Avèm ja parlat aicí de la reforma dau collègi amagestraa per lo ministèri, sens consultacion excessiva dels personaus. Veire: La reforma dau collègi e las lengas regionalas, lo retorn o encara: Reforma dels collègis, mesa a mòrt de las lengas regionalas
Au cuer d’aquela “reforma”, la mesa en plaça d’EPI (ensenhaments practics interdisciplinaris, doas oras presas suu totau de las oras normalas; son tanben previstes d’AP, (acompanhament personalizat), censat permetre d’ajuar los escolans en dificultat.
Una primièra version de la reforma un pauc melhorada en fin de junh mas…
Dins sa premiera version, aquela reforma escafava tot simplament l’ensenhament opcionau de l’occitan en collègi en 6ena, d’abòrd que los EPI començan qu’en 5ena. Tot çò qu’èra laissat a la lenga regionala èra la possibilitat de la LV2, en concurréncia directa doncas amb las lengas vivas estrangieras: una possibilitat pas tan sovent mesa a profiech.
Lo legeire atentiu se soven que la FELCO aviam protestat, e que nòstra protestacion avia menat lo ministèri a nos rescontrar, amb la FLAREP per las autras lengas, car es clar que poèm pas far sensa una coordinacion minimala amb lors ensenhaires e mai amb las associacions de parents d’escolans. Lo Ministèri avian assajat de nos rassegurar e a la fin finala avian surtit una circulària, lo 30 de junh, qu’afortissia que lo sistèma anterior, un ensenhament opcionau tre la 6ena, e un ensenhament de disciplina non linguistica en occitan per assegurar la continuitat amb las classas bilingues dau primari, tot aquò sota la forma de las oras de complement previstas per la reforma en liame amb los famoses EPI, mas aquí èra pus necite que foguèsson liaas… Comprenga qu pòt… La FELCO avèm d’alhors publicada sus nòstre sit la dicha circulària amb nòstras remarcas.
Veètz ben lo problèma: lo 30 de junh, es un pauc tard, ni per las quauquas avançadas obtengudas per la mobilizacion. Pron chaps d’establiment an doncas eissubliat de liéger aqueu tèxt, e a la rentraa, quand los ensenhaires d’occitan los venian veire amb lo tèxt, fasian coma s’existava pas.
La FELCO enquistaira
La FELCO aviam lançat una premiera enquesta, en octòbre passat, dins nòstres CREOs, per saber la rentraa justament coma se passava. E aquelas darrieras setmanas, quora arribavan las dotacions oràrias dins los establiments, n’avèm lançat una segonda, qu’es en linha sus nòstre sit. Anam assajar de resumir aquí çò que los collègas nos an fach saber.
Premier problèma, aquí en tot cas ont l’ensenhament de l’òc es mantengut, la question dels oraris. Lo sistèma anterior preveia 2 oras d’occitan en 5ena, e 3 en 4ena e 3ena. Lo sistèma novèu redusís aquò a una ora e doas, respectivament… Anatz puèi ensenhar una lenga en una ora per setmana…
Un autre problèma aüra: quau paga las oras? en sabent que per far d’economias (seriá pas la tòca vertadiera, in fine, de la “reforma”?), las oras accordaas a un collègi dins la Dotacion Globala Orària (en francés DGH) devon èsser partejadas entre totas las matèrias. Çò que permetia a l’occitan d’escapar a aquò, èran, dins mantuna acadèmia, d’oras especificas, donaas per lo rectorat. Aquí, çò que començam de veire, au moment que son arribaas, en genier febrier, las DGH, es que dins de cases (Tolosa o Bordeus) aquelas oras a priori son mantengùas, non pas qu’a Montpelhier per exemple, son reduchas, e que per las acadèmias a l’est de Ròse l’i a pas grand causa en fora de promesas, levat benlèu en Bocas de Ròse, ont chau tenir d’a ment lo segut dels centres renforçats dau primari (de las acadèmias dau nòrd, ne’n parlo manco pas). Sens eissubliar los cases ont un chap d’establiment pòt, au nom de la qualitat dau servici, utilizar aquelas oras especificas per d’autras materias, jutjaas mai prioritàrias. E lo ministèri refusa d’afichar clarament qu’aquelas oras son fachas per las lengas regionalas (per de dire de se pas retrobar de chara amb las bramaissas dels ensenhaires d’alemand, de latin, grec, etc, elos tanben menaçats per la “reforma”).
E los famoses EPI, faches per menar los ensenhaires a l’interdisciplinaritat, coma s’o sabian pas far dempuèi de temps? En realitat, es una faussa dubertura: la temptacion dels chaps d’establiment, dins de cases que l’i a, es d’impausar d’EPI associant de matèrias obligatòrias, mas ont los ensenhaires riscan de se trobar en sota-servici. E coma l’occitan fai pas partia d’aquelas matèrias obligatòrias, son cas es ansin lèu reglat. De tot biais, per dintrar dins un EPI, chau trobar de partenaris dins d’autras disciplinas, e montar un projecte, çò que demanda de temps e d’òbra; e quand sias sus tres o quatre establiments, coma fas per impausar ta preséncia au mond que son suu sit de lonja?
Una autonomia laissada al terrenh o de nòvas feodalitats?
Per o dire clar: tot depende de la capacitat o de l’envea dau chap d’establiment o de sos superiors, inspectors, rectors, de manténer un ensenhament de l’occitan, e tot depende dels means que li son semostes: doas empachas grèvas.
En gròs, es lo regne dau rapòrt de fòrça amb l’administracion, de la concurréncia amb los collègas de las autras matèrias menaçaas. Ansin un ensenhament d’istòria-geografia en occitan dins un establiment s’es vist suprimit au profiech d’une classa bilangue francés / espanhòu…
Siam aquí dins una situacion qu’es la dau radèu de la Medusa, amb d’icebergs en suplement a gratis. Sovent se parla d’”escòla jacobina”: dins la realitat de las causas, la chalria puslèu definir coma feudala: amb “l’autonomia” dels establiments, en gròs, la risca es que chascun faça çò que vòl.
Aquí fai sofracha un vertadier encastre nacionau, e demandam doncas au ministèri coma als rectors d’agir clarament per servar la plaça de las lengas regionalas.
N’i a que nos van dire, o sabo, qu’es se metre dins la man de l’Estat. Non. Es li demandar de far aplicar onestament sos pròpres tèxtes. Es pas parier.
Se pòt ansin compréner çò que fai lo quotidian de nòstres collègas, compelits de menar a l’un còp lor ensenhament, e de lo defendre, localament, contra las temptativas o tentacions de reduccion, per pas dire d’eliminacion tranquilla de lor ensenhament. La mobilizacion es aquí indispensabla, e la FELCO amb sos CREOs l’i trabalhan.
Una causa en passant: la FELCO venèm d’apréner (lo 17 de març) que se tendria lo 18 un rescontre a Endaia (País Basco) sus las lengas regionalas e lor estatut. Se demandam coma vai que siam pas estats assabentats mai d’ora, e tot simplament, conviats a portar nòstra experiéncia. N’i a que pensan que l’ensenhament public es pas concernat? O qu’a pas ren de ben interessant de dire? Es pas ansin que farem avançar la causa de la lenga d’òc a l’escòla, dins totas las escòlas.
Diso aquò, diso ren.
Au cuer d’aquela “reforma”, la mesa en plaça d’EPI (ensenhaments practics interdisciplinaris, doas oras presas suu totau de las oras normalas; son tanben previstes d’AP, (acompanhament personalizat), censat permetre d’ajuar los escolans en dificultat.
Una primièra version de la reforma un pauc melhorada en fin de junh mas…
Dins sa premiera version, aquela reforma escafava tot simplament l’ensenhament opcionau de l’occitan en collègi en 6ena, d’abòrd que los EPI començan qu’en 5ena. Tot çò qu’èra laissat a la lenga regionala èra la possibilitat de la LV2, en concurréncia directa doncas amb las lengas vivas estrangieras: una possibilitat pas tan sovent mesa a profiech.
Lo legeire atentiu se soven que la FELCO aviam protestat, e que nòstra protestacion avia menat lo ministèri a nos rescontrar, amb la FLAREP per las autras lengas, car es clar que poèm pas far sensa una coordinacion minimala amb lors ensenhaires e mai amb las associacions de parents d’escolans. Lo Ministèri avian assajat de nos rassegurar e a la fin finala avian surtit una circulària, lo 30 de junh, qu’afortissia que lo sistèma anterior, un ensenhament opcionau tre la 6ena, e un ensenhament de disciplina non linguistica en occitan per assegurar la continuitat amb las classas bilingues dau primari, tot aquò sota la forma de las oras de complement previstas per la reforma en liame amb los famoses EPI, mas aquí èra pus necite que foguèsson liaas… Comprenga qu pòt… La FELCO avèm d’alhors publicada sus nòstre sit la dicha circulària amb nòstras remarcas.
Veètz ben lo problèma: lo 30 de junh, es un pauc tard, ni per las quauquas avançadas obtengudas per la mobilizacion. Pron chaps d’establiment an doncas eissubliat de liéger aqueu tèxt, e a la rentraa, quand los ensenhaires d’occitan los venian veire amb lo tèxt, fasian coma s’existava pas.
La FELCO enquistaira
La FELCO aviam lançat una premiera enquesta, en octòbre passat, dins nòstres CREOs, per saber la rentraa justament coma se passava. E aquelas darrieras setmanas, quora arribavan las dotacions oràrias dins los establiments, n’avèm lançat una segonda, qu’es en linha sus nòstre sit. Anam assajar de resumir aquí çò que los collègas nos an fach saber.
Premier problèma, aquí en tot cas ont l’ensenhament de l’òc es mantengut, la question dels oraris. Lo sistèma anterior preveia 2 oras d’occitan en 5ena, e 3 en 4ena e 3ena. Lo sistèma novèu redusís aquò a una ora e doas, respectivament… Anatz puèi ensenhar una lenga en una ora per setmana…
Un autre problèma aüra: quau paga las oras? en sabent que per far d’economias (seriá pas la tòca vertadiera, in fine, de la “reforma”?), las oras accordaas a un collègi dins la Dotacion Globala Orària (en francés DGH) devon èsser partejadas entre totas las matèrias. Çò que permetia a l’occitan d’escapar a aquò, èran, dins mantuna acadèmia, d’oras especificas, donaas per lo rectorat. Aquí, çò que començam de veire, au moment que son arribaas, en genier febrier, las DGH, es que dins de cases (Tolosa o Bordeus) aquelas oras a priori son mantengùas, non pas qu’a Montpelhier per exemple, son reduchas, e que per las acadèmias a l’est de Ròse l’i a pas grand causa en fora de promesas, levat benlèu en Bocas de Ròse, ont chau tenir d’a ment lo segut dels centres renforçats dau primari (de las acadèmias dau nòrd, ne’n parlo manco pas). Sens eissubliar los cases ont un chap d’establiment pòt, au nom de la qualitat dau servici, utilizar aquelas oras especificas per d’autras materias, jutjaas mai prioritàrias. E lo ministèri refusa d’afichar clarament qu’aquelas oras son fachas per las lengas regionalas (per de dire de se pas retrobar de chara amb las bramaissas dels ensenhaires d’alemand, de latin, grec, etc, elos tanben menaçats per la “reforma”).
E los famoses EPI, faches per menar los ensenhaires a l’interdisciplinaritat, coma s’o sabian pas far dempuèi de temps? En realitat, es una faussa dubertura: la temptacion dels chaps d’establiment, dins de cases que l’i a, es d’impausar d’EPI associant de matèrias obligatòrias, mas ont los ensenhaires riscan de se trobar en sota-servici. E coma l’occitan fai pas partia d’aquelas matèrias obligatòrias, son cas es ansin lèu reglat. De tot biais, per dintrar dins un EPI, chau trobar de partenaris dins d’autras disciplinas, e montar un projecte, çò que demanda de temps e d’òbra; e quand sias sus tres o quatre establiments, coma fas per impausar ta preséncia au mond que son suu sit de lonja?
Una autonomia laissada al terrenh o de nòvas feodalitats?
Per o dire clar: tot depende de la capacitat o de l’envea dau chap d’establiment o de sos superiors, inspectors, rectors, de manténer un ensenhament de l’occitan, e tot depende dels means que li son semostes: doas empachas grèvas.
En gròs, es lo regne dau rapòrt de fòrça amb l’administracion, de la concurréncia amb los collègas de las autras matèrias menaçaas. Ansin un ensenhament d’istòria-geografia en occitan dins un establiment s’es vist suprimit au profiech d’une classa bilangue francés / espanhòu…
Siam aquí dins una situacion qu’es la dau radèu de la Medusa, amb d’icebergs en suplement a gratis. Sovent se parla d’”escòla jacobina”: dins la realitat de las causas, la chalria puslèu definir coma feudala: amb “l’autonomia” dels establiments, en gròs, la risca es que chascun faça çò que vòl.
Aquí fai sofracha un vertadier encastre nacionau, e demandam doncas au ministèri coma als rectors d’agir clarament per servar la plaça de las lengas regionalas.
N’i a que nos van dire, o sabo, qu’es se metre dins la man de l’Estat. Non. Es li demandar de far aplicar onestament sos pròpres tèxtes. Es pas parier.
Se pòt ansin compréner çò que fai lo quotidian de nòstres collègas, compelits de menar a l’un còp lor ensenhament, e de lo defendre, localament, contra las temptativas o tentacions de reduccion, per pas dire d’eliminacion tranquilla de lor ensenhament. La mobilizacion es aquí indispensabla, e la FELCO amb sos CREOs l’i trabalhan.
Una causa en passant: la FELCO venèm d’apréner (lo 17 de març) que se tendria lo 18 un rescontre a Endaia (País Basco) sus las lengas regionalas e lor estatut. Se demandam coma vai que siam pas estats assabentats mai d’ora, e tot simplament, conviats a portar nòstra experiéncia. N’i a que pensan que l’ensenhament public es pas concernat? O qu’a pas ren de ben interessant de dire? Es pas ansin que farem avançar la causa de la lenga d’òc a l’escòla, dins totas las escòlas.
Diso aquò, diso ren.