Lo mèrle
Lo mèrle (Turdus merula) es un passerat de talha mejana e plan corrent. Mesura entre 25 e 27 cm de long, fa 35-40 cm d’envergadura per un pes d’un centenat de grams. Es un dels ausèls mai corrents de...
View ArticleLo reïntegracionisme e l’isolacionisme galèc
En Galícia, es facil per qui sap lo portugués de compréner que lo dialècte dels galècs es una forma locala de portugués. Ça que la, sa forma escrita pareis coma un espanhòl mal escrit. E mai, sufís de...
View ArticleLo formatge de Cantal (e IV)
Aligòt Ingredients: 600 g de patanas, 400 g de toma de Cantal o de La Guiòla d’un jorn o dos (se ne podèm pas aver, la mozzarella nos pòt far tanben bon servici), de lard, de lach, alhs, sal e pebre....
View ArticleAs pas de demandar la permission...
Fa quauqueis ans, dins una lista de discussion occitanista d’Internet, quauqu’un anoncièt una crida a participar a un eveniment culturau. Tot l’anonci l’avián redigit en lengadocian. Un abonat de la...
View ArticleTurquia, la democracia venceira?
Dins la nuech de divendres a dissabte, Turquia subiguèt una temptativa de còp d’Estat de part d’una pichòta partida de l’armada, qu'anoncièt a la television publica voler restablir la democracia dins...
View ArticleCom esmalir un Franchimand 2
Arriba sovent qu’un Franchimand deishe pas las armas tant aisidament qu’aquò. Cau díser que son convençuts de bona fe tre lo mainadèr de lor superioritat. Son pas marrits, ça que la, mes son educats...
View ArticleBilanç d’un* occitanisme en 2016
Fai una passadeta que mi tròbi a eschambiar emb d’occitanistas sobre l’occitanisme fons, prumièr, sa tòca e son “ADN” coma los mèdias an pres costuma de dire. Lo perqué d’aqueles eschambis ven per ieu...
View ArticleL’independéncia del Satyagrahi
Coma o avèm vist, lo problèma mai grand d’un possible discors “independentista” en general e en particular dins l’espaci occitan es que, degut a la relacion conflictuala entre pagus e imperium sul...
View ArticleLa deriva autoritària
A la debuta dau mes de julhet, la justícia balhet rason aus opausants a la restanca de Sivens. Son estats anullats la declaracion d’utilitat publica, l’autorizacion d’eissartatge e la derogacion sus...
View ArticleQuand los piòts cascalhejan…
Fin finala, la vida seriá mens complicada s’aviam un regim mens “democratic”, pensatz pas? Enfin, per prene pas que lo chaple de Niça… los mòrts son pas encara sepelits e los enquistaires venon tot...
View ArticleIstòria d'òc: la politica pirenenca dels comtes de Foish (mièg sègle XIII-1512)
La familha de Foish foguèt un actor màger de las relacions occitano-catalanas a la fin de l’Edat Mejana. La situacion frontalièra de lor comtat, lors alianças matrimonialas e lors possessions en...
View ArticleDe toponims internacionals que càmbian
Toponims adaptats e toponims non adaptats Los toponims (o noms de luòc) internacionals, exteriors a Occitània, se devesisson en doas categorias principalas. — D’un caire, avèm de toponims...
View ArticleSèm en guèrra?
Vaquí una frasa ausida fòrça sovent per aquesta passa. Lavetz, l’Estat francés es en guèrra? Caleré meslèu díser “òc e non”. La formula mès adequata seré “Lo monde es en guèrra e aqueste còp sèm...
View ArticleLas randolas
Aquelis ausèls son pas de la meteissa familha mas se semblan: son d’ausèls rapids e que fan gaireben tot en vòl. La randola comuna (Hirundo rustica) mesura de 17 a 19 cm de long per 32 a 34cm...
View ArticleA barrejas
La pèrta de la nocion de “causa publica” (res publica) com denominator comun deu víver amassa qui permèt las diferéncias de lengas, originas… e de conviccions religiosas (aver ua religion O PAS) mercés...
View ArticleGranolha o elefant?
L’expression venguda culta, la coneissètz: “Son falords, aqueles Romans!” se pòt aplicar a un fum de monde mas per des rasons mens ninòias que las de la benda dessenhada. Semblariá qu’Euròpa foguèsse...
View ArticleTomban los caps
Dins la bibliotèca jihadista figura en bona posicion “La Jurisprudéncia del jihad” d’un cèrt al-Mohadjir, nomenada tanben “Jurisprudéncia de la sang”. Son primièr capítol es consacrat a “la copa dels...
View ArticleLa bomiana
Es un plat d’estiu que se pòt manjar caud o freg, e que revèrta fòrça la ratatolha niçarda. Coma aquela, s’aprèsta amb de legums e, se l’enfornam pas, es practicament la meteissa causa. Mas es pro...
View ArticleRemarcas sus lo vèrb cal
Reparticion e classificacion Lo vèrb que coneissèm abitualament per la forma cal (regionalament cau, chal, chau) se ditz a l’infinitiu caler (regionalament chaler). Significa basicament “es necessari...
View ArticleLa bombardadas de França en Siria
Adara ne sabèm un drin mès sus çò que’s debanèc, a çò que sembla, en seguida de l’atemptat de Niça. Cau totun notar qu’aquò hè pas los gròsses títous deus mèdias, au maugrat de çò qu’a un rapòrt...
View Article