que fasèm los autres.
 
Variantas: lo podèm far amb d’aiga e de lach, mitat e mitat. Podèm perfumar la pasta amb d’anís o de raspaduras de citron. L’aigardent pòt èsser de ròm. D’unes barrejan la farina amb un pauc d’aiga e i balhan un bolh, abans de far la pasta. Las proporcions de farina pòdon variar. Los podèm onchar amb de mèl o de marmelada.
 
 
Farinada
 
Apelada tanben farineta, enfarinada, paschada o moleta de paure dins qualques parçans, es una moleta de farina (mai espessa que los crespèls) tipica de Lemosin, Auvèrnhe, Velai e Gavaudan. Es generalament salada, mas tanben ne fan de doças. La paschada s’apèla aital pel fach que lo diluns de Pascas (Paschas) lo jovent a la costuma de quistar d’uòus de pòrta en pòrta, que, en acabant, serviràn per far tota mena de moletas.
 
Susanna Robaglia escriguèt aiçò dins Margaridou (1935):
 
La farineta de Cantal, paschada a Briude, es, per excelléncia, lo manjar del parçan.
 
Dins la Planesa , quand una maire “passa la padena” a sa filha per li daissar virar la farineta, aquò vòl dire que son braç tremola, qu’es tròp malauta o qu’a vielhit. Aquela abdicacion de poder jamai se fa pas sens pena.
 
N’i a d’autras que son semblablas, e ne parlarem tanben.
 
Ingredients: 150 g de farina leugièra, 0,25 l de lach, 3 uòus, sal e òli (de noses o d’oliva).
 
Preparacion: amb la farina, los uòus, lo lach e un pauc de sal farem una pasta liquida e la batrem plan; deurà sortir un pauc mai espessa que la dels crespèls. En acabant, botarem un rajolat d’òli dins una padena e la daissarem a fuòc mejan; quand serà cauda la daissarem a fuòc fòrça doç e, en seguida, i apondrem la quantitat de pasta sufisenta per que la moleta siá de mièg travèrs de det o un det d’espessor. Al començament, pendent que se farà espessa, la bolegarem pauc a cha pauc amb un culhièr de fusta per tal de ne favorir la cuècha. En se far compacta (aperaquí cinc minutas) la capvirarem e la daissarem sul fuòc fins que siá un pauc rossida per l’autre costat. La trairem, fin finala, e la salarem leugièrament per dessús. Segon lo diamètre de la padena, ne farem una o mai.
 
Variantas: i podèm apondre una esposcada de pebre. Lo grais pòt èsser de lard o de burre. Dins qualque parçan d’Auvèrnhe i apondon un parelh de patanas bolhidas (espotidas amb una forqueta) o un veirat de crèma, costuma, aquesta, qu’es tanben en vigor en Gavaudan. Dins la Planesa (Auvèrnhe) d’unes an costuma de torrir un pauc la farina dins lo forn, abans de far la pasta; tecnicament, aquela operacion s’apèla dextrinar: tresmudar los amidons en dextrinas; los romans la torrissián ja, abans de far las farinetas. Es tanben de la Planesa la costuma d’i apondre, de còps, un manat de cebolat (capolat). Als Monts de Cantal, dins la meteissa region, d’unes i apondon un saquet de levam en posca o mièg dotzenat d’escaluènhas (capoladas e prèviament saurengadas). En Castanhau, sens quitar Auvèrnhe, d’unes l’acompanhan amb un talh de pastís de pòrc o amb de rostidas de carnsalada; d’autres la fan doça, amb de sucre, o ben la menan plan en taula amb de gelarèia d’amoras o de fragosta.
 
  • La farinada de pomas, tipica d’Auvèrnhe, es de pasta doça e i cal apondre un parelh de pomas, talhadas en lescas finas e leugièrament fregidas; en Castanhau d’unes las fregisson amb un bocin de burre. Dins la Planesa d’unes i apondon un rajolat d’aigardent. Fan tanben, de la meteissa manièra, una farinada de peras e farinada de prunas sechas. La galeta de cerièras n’es una autra varianta, e se pòt coire a la padena o al forn; al forn pren consisténcia de còca.
     
  • La bolaiga del País de Briva (Lemosin) es una farinada doça e espessa; i podèm metre aperaquí cent gramas de sucre e un pecic de sal. D’unes i apondon de fruches (pomas, peras, persecs) talhadas en lescas, e tanben de cerièras negras; d’autres i meton un bocin de burre, mièg veirat d’òli de noses o un veirat de ròm o d’aigardent. La servirem sucrada, o onchada amb de mèl o de marmelada. Lo nom poiriá èsser un derivat de bolegar
     
  • La crespa espessa del Peiregòrd Negre es parièr qu’una farinada mas d’unes l’aprèstan amb d’aiga en luòga de lach, e la costuma es de l’onchar amb de mèl o de confitura. S’i pòdon apondre un parelh de pomas, talhadas en lescas (las podèm daissar macerar prèviament una estona, amb de ròm e de sucre).
     
  • Lo matafam que fan per qualques parçans de Gasconha, de Lengadòc, del Comtat de Fois e d’Ubàia (Provença) es identic a la farinada. S’i pòdon apondre un parelh de cebas, capoladas e leugièrament saurengadas. Dins lo Comtat de Fois lo fan indistintament amb de farina de blat o de fajòl, o amb la mitat de caduna; i apondon de còps qualques patanas bolhidas (espotidas amb una forqueta). En Ubàia i apondon un pauc de levam en posca.
     
  • La petarina de Carladés (Auvèrnhe) e Viadena (Roergue) es una farinada que s’aprèsta amb de cebas, capoladas e saurengadas, malgrat que n’i aja tanben una version doça, amb de cerièras. La podèm far amb de lard. D’unes la fan amb de farina de fajòl. Lo nom es en causa del cracinament que fa de còps en coire a fuòc doç.
     
  • Lo tortèl de la Val Germanasca (Valadas Vaudesas) es una moleta salada de farina, uòus e lach, coma un crespèl mas un pauc mai espés. D’unes i apondon una pichon ponhat de fuèlhas de menta o de cebolat capolat. La costuma es de graissar la padena (qu’es tradicionalament de pèira de talc) amb un bocin de burre o un tròç de carnsalada. D’unes o fan mitat lach e mitat aiga. Podèm cambiar la farina de blat per una autra de fajòl.
 
 
 
 
 
abonar los amics de Jornalet
 
 

 

Lo novèu clavier francés es adaptat a l’occitan?

$
0
0
Lei mercats informatics ofrisson au public d’Occitània quatre tipes principaus de claviers. Tres claviers dependon deis estats e lei lengas dominantas que cobrisson Occitània: son lo clavier catalan-espanhòu, lo clavier francés e lo clavier italian. I podèm apondre un quatren clavier, aqueu deis Estats Units, qu’es conegut de pertot.
 
Entre aquelei quatre claviers, solet lo clavier catalan-espanhòu permet d’escriure facilament en occitan (vejatz mon article dins Jornalet, 11.3.2013).
 
Lei claviers francés, italian e estatsunidenc obligan de cercar d’estècs complicats per sasir certanei caractèrs occitans frequents: siá cau “inserir un caractèr especiau”, siá cau far de combinasons de claus (ú = Alt 163, Ú = Alt 233, etc.).
 
L’estat francés, via lo Ministèri de la Cultura, ven de normalizar un novèu tipe de clavier francés en 2019. Li dison lo clavier francés azerty melhorat (o azerty+). Lo mot azerty se referís ai primierei claus d’un clavier francés. Sus aqueu ponch, França e Belgica s’isolan supèrbament de la rèsta dau Mond. D’efiech, dins leis autreis estats, lei claviers començan en generau per lei letras qwerty o qwertz.
 
Donc, un clavier francés azerty classic es completament inadaptat a l’occitan, aquò fòrça usatgiers de l’occitan o sabon malaürosament.
 
Per còntra, un clavier francés azerty melhorat permet de sasir totei lei caractèrs abituaus de l’occitan, e mai lei caractèrs latins de l’ensemble dei lengas d’Euròpa, e mai facilita l’accès ai formas elegantas de l’apostròf (’) e dei guilheumets (“...” «...») que son pus polidas que lei formas verticalas impausadas per lei claviers tradicionaus (') ("..."). Per la quita lenga francesa, l’azerty melhorat ajuda a sasir certanei caractèrs francés que son inaccessibles dins l’azerty classic coma É, Œ, œ, Æ, æ. Amb l’azerty melhorat, desenant, ven aisat d’escriure de mots francés coma Émile, Œdipe, cœur, nævus. A causa de l’azerty classic, aquelei mots s’escrivon sovent Emile, Oedipe, coeur, naevus, çò qu’es incorrècte mai tolerat (a prepaus de l’exemple d’Émile, leis accents son ben obligatòris sus lei majusculas en francés contràriament a çò que se ditz dins una legenda populara).
 
Ara, tocant la nòstra lenga d’òc, lo clavier azerty melhorat ajuda ben a sasir totei lei letras occitanas portant de signes diactrics que son Á, á, É, é, Í, í, Ó, ó, Ú, ú, À, à, È, è, Ò, ò, Ï, ï, Ü, ü, Ç, ç, N·H, n·h, S·H, s·h. Un vidèo oficiau de l’Associacion Francesa de Normalizacion (AFNOR) dona un exemple explicit en lenga occitana, “Cossí va?”, e cita lo nom de nòstra lenga (minuta 2:34).
 
Aquel interès per l’occitan poiriá semblar positiu, pasmens contrasta totalament amb la politica d’eliminacion brutala dei cors d’occitan que lo meteis estat francés es a menar d’aquesta passa. Es pas un clavier que sufirà per sauvar l’occitan.
 
L’estat francés a normalizat tanben un autre clavier, lo tipe bépo. Sei primierei claus començan per bépo. Lei claus se dispausan en tenent còmpte de la frequéncia dei letras de la lenga francesa e en cercant d’esparnhar l’esfòrç dei mans. Aqueu clavier permet tanben de sasir lei signes occitans, es verai. Pasmens son ergonomia es estudiada per lo francés, non pas per l’occitan. Donc ajuda pas lei personas qu’escrivon sovent en occitan.
 
Lo clavier azerty melhorat poiriá es una solucion acceptabla per practicar la lenga d’òc a l’escrich. Pasmens contunhi de pensar que lo clavier catalan-espanhòu rèsta una solucion melhora per l’occitan.
 
— D’efiech, lo clavier catalan-espanhòu ofrís un meteis metòde per sasir l’accent sus lei minusculas e lei majusculas: basta de quichar la clau «´» o la clau «`» puei la letra desirada en minuscula o en majuscula. Au contrari, lo clavier francés azerty melhorat demanda de seguir de procediments diferents segon lei minusculas o lei majusculas.
 
— Lo clavier catalan-espanhòu es disponible sus totei lei maquinas e totei lei modèls de claviers. Lo clavier azerty melhorat, ara per ara, es possible solament per un nombre fòrça limitat de modèls.
 
— Lo clavier catalan-espanhòu se pòt comandar aisadament dempuei lo Mond entier, siá en passant per Internet, siá en anant dins tot bòn magazin de materiau informatic. Lo clavier azerty melhorat, au contrari, rèsta ben pauc difusat dins l’estat francés, donc a fortiori es pauc disponible en Occitània e dins l’ensemble dau Mond.
 
— Lo clavier catalan-espanhòu es la nòrma tecnica unica de l’estat espanhòu e, probablament, serà tanben la nòrma dau futur estat catalan independent. Aquò garentís que siá un clavier largament fabricat, disponible e demandat. Au contrari, lo novèu clavier francés azerty es una “nòrma volontària” segon lo Ministèri francés de la Cultura. L’administracion francesa e lei constructors privats son pas ges obligats de l’aplicar. Ren garentís que l’azerty melhorat se desvoloparà. Se pòt pas manco garentir que visca lòngtemps. L’estat l’a enregat en abriu de 2019 sens que se remarque.

Desfís tagalòg: dificultats e metòde

$
0
0
Pichon abracat s’atz mancat la debuta: Me soi dat lo desfís d’aprénguer una lenga en utilizar pas que Google Revirada. La motivacion màger es que lo monde disen qu’es pas possible.

 
La tecnica es d’aprénguer çò que’s ditz dens una cèrta situacion shens d’ensajar de comprénguer lo mecanisme, com ac hèn los dròlles dambe lor lenga mairala. Pauc a pauc las règlas de gramatica se dedusissen.
 
Dambe lo tagalòg, lo vocabulari es aisit, e la sola question que’m soi pausada èra la de la conjugason, com es sovent lo cas dambe mantunas lengas. Purmèr cau díser que la fòrma deu vèrbe cambia pas segon la persona, çò qu’es una simplificacion de las bèras. Sufís pas que de revirar “Mingi”, puèi “Èi minjat”, “Minjavi” e “Minjarèi” end’aver lo vèrbe “Minjar”.
 
Me soi apercebut de çò que, en tagalòg, es pas lo temps eth medish qu’es lo mès important, mes meslèu “l’aspecte”, es a díser se l’accion es acabada (concebuda dens son integralitat), o pas acabada. Aquò se tròba tanben dens las lengas eslau. Per contra, en tagalòg, a còps la fòrma deu present e de l’imperfèit pòden estar las medishas (!).
 
Atz la fòrma “Mingi (Soi a minjar) = Kumakain ako” (ako = jo) mes tanben “Minjavi (Èri a minjar) = Kumakain ako”, lo contèxte ajuda de saber s’es passat o present.
 
Après, lo metòde qu’utilizi es un metòde personau. Èi enveja d’aprénguer purmèr totis los mots e expressions que’m seràn utiles de tira. Me brembi d’un líber d’Esperanto que s’apèra “Cors racionau d’Esperanto” on se podèva aprénguer dens una de las purmèras leçons lo vocabulari sancèr de las bèstas de la bòrda. Ende quauqu’un que demòra dens una bòrda justament, es fòrça practic mes per contra ende quauqu’un que demòra en vila, es pas tròp utile.
 
Puèi trobèi un líber titolat “Metòde 11” on lo vocabulari me semblèc fòrça mès plan causit e me n’inspirèi end’apitar una liste de 440 mots que’m calèva aprénguer en prioritat a cada lenga navèra.
 
L’estapa seguenta estoc de crear dambe aquestes 440 mots frasas ende facilitar lo trabalh de la memòria. M’i escadèi de’us botar dens 100 frasas (per azard) que, se las espiam de plan, an forçadament un pichon costat suberrealiste.
 
La purmèra frasa de mon metòde es formada a l’entorn deu vèrbe “crompar”, que’s ditz en Esparanto aĉeti, vist que las frasas son classificadas per ordi alfabetic deu vèrbe màger. Am doncas:
 
Am dejà crompadas patanas diluns. S’ètz interessats per las lengas, vos balhi las divèrsas reviradas, vos demòra pas que de trobar la lengas:
 
Ons het reeds gekoop aartappels op Maandag. Wir haben schon Kartoffeln am Montag gekauft. We have already bought potatoes on Monday. Dagoeneko erosi ditugu patata astelehenean. Ja hem comprat patates dilluns. Wǒmen yǐjīng zài zhōuyī mǎi tǔdòu. Avemu digià compru patate u luni. Već smo kupili krumpir u ponedjeljak. Ya hemos comprado papas el lunes. Ni jam aĉetis terpomojn lunde. Nous avons déjà acheté des pommes de terre lundi. Már megvettük burgonyát hétfőn. Abbiamo già comprato patate Lunedi. Mēs jau nopirkām pirkome pirmdien. Mokòlò ya yambo na mpôsò tosílí tosómbí batêmbèlè. We hebben al gekocht aardappelen op maandag. Już kupiliśmy ziemniaki w poniedziałek. Nós já compraram batatas na segunda-feira. Am cumpărat deja cartofi luni. Мы уже купили картошки в понедельник. Ми смо већ купили кромпир у понедељак. Už sme si kúpili zemiaky v pondelok. Vi har redan köpt potatis på måndag. Bumili na kami ng patatas noong Lunes. Mande bai mipela i pinis stem yet. Zaten Pazartesi günü patates satın almış. Ми вже картопли марки в понеділок.
 
Quitament se las frasas pòden aver l’aspècte suberrealiste citat mès haut, aquò ajuda encara milhor la mémòria ende’ns brembar deu vocabulari de basa. Dambe un prèmi especiau ad aquesta que m’agrada plan: “A lo peu long e negre, mes benlèu es maridada.”
 
Dambe una sola frasa, aprenguètz 2 vèrbes (“aver” e “estar”), un substantiu (“lo peu”), 3 adjectius (“long”, “negre” e “maridada”), una conjoncion (“mes”) e un advèrbe (“benlèu”), sense d’aver l’impression de hèr un esfòrç particular.
 
 
 
 
 
 
abonar los amics de Jornalet
 
 

 

Eth decènni vaporós (I): Viatge entà 2010

$
0
0

En tot barrar eth decènni ei abituau trobar retrospectives de tota sòrta. Non ac hèm solament pera oportunitat que mos arribe cada dètz ans, mès pr’amor que damb aguest exercici prenem consciéncia qu’es causes que credem recentes ja son fòrça luenh, dilhèu arremerqueratz que vedetz es 2000 ena madeisha distància qu’es 2010 com s’eth temps non s’auesse moigut dempús deth cambiament deth millènni, quan de hèt, son tempsi fòrça diferenti.
 
Uelhada tecnologica
 
Hè dètz ans viuérem eth moment cambiant que començaríem er estil de vida smart. En 2010 e ath long de 2011, apareish era gamma de Samsung Galaxy, eth prumèr Android supervendes, ua mèrca fòrça mès accessibla qu’er iPhone de 2008, que democratizèc eth mond des apps e hec a entrar WhatsApp enes nòstes vides. Enquiath moment, se portauen es iPods e MP4s, es telefòns mobils desplegables de dues pèces, e es mobils damb camèra èren ua nauetat. Es telefonets non s’emplegauen entà connectar en Internet. Era mòda èren es terminaus damb clauèrs multimèdia optimizadi entà escotar musica, e es cellulars damb melhor reng sociau èren es Blackberrys, non solament èren ja smart, mès qu’auien un proto-WhatsApp exclusiu: eth Bbchat. Es escambis sociaus se hègen per Bluetooth.
 
Encara existien es SMS, eth Messenger (MSN). Eth narcisisme per Internet seguís d’auti camins. Ei era epòca des blògs (especializadi, personaus e inofensius mès tanben d’auti perilhosi coma es pro-anorèxia e pro-bolimia), es joeni veirien a nèisher es mèmes en fòrums coma 4chan, a pagines coma Desmotivaciones o Cuanto Cabrón... Facebook arribe en Barcelona en 2009 mès encara demorarà un shinhau a generalizar-se: uns tres ans; serà era senténcia de mòrt de Fotolog deth temps que Facebook se normalize. YouTube siguec era naua television entà ua generacion de joeni, damb era popularizacion deth vidèoblogging. Consumíem vidèo per tot: en 2011 mos auie arribat era Television Numerica Terrèstra. “Açò a enquia 40 canaus!”, çò didíem. Mès non mos importaue massa en realitat: piratàuem çò que de vertat volíem veir. Sense encuedar-mos, era illegalitat mos dèc eth prumèr servici ara carta, fòrça abans de 2015 quan arribèc Netflix, o 2018 quan reüssic. Ara qu’a metut en escac era television, mès d’un aute costat era television a estat e ei un potent estrument de pedagogia d’estat.
 
Educacion mediatica
 
Ena fin des 2000, es reality shows, qu’auien arribat ua generacion abans, viegen granes produccions televisives a on participauen famosi. Es istòries anonimes se barregen damb es des fenomèns televisius entà dar esperança a ua generacion que cre en un nau estil de vida basat en carisma. Ère un mau moment entada eri pr’amor que damb era crisi economica globau, aguesta sòrta de joeni son marginalizadi jos eth nòm de Ni-ni[1], e se barrejarie damb eth concèpte de Cani e Choni[2] que se cataloguèren peth prumèr còp en 2012. Jos era grana negligéncia des govèrns e un progressiu retorn dera luta de classes, Chavs, rednecks, canis, que son majoritat, seràn es grani mesestimadi e ocasionaràn eth graduau cambiament de discors dera “virada ara dreta” ena fin deth decènni, damb Marine Le Pen, Trump, Bolsonaro…
 
Son grani oradors qu’an vengut a barrar termières deuant era crisi de refugiats: quauquarrés arrebrembe com s’estenec era primauera aràbia, era que campulèc Gadaffi? Siguec de Siria estant, per Periscope: era aplicacion d’emissions en dirècte que permetie que tostemp i auesse quauquarrés qu’informaue dera guèrra mentre i auesse wi-fi. 2019 a tornat a èster un panorama de primaueres, en vedent Hong-Kong, Catalonha, Chile e Colombia damb movements llibertaris que se retroalimenten a trauès des hilats sociaus.
 
Bambolhes
 
2009 e 2010 sigueren ans de granes catastròfes naturaus. Al Gore lancèc era sua Vertat que destorbe en 2006 e eth cambiament climatic se consideraue ja ua crisi environamentau. A tot aquerò se higerie era legenda urbana qu’en 2012 vierie er Apocalipsi; eth mont Bugarag s’aumplie de gent ena mesura qu’acabaue eth calendari maia. D’auti didien qu’en lòc d’acabar-se tot, entraríem en ua “bambolha electronica”, en sens quantic deth mot, ua metafòra per adveniment d’un nau esperit. E non s’enganauen bric, compde tengut qu’eth newwave tornèc damb mès fòrça que jamès: es cristalhs d’energia, era autoajuda, eth ioga o es guides esperitaus semblauen èster, de patac, pertot.
 
Era auta “bambolha electronica”, totun, passaue inapercebuda; era deth coltan, matèria prumèra entàs smartphones damb un percors similar as diamants de sang provenenti de Còngo en tot provocar esclavatge infantil e guèrres, deth temps que China arrepòrte era sua pròpria bambolha immobiliària en tot retardar-la a pena pro tà non coïncidir damb era crisi globau, e atau artenh era egemonia economica.
 
E toti vedem a passar eth temps damb incertitud, coma es protagonistes de Years and Years, qu’ath delà dera pòur ara desestabilizacion, s’an vist, sense encuedar-se, montadi en un capitalisme flagrant e incapables de seguir eth ritme des naues generacions enes sòns debats e era sua auançada correccion politica. Ei ua recomanacion que non podetz mancar.
 
 

 

 
[2] Eth tèrme espanhòu “choni” serie coma apuprètz eth francitan de Marselha “cagole”, e “cani” eth sòn equivalent masculin

 

 




abonar los amics de Jornalet

 

 

 

 

Lo cònti de l'aiga de Clareta

$
0
0
Dins lo país de Serres, après un ivèrn sec, arribèt una secharessa a far venir la lenga coma peira. La maire dau riu Buech èra secha. Òi. M’avètz ben ausit.
 
De memòria aicí, s’èra jamai vist. B’lèu èra agut arribat mas s’èra eissubliat.
 
E dins les montanhas, plus un mendre degot ni una esclacha d’aiga davalava dels torrents o autres beaus. E i èran totjorn aquelas lonjas jornaas e nueches sensa plòure. Pechaire.
 
D’aqueu temps, una femna, sonat Flamencha Jeissier, aviá sa filha Clareta qu’èra marauta. La mascha dau Champ lòng, la brava Germaneta, li conselhèt de culhir de plantatgi, que se trapa au Pas de Loba. Mas les lops, chaliá les evitar. Sarè possible de li far paur amb un chapelàs nier e una crèsta de jau sus la tèsta en chaminant ajuat d’un baston cubert de peu de lop.
 
Alòrs, se’n anèt fòra de viera. La darriera bastia passaa, après lo quartier dau Chauchaís se botèt tot aquel equipament, e de tira, tracèt chamin. D’aiga n’i èra plus e se chauchava plus ren despuèi longtemps aicí. Mas les lops... Continuèt en direccion dau serre. De lops, ne’n aviá la paur. Mas pensava a la pechòta. “O devo far per ela. Chau qu’i arribèsso”. Aicí fasiá un pauc mai fresc, èra pas un aspre mont au mens.
 
De luench, de brams de lop. Mas totjorn ren en vista.
 
E tot d’un còp, fiu de lop! Just darrier lo luec sonat per les ancians “Las ròchas lonjas”, la maire èra au niu (nis).
 
Una fònt, d’aiga clareta raiava, e sus, una cucha de plantatgi!
 
Tornèt en viera amb lo plantatgi, un pauc d’aiga e lo sorire.
 
Un còp aquesta istòria sabüa, les serrenchas e les serrenches anèron en procession per dire mercés au serre.
 
Per rengraciar lo serre e tots les serres en generau, la viera se nomenèt Serres. E lo serre, eu, se sonèt de la divinitat de l’aiga, Alambrina, que s’èra manifestaa miraculosament aicí. Lo nom dau serre es vengut Arambre dins lo temps.
 
Despuèi, les populacions localas an totjorn priat les ponches d’aiga permanents importants per lor vita.
 
La divinitat deviá presar nòstra region vivaroaupencha perqué s’es manifestaa autra part. Dins l’oèst de Gavotina, un Mont d’Alambre se trapa au vilatgi delhs Estables en Velai.
 
E aüra, au pè d’aquela montanha de la Gavotina de Daufinat, raian fòrça rius (sonats Dada, Chana, Gasona, Fanco, Pijaubèrt, Claret...) que lor sorça n’es totjorn la montanha, les Aups. Dòna de beure en tots. Una richessa per lo país, òi. L’aiga clara.
 
 
 
 
abonar los amics de Jornalet
 
 

 

Calorassa d’ivèrn

$
0
0
Foguèt un temps, dins l’ancian monde, se parlava de sasons. D’una a l’autra, de signes indicavan que la venenta seriá ventada, plujosa, freda, cauda: la pèl de las cebas, la borra e la graissa de las bèstias, la migracion dels aucèls, la creissença de las plantas... “Ongan, çò disián, l’estiu serà sec, nos pelarem aqueste ivèrn, serem negats a la prima...”
 
Ara, ambe lo desreglament climatic, totes aqueles signes son fosques borramesclats, en mai s’es perduda la saviesa dels ancians e digús es pas mai capable de dire a l’avança se cal dintrar mai de lenha per passar l’ivèrn o emplenar a ras los pesquièrs per asagar en estiu.
 
Aital los nòstres bailejaires, apiejats sus las estatisticas, los sondatges, las observacions satellitas de naut, s’avisèron pas que lo rescalfament anava mai aviat que çò que pensavan, que lo temps de la torrada èra acabat e que la doçanha qu’auriá degut durar cinc ans coma ac esperavan èra a se cambiar en calorassa e que l’ivèrn venent seriá cremant. Pièger, contunhèron d’amolonar los combustibles, las broquetas, los aluca-fuòcs en prevision de la fred que segon eles èra a arribar, en plaça de margar ventadors, para-solelh, de produsir mai de cremas solaras, per refrescar l’ambient e s’aparar de las cremaduras.
 
 
 
 
 
abonar los amics de Jornalet
 
 

 

França o Espanha? Causissi la libertat!

$
0
0
Sovent, quand critiqui França davant de catalans del Principat, qualqu'un me ven dire qu'Espanha es pièger; cada còp que critiqui Espanha davant d'occitans de l'estat francés, qualqu'un me ven dire que França es pièger. "Vertat deçai los Pirenèus, error delai", çò escriviá Blasi Pascal. Qual a rason?

Non comentarai pas las economias ni los sistèmas socials dels dos païses, seriá longàs e pretendi pas brica d'èsser un economista ni un geograf, e parlarai amb la boca d'un militant dels dreches politics e lingüistics dels pòbles.

E dirai una evidéncia, qu'o es pas sempre de l'autre caire dels Pirenèus: val mai de viure dins l'estat espanhòl se parlas una autra lenga que la de l'estat central. La Constitucion espanhòla permet a las comunautats autonòmas d'aver de lengas oficialas al costat del castelhan, la francesa reconeis sonque "la lenga de la Republica", lo francés, e se servís d'aquela reconeissença per interdire quina oficialitat que siá d'una lenga non francesa. L'inscripcion de las lengas nòstras coma "patrimòni de França", en mai d'èsser umilianta pels parlaires despossedits de la proprietat de las lengas, coma se lo sol proprietari ne foguèsse l'estat francés, a pas agut cap d'efièch concret sus la necessària proteccion de la diversitat lingüistica. E mai s'una majoritat politica, sus tal territòri, en favor d'una oficialitat partejada amb lo francés, accedís al poder, l'estat central o pren pas en compte. Mos compatriòtas còrses ne fan l'amara experiéncia.

Me respostaretz que la situacion es pas perfiècha en Espanha, e es verai. Per exemple, l'aragonés es pas protegit, la drecha espanhòla fa servir lo tèrme "valencian" de l'Estatut valencian per assajar de rompre l'unitat de la lenga catalana, los parlamentaris bascos, catalans (lato sensu) o galèc se pòdon pas exprimir normalament en lors lengas respectivas a Madrid; los mèdias e los procèsses son ultramajoritàriament en espanhòl; los parlaires de lengas autoctònas non castelhanas sovent los agarisson de ciutadans e mai de policièrs espanhòls que s'apièjan sus la Constitucion espanhòla per dire qu'es un dever de parlar castelhan; sèm luènh d'una equitat en favor de las lengas mai feblas. Pasmens, s'Espanha es pas un paradís, França es l'infèrn.

D'unes lausan lo fach que França siá una republica. O es, mas la republica non es pas una garentida de democracia. Lo poder en França es, o sabèm plan, fòrça centralizat, çò qu'aluènha mecanicament los ciutadans dels centres de decision, e la republica francesa mespresèt sas minoritats, foguèt una colonizaira crusèla, reprimiguèt amb violéncia los movements obrièrs, privèt durant 70 ans las femnas de drechas politicas. L'aument recent de las violéncias policièras rassegura pas gaire sus la qualitat democratica francesa.

Cèrtas, ara Espanha es a reprimir per mejan de sa polícia e de sa justícia  la volontat pacifica dels catalans del Principat de daverar l'independéncia, e Euròpa e lo Mond començan de s'avisar qu'aquela represssion es pas digna d'una democracia: s'es reconegut, per ne donar un exemple recent, que Junqueras, Comín e Puigdemont tenon una immunitat parlamentària d'eurodeputats. Pareis pas normal, tanpauc, que lo rei d'Espanha (que deu indirèctament son poder a un còp d'estat) sortisca regularament de la neutralitat esperada, en democracia, d'un monarca constitucional. E quin regim democratic mandariá la polícia a matracar de votaires pacifics? 

Mas que fariá França se, per exemple, una part d'Occitània, economicament importanta, foguèsse a mand d'èsser independenta? D'autres an agut comparat la Nòva Caledònia amb Catalonha, mas es justificada, aquela comparason? I aguèt de luchas sagnosas dins aquela illa del Pacific qu'èra a l'origina lo domeni d'una civilizacion tecnologicament mens desvolopada. França mena pas las meteissas repressions perque, simpletament, es ja arribada d'escafar las consciéncias nacionalas de quasi totes sos pòbles.

En consequéncia, causissi pas França, causissi pas Espanha, causissi la libertat.

abonar los amics de Jornalet

Aurelhar: reculhir l’aur

$
0
0
Una interessanta familha de mots evòca la cèrcha d’aur dins los rius. Se tròba atestaa en vivaroalpenc, près de Ròse, en Daufinat, dins lo magnific diccionari de l’Abat Loís Mostier que Joan Claudi Rixte l’a editat (Louis Moutier, 2007, Dictionnaire des dialectes dauphinois, IEO Droma / ELLUG).
 
Ansin. Lo vèrb aurelhar significa “cerchar de palhetas d’aur dins l’aiga d’un riu”, en l’ocurréncia aquò se fai dins l’aiga de Ròse segon l’atestacion de Mostier. Mas creo que poèm prene la libertat d’utilizar aquel vèrb per evocar la cèrcha d’aur dins tota autra region del Mond. Mostier escriu aquel vèrb ‘aurelhá, óurelhá’ e lo diccionari etimologic FEW lo transcriu ‘awrełá’ dins son alfabet fonetic particular (tòme 25, pagina 1014). En francés aquò se ditz orpailler, en anglés to pan for gold.
 
Una persona qu’aurelha es un aurelhaire o una aurelhaira. Mostier pòrta exactament la forma ‘aurelhaire’ e precisa que, d’aurelhaires, “n’existissiá encara vèrs 1840”. En francés se ditz orpailleur e orpailleuse, en anglés panner o gold panner.
 
L’activitat correspondenta es l’aurelhatge, nom masculin. Mostier escriu ‘aurelhage’. En francés dison orpaillage, en anglés panning o gold panning.
 
L’origina d’aquela familha de mots es liaa, de segur, al nom masculin l’aur, una forma occitana classica per designar lo metal preciós. Mas la derivacion aur + ‑elh‑ + ‑ar  es un pauc inabituala. L’element ‑elh‑ es pas un sufixe productiu e a pas de sens clar.
 
Mostier dona dos tipes de mots que se semblan mas es evident qu’an pas la mesma etimologia: d’un costat aurelhar “cerchar d’aur” deu aver un liam amb l’aur, de l’autre aurelhar “aparar l’aurelha, escotar” es liat a aurelha.
 
Lo mot aurelhar “cerchar d’aur” pòt pas venir dirèctament d’aur. Efectivament, en partent d’aur, èra pas interessant d’apondre l’element escur ‑elh‑ per fabricar un mot identic a aurelhar “escotar”.
 
Donc, es rasonable de supausar que los mots de la familha aurelhar, los que parlan de la cèrcha de l’aur, se creèron pas del temps que la lenga occitana èra ja constituïa. Vendrián puslèu d’una forma anteriora a la formacion de l’occitan. Chaudriá cerchar un rapòrt amb lo mot latin antic aurĭlĕgŭlus, ben atestat, que significa “lo que reculhís l’aur”.
 

Briac com un Polonés: restablir la vertat

$
0
0
Vaquí una expression de las conegudas. S’utiliza generalament ende parlar d’una persona qu’a bevut mès que çò que cau e qu’es bandat au punt de pas mès ténguer de pè.
 
Mes es vengut lo moment d’enfin restablir la vertat, istorica en hèit.
 
Se lo parat de la neishença es pas encara clar (e ac serà benlèu pas jamès), çò de segur es que’ns veng de Napoleon e que vòu díser en hèit: “Briac mes que s’i escad totun de hèr çò qu’a de hèr.”
 
Duas possibilitats:
 
1/ En noveme de 1808 l’armada francesa es estancada au pòrt de Somosierra sus camin de Madrid per 800 sordats espanhòus armats de 20 canons. Los generaus franceses trantalhan davant lo risc. Napoleon lavetz decidís de mandar los 150 shivaus-leugèrs poloneses (En polonés: szwoleżerowie e en francés sense “x” quitament au plurau) que desrontan los Espanhòus e daubrissen l’accès a Madrid. Aquò marquèc una data dens l’istòria de la cavaleria. Aus generaus qu’avèvan declarat que “calèva estar briac end’atacar”, l’emperador se seré trufat d’eths en díser que calèva efectivament estar bandat com un Polonés.
 
2/ Au moment  d’entrar en Russia, hasèva tan fred que los sordats bevèvan alcòl fòtrt dens las tendas ende’s recauhar. Los Russes ataquèn e sols los Poloneses estón es estat de’us recussar. Napoleon digoc lavetz que los sordats franceses avèvan lo dret d’estar bandats, mes “com los Poloneses”.
 
Se vei que l’expression, positiva a la debuta, a virat au negatiu endeus actors màgers.
 
Las duas anecdòtas pòden estar vertadièras fin finala, e perqué pas un ehèit recurent d’un còp l’aute, com una galejada que torna. Se pòt tanben sense de dobte ne trobar d’autas.
 
Çò de segur, es que los Poloneses an una tecnica de las bonas ende béver sense d’estar tròp lèu briac: minjar pan o quicòm de gras o d’acide en medish temps que la vòdca (parlam aquí de causas seriosas, pas de vin). Vos conselhi los cocomets o lo sagin.
 
Mes susquetot an lo biaish de botar un pichon còp de cap a l’endarrèr au moment d’engolir la bevuda que va au hons de la garganta, e atau las papillas son pas tocadas, pr’amor que son eras que trasmeten lo briaguèr dirèctament au cervèth.
 
Cau tostemps aprénguer deus professionaus ...
 
 
abonar los amics de Jornalet
 
 

 

Eth decenni vaporós (II): recessions musicaus

$
0
0
«Era borgesia non pòt existir sense revolucionar constantament es estruments de produccion, e per tant es relacions de produccion, e damb eres, es relacions damb era societat. Totes es relacions establides, constrenhentament gelades, damb eth sòn tren ancian de venerables prejutjats e opinions, son eradicades, totes es relacions que se bastissen de nau demoren obsolètes abans de poder ossificar. Tot çò qu’ei solid se hon en aire, tot çò qu’ei sagrat demore profanat e es òmes son, fin finau, possadi a afrontar serenament es sues condicions d’existéncia e es sues relacions recipròques.»

Karl Marx, Eth Manifèst Comunista

 
 

Non digatz pas qu’es tempsi non an cambiat; es tempsi càmbien ara mès lèu que jamès. Dempús de 2010, es causes non an hèt sonque esvaporar-se es ues ara seguida des autes. Lampes de pòcha, calculadores, acordadors d’esturments musicaus sublimats laguens d’un telefon mobil. De hèt, era transicion tecnologica a compdar der ordenador personau ei venguda un pialèr de herralha electronica indeschifrabla. Jamès mos prometeren qu’era darrèra clau-USB, mp3 o mobil damb articulacion èren ena sua version definitiva, e atau les aumplírem de cançons e de fòtos, ara perdudes tà tostemp, çò que ven encara piri damb cada nau iPhone. E açò ei clau entàs mies tèsis: çò que definís es ans 2010 ei eth hèt que son extrèmament volatils, —dit d’ua auta manèra, e hètz atencion ath mot—terriblament vaporwave.
 
Eth vaporwave ei un aute des genres musicaus que se pòden sintetizar tot simplament per mejan d’un ordenador portatil e ua carta d’audio coma eth dubstep o eth trap. Es tres genres son çò que ne poderíem díder “musica de recession”: de baish pressupòst e regalícia. Es tres an viscut es ans 2010, an eth sòn pròpri univèrs iconografic e podem díder qu’an definit, de bèra manèra, aquera epòca.
 
 
Era mòrt deth ritme en un mond fordian
 
Eth dubstep ei eth punt culminant de pòstmodernitat musicau, coneishut pes tons industriaus agressius de Skrillex, es ritmes entretalhadi sus ua basa sincopada que da nòm ath genre e era grana quantitat de sampling (a nivèu de pastiche). Eth dubstep ei un genre plan acuelhut pes joeni gamers amassa damb era rèsta d’EDM, e ei representat per ua generacion de DJ joeni coma Knife Party, Borgore o Diplo…
 

 

 
Podem díder qu’aguesta intencion de repensar eth ritme ei essenciau ath començament de James Blake, autor minimalista e post-dubstep que revire era relacion votz – ritme (estrument). Billie Ellish, referent dera generacion Z, damb es sòns anticlimax musicaus entre d’auti o Rosalía, damb eth sòn eclecticisme de genres, an escotat a Blake.
 

 

 
 
Democratizacion tecnologica: autotune tà toti
 
Eth trap, deth sòn costat, comence en underground coma emancipacion sociau des gojats des banlègues, qu’an ua lista de prioritats fòrça diferenta. Eth trap ei atau pr’amor que da era paraula a ua classa marginalizada, e pòt requèir en biaishi masclistes.
 
Bad Gyal ditz sus era madeisha: “è passat era adolescéncia ena plaça”. Eth sòn trap-dancehall repren eth hiu dera musica jamaicana e es sues dues passions: era marijuana e es sòs. Era dròga ei ua constanta enes paraules deth trap. Gràcies ar ordenador e ar autotune, ara toti pòden realizar eth sòn sòn de hèr un vidèoclip, e pòden jogar a èster famosi enes hilats sociaus. Ei en aguest contèxt, qu’es cases d’edicion discografiques decidissen pairinar bèth un d’aqueri joeni e hèr-les a vier estelars. Per exemple, La Zowi o C Tangana. Era sua estetica se base sus era recèrca deth luxe ena vida vidanta (luxe de basar), era reapropriacion des espacis industriaus abandonadi e a viatges era iconografia crestiana presenta ena casa des pairs e des pair-sénhers. 2016 siguec er an qu’eth trap esclatèc en mainstream en Espanha, e ara ei mès important qu’eth reggaeton.
 

 

 
 
Ironia e reapropriacion: eth genre musicau coma meme
 

 
Eth marxisme e eth comunisme son elements germinaus dera cultura d’Internet que vò banalizar era nauta cultura ara que toti auem començat d’auer un accès quasi illimitat. Çò qu’arrés demoraue ei qu’aquera cultura desfermada d’Internet —era madeisha des dank memes o memes nihilistes— portarie eth sòn cinisme ara creacion d’un nau meme ar entorn d’un estil musicau inspirat enes paraules (en epigraf d’aguest article) de Marx e d’Engels: eth vaporwave.
 
Eth nòm de vaporwave (derivat deth chillwave) hè alusion ara “venda de hum” ara publicitat coma fetiche. Aquera que preten qu’aboquem sentiments e experiéncies enes productes que crompam (mès que mès tecnologia) sense avertir-mos qu’an ua data de caducitat. Dit d’ua auta manèra, son “bens de vapor” (vapor ware) e tota era valor emocionau que i vessèssem serà perduda e desbrembada.
 
Ei per açò qu’eth vaporwave non hestege es ueitanta. Los plore. Pren es sues cançons desbrembades e les distorsione enquia espatracar-les, en “linha” en loops incomòdes, les hè a sonar alunhades, artificiaus, uedes. Ací entrarie er imne deth vaporwave, Macintosh Plus, qu’artenh eth son “mall soft”, ua sòrta de hiu musicau qu’evoque un moment d’innocéncia consumista, en paradís perdut des centres comerciaus, damb es sòns ascensors en tot lheuar-se infinitament, as anóncies de Coca-Cola reproduits en bocle. Per contra, eth josgenre future funk pren tèmes asiatics (funk e jazz japonés, anime, mòda chinesa) per rapòrt ara globalizacion constanta e es influéncies estrangères qu’acabaràn en tot desplaçar es nòstes cultures.
 

 
Mès abans tot, eth vaporwave promò era sua devisa A E S T H E T H I C S. Aquera experiéncia “estetica” t’indusís ara nostalgia, a trauès de timbres de cassette desmagnetizada e es enregistraments de votz e efèctes de sistèmes operatius obsolets, es ritmes parcimoniosi en sòn caire mès pur, eth retrofuturisme der imatge glitch (corromput) o es hilats tridimensionaus, es colors neon dera cultura grafica des ueitanta disposades ena gamma trincada des marines ath ser.
 
Eth vaporwave se credie mòrt jos capes e capes d’ironia, mès encara s’aprècie ena estetica retro des vidèoclips actuaus e recentament a apareishut eth grop Cupido, que cante trap-vaporwave.
 

 
Eth vaporwave ei tà jo eth tèrme parapluèja des ans 2010. Plan extravagant, que represente era experiéncia de decepcion des milleniaus damb eth sistèma, e es cicles de nostalgia as que sautam cada 20 e 40 ans en tot sajar de húger era fugacitat e obsolescéncia der ara e dera revolucion economica constanta. E era mòda ei ara eth guardader de pagament tath nòste passat innocent, un retorn venut pera madeisha indústria (d’H&M enquia Stranger Things), era madeisha que ven proclames de movements reformadors deth sistèma coma er animalisme, ecologisme o feminisme. Eth capitalisme tardiu ei ua inteligencia artificiau damb vida pròpria. Ara solament demore pensar s’acabaram esclafadi jos capes de capitalisme.
 
 
 
 
 
abonar los amics de Jornalet
 
 
Viewing all 3401 articles
Browse latest View live


<script src="https://jsc.adskeeper.com/r/s/rssing.com.1596347.js" async> </script>