Es la resulta d’un viatge, quasi iniciatic, fait longtemps ja, dins aquest endreit. Dins l’espaci e dins lo temps, a pensar coma d’autres avans, a las relacions umanas e aus chamnhaments. Entre rires e purars. Guèrras, malautiás e patz. Imaginar sus lo terren la reculada de l’occitan, dins una varianta ja nòrdoccitana fàcia a un dialècte d’Oïl, anonciator dau francés estandard. Imaginar de populacions occitanofònas en nombre reduit sembla, coabitar emb de noveus vesins d’una lenga autra. Qu’au finau va subrepassar l’occitan lenga d’origina dau país. E coma s’es resistit, mestissat, e au finau, vuda la situacion actuala, coma s’es adoptada tanben en gardar de lexic occitan: de noms de luecs, de patronimes probable, e de mots coma “jau, cagolha”. Aquel airau me fai pensar a las traças de toponimes celtics en Bretanha dins lo País Galo, que s’i parla plus breton, desempuèi ben mai longtemps (sègle 9) que çò que se parla plus occitan en Peitau e Santonja (sègle 13 o mai tard segon los archius, que mencionan de formas occitanas fins au sègle 15)...
Vaicí una tièra de quauques noms comunaus que mòstran de toponimes variats emb de fenomèns fonetics divèrses e ren solament emb lo sufix -ac.
E mai, per exemple lo moviment dau nòrd devèrs lo sud contunhèt tard coma se’n parla dins aquela mesma comuna https://fr.wikipedia.org/wiki/Saint-Laurent-de-Belzagot: “Vèrs la fin dau sègle 19, de familhas vendeanas son vengudas en ajuda per trabalhar la tèrra” cf. Jules Martin-Buchey, Géographie historique et communale de la Charente, édité par l’auteur, Châteauneuf, 1914-1917 (réimpr. Bruno Sépulchre, Paris, 1984), 422 p., p. 336
Dins la microtoponimia de notar a Arvert, la “rue des Moulinades” emb lo sufix -ada tipic occitan, veire https://fr.wikipedia.org/wiki/Arvert
Sus la comuna de Messac, la ribiera La Pimperade, en occitan restablit La Pimperada cf. https://fr.wikipedia.org/wiki/Messac_(Charente-Maritime)
Nòtas sus los chamnhaments de populacions:
Dau temps de la Guèrra de Cent Ans, partit francés e anglés se disputan lo país de Marenas. Lo climat d’insecuritat, per las exaccions repetadas per los soudards, los mercenaris, la patz serà de corta durada. I seràn mai las Guèrras de religion au sègle 16. D’aquest temps, la majoritat de la populacion deven protestanta.
De notar mai d’indicacions de despopulacion coma a Corpinhac que la pesta de 1656 tua la quasi totalitat de la populacion (6 subrevivents de 500 a 600 estatjants d’origina). Lo vilatge es rasat e rebastit mai d’avau.
Lo clivatge linguistic geografic francés-occitan es pas aqueu “costumier” nòrd sud coma s’i podèm esperar. Es mai oèst èst.
Avèm remarcat qu’es mai facil de trobar de toponimes occitans en l’oèst de Charanta mentre que la banda costiera, la Charanta Maritima, ben mens. Indici que benlèu la francizacion ‘ribèt per la riba de mar penetrant mai tardi dins l’interior de las tèrras au sud e subretot a l’èst.
De mai, los archius semblan mai documentats en Charanta, indicant la forma occitana originala, qu’en la Charanta maritima.
Sedimentat mai ancianament, lo limite daus noms en -ac (au sud de França) e daus noms en -é, -ay ou -y (au nòrd), travèrsa França d’oèst en èst e lo nòrd-oèst dau departament de Charenta entre Rouillac/Montigné e Bernac/Londigny. Una mapa dau sufix -ac en Charanta es visibla sus https://www.canalacademie.com/ida6810-Les-langues-regionales-de-France-Poitou-Aunis-Saintonge-a-la-fois-oc-et-oil-14-20.html
Los rotiers: https://fr.m.wikipedia.org/wiki/Grandes_compagnies
Un personatge tip de la Guèrra de Cent ans: Joan de Bug.
