D'occitanistas costat francés qu'an la votz que pòrta preconizan "del" en vivaroalpenc, levat los occitanistas vivaroalpencs de la Contea de Niça qu'escrivon totes "dal" (e quitament la varianta "dar"). D'occitanistas costat italian qu'an la votz que pòrta preconizan "dal" en vivaroalpenc.
Alora, que faire?
L'influéncia de la grafia mistalenca a benlèu ajuat a la forma "dal"? Totun, es aquela de l'estandard definit per l'occitanisme de Pimont cf. https://www.locongres.org/oc/normas-e-obras-normativas/normas/normas-graficas-2/valadas-occitanas-2
En Gavotina de Contea, la forma "dal" es aquela utilizaia per totes los escrivans en grafia classica, per los que mi venon en ment: Bernat Fruchier, Guiu Pelhon, Alan Pelhon (son fraire quora escrivia en vivaroalpenc e... que degun o corregissia per faire mai niçard...), Reinat Bermond, Stèu Lombardo, Joan-Peire Ivaldi, Cristòl Daurore quora escriu en vivaroalpenc per So Centre Cultural Occitan País Alpenc–Gavotina Pantais o quitament Joan-Pau Barelli (Barèl), Miquer Pallanca-Carabatta per la forma "dar".
E cito ren la palaia d'autors en grafia mistalenca o patesanta coma Antonin Steve, Sully Maynard, Andrieu Compan quora escrivia en vivaroalpenc fins a Pascal Colletta per la forma "dai" (dalh en grafia classica... o delh, mas degun o escriu ansin en Contea de Niça...) per los mai celèbres.
Es ver e Bernat Fruchier estima que lo passatge de "del" a "dal" es atestat dins los escriches de Gavotina de Contea entorn dal sègle 17en. Cito: "Per la morfologia, polem dire que “del”, forma dal genitiu, es pas’ncara remplaçat per “dal” ".
Ne'n demòran totjorn los toponimes:
- en zòna que fa aüra "dal": La Peira del Villar, sus la comuna de Saunt Martin de Vesubiá,
- en zòna que fa aüra "dal": La Val del Prat, a Luceram en las valaias dals Palhons,
- en zòna que fa aüra "dal": "rue Caire del mel", a Recabilhera en la valaia de Vesubiá,
- en zòna que "dal" passèt a "dau": Nòstra Dama del Bòsc a Jausiers en la valaia d'Ubaia.
- Al revenge, de toponims en "dal" dins la zòna que fa totjorn "dal", n'i a un molon, passats a travèrs la francizacion dals toponims. "Rue Caire dal Prat" a Berra dals Alps en las valaias dals Palhons, "Rue Cairoun dal tuer" a Recabilhera en la valaia de Vesubiá, "Chemin Saoun dal Pra" a Sant Dalmaç dal Val de Blora a costat de la valaia de Vesubiá, "Rue Abbadia Dal Jouven" a Sant Sarvàor de'n Tiniá dins la valaia eponima, e ne'n passo.
Los patronimes
"Delserre", a Còntes, mas "Dalmas" un pauc de'n pertot. "Dalpuget" judius gavòts dal Puget de Tiniá. "Delrieu" a Niça es devengut un nom local mas es originari de Tarn segon ce que ne'n sabo.
Ieu, ai causit "dal" qu'implica una continuïtat ambals autors tant de grafia classica coma de grafia mistalenca avans de ieu. Es una pichineta divergéncia amb la grafia alibertina per lo lengadocian, que "del" se pòl realizar "dal". Mas un dals problèmas màgers es que "del" fa italian. Tanben, o avèm ja explicat, dins paucas posicion "e" deven "a" en vivaroalpenc, subretot dins nòstre canton. Avèm cercat e avèm trobat just: delfin >dalfin, Belver> Barver. La lista es corta e subretot iperlocalizaia.
E es mal acceptat, aicí, tant sèm luenhes de Lengadòc o d'Alvèrnhe que pràctica "del".
Per lo moment, ai ren d'autras pistas que d'escriure "dal". Sabo ren se los occitanistas lengadocians capiràn e parier per d'occitanistas costat francés qu'an la votz que pòrta que preconizan "del" en vivaroalpenc.