![abonar los amics de Jornalet]()
Vaicí una tièra de quauques noms comunaus que mòstran de toponimes variats emb de fenomèns fonetics divèrses e ren solament emb lo sufix -ac.
1- Charanta
— non simplificacion d’-AI- en - E- dins Ambérac, en occitan restablit grafia classica Ambairac (forma grafica daus archius: Ambeyrac, au sègle 13) veire https://fr.wikipedia.org/wiki/Amb%C3%A9rac
— NH dins Bignac, en occitan restablit Bunhac (forma grafica daus archius, refaita en latin de cosina emb l’o finala: Bunhaco, en 1389) veire https://fr.wikipedia.org/wiki/Bignac
— Sufix -OR(A) dins Chassors, forma grafica daus archius, es ja de bon occitan en grafia classica, Chassoras au sègle 14 cf. Jean Nanglard, Pouillé historique du diocèse d’Angoulême, t. III, Angoulême, imprimerie Despujols, 1900, 582 p., p. 432, veire https://fr.wikipedia.org/wiki/Chassors
— LH dins Courbillac, en occitan restablit grafia classica Corbilhac (forma grafica daus archius, refaita en latin de cosina emb l’o finala: Corbilhaco, au sègle 14), veire https://fr.wikipedia.org/wiki/Courbillac
— lexic: La Couronne, forma dau nom que ven de l’abadiá, remplaçant lo nom occitan ancian de La Palud o Sent Joan de la Palud, veire https://fr.m.wikipedia.org/wiki/La_Couronne_(Charente)
— O: Lupsault, forma grafica daus archius, es ja de bon occitan en grafia classica, Lopsaut en 1213 https://fr.wikipedia.org/wiki/Lupsault. cf. Paul-François-Étienne Cholet (préf. L.Clouzot), Cartulaire de l’abbaye de Saint-Étienne de Baigne, Niort, L.Clouzot, 1868, 382 p. http://www.guyenne.fr/ArchivesPerigord/Cartulaires/cartulaire_de_l_abbaye_baigne.htm. En Provença i es un luec Lo Saut dau lop.
— Montignac-Charente, en occitan restablit grafia classica Montinhac (forma grafica daus archius, refaita en latin de cosina emb l’o finala o um: Montinhiaco, Montinhacum en 1405) https://fr.wikipedia.org/wiki/Montignac-Charente
— -ADOR: Oradour, en occitan restablit grafia classica Orador, veire https://fr.wikipedia.org/wiki/Oradour_(Charente). Un grand classic en occitan lemosin.
— -AUD: Ranville-Breuillaud, en occitan restablit ‘Ranvila-Brolhau(d), probable d’Aranvila-Brolhaud, veire https://fr.wikipedia.org/wiki/Ranville-Breuillaud. De notar que lo sufix -aud es tipic de l’occitan lemosin per desinhar un estatjant de tau luec. Coma lemojaud de la ciutat de Lemòtges. Sembla adaptat aicí. Notar lo quartier d’Orfeuille, occitan restablit grafia classica Orfolha en 1274.
— NH dins Bignac, en occitan restablit Bunhac (forma grafica daus archius, refaita en latin de cosina emb l’o finala: Bunhaco, en 1389) veire https://fr.wikipedia.org/wiki/Bignac
— Sufix -OR(A) dins Chassors, forma grafica daus archius, es ja de bon occitan en grafia classica, Chassoras au sègle 14 cf. Jean Nanglard, Pouillé historique du diocèse d’Angoulême, t. III, Angoulême, imprimerie Despujols, 1900, 582 p., p. 432, veire https://fr.wikipedia.org/wiki/Chassors
— LH dins Courbillac, en occitan restablit grafia classica Corbilhac (forma grafica daus archius, refaita en latin de cosina emb l’o finala: Corbilhaco, au sègle 14), veire https://fr.wikipedia.org/wiki/Courbillac
— lexic: La Couronne, forma dau nom que ven de l’abadiá, remplaçant lo nom occitan ancian de La Palud o Sent Joan de la Palud, veire https://fr.m.wikipedia.org/wiki/La_Couronne_(Charente)
— O: Lupsault, forma grafica daus archius, es ja de bon occitan en grafia classica, Lopsaut en 1213 https://fr.wikipedia.org/wiki/Lupsault. cf. Paul-François-Étienne Cholet (préf. L.Clouzot), Cartulaire de l’abbaye de Saint-Étienne de Baigne, Niort, L.Clouzot, 1868, 382 p. http://www.guyenne.fr/ArchivesPerigord/Cartulaires/cartulaire_de_l_abbaye_baigne.htm. En Provença i es un luec Lo Saut dau lop.
— Montignac-Charente, en occitan restablit grafia classica Montinhac (forma grafica daus archius, refaita en latin de cosina emb l’o finala o um: Montinhiaco, Montinhacum en 1405) https://fr.wikipedia.org/wiki/Montignac-Charente
— -ADOR: Oradour, en occitan restablit grafia classica Orador, veire https://fr.wikipedia.org/wiki/Oradour_(Charente). Un grand classic en occitan lemosin.
— -AUD: Ranville-Breuillaud, en occitan restablit ‘Ranvila-Brolhau(d), probable d’Aranvila-Brolhaud, veire https://fr.wikipedia.org/wiki/Ranville-Breuillaud. De notar que lo sufix -aud es tipic de l’occitan lemosin per desinhar un estatjant de tau luec. Coma lemojaud de la ciutat de Lemòtges. Sembla adaptat aicí. Notar lo quartier d’Orfeuille, occitan restablit grafia classica Orfolha en 1274.
E mai,
— Rouillac, en occitan restablit grafia classica Rolhac cf. Nanglard, veire https://fr.wikipedia.org/wiki/Rouillac_(Charente)
— Saint Michel d’Entraygues, en occitan restablit grafia classica Sent Micheu d’Entraigas, veire https://fr.m.wikipedia.org/wiki/Saint-Michel_(Charente). O Aigues Pendantes, en occitan restablit Aigas pendentas, veire https://fr.m.wikipedia.org/wiki/Barro_(Charente).
Vesèm ben l’element occitan entre aigas.
— Verdille, en occitan restablit grafia classica Verzilhes vèrs 1300, veire https://fr.wikipedia.org/wiki/Verdille. Es ‘na zòna que l’occitan reculèt e fins a gaire. Après las guèrras de religion, Francés Ier i installèt de familhas catolicas persecutadas, coma a Saint-Laurent-de-Belzagot (*Sent Laurenç de *Belzagòl, forma occitana possibla?) cf. Jean-Hippolyte Michon, Statistique monumentale de la Charente, Paris, Derache (réimprimé en 1980 par Bruno Sépulchre, Paris), 1844, 334 p., p. 30
— Saint Michel d’Entraygues, en occitan restablit grafia classica Sent Micheu d’Entraigas, veire https://fr.m.wikipedia.org/wiki/Saint-Michel_(Charente). O Aigues Pendantes, en occitan restablit Aigas pendentas, veire https://fr.m.wikipedia.org/wiki/Barro_(Charente).
Vesèm ben l’element occitan entre aigas.
— Verdille, en occitan restablit grafia classica Verzilhes vèrs 1300, veire https://fr.wikipedia.org/wiki/Verdille. Es ‘na zòna que l’occitan reculèt e fins a gaire. Après las guèrras de religion, Francés Ier i installèt de familhas catolicas persecutadas, coma a Saint-Laurent-de-Belzagot (*Sent Laurenç de *Belzagòl, forma occitana possibla?) cf. Jean-Hippolyte Michon, Statistique monumentale de la Charente, Paris, Derache (réimprimé en 1980 par Bruno Sépulchre, Paris), 1844, 334 p., p. 30
E mai, per exemple lo moviment dau nòrd devèrs lo sud contunhèt tard coma se’n parla dins aquela mesma comuna https://fr.wikipedia.org/wiki/Saint-Laurent-de-Belzagot: “Vèrs la fin dau sègle 19, de familhas vendeanas son vengudas en ajuda per trabalhar la tèrra” cf. Jules Martin-Buchey, Géographie historique et communale de la Charente, édité par l’auteur, Châteauneuf, 1914-1917 (réimpr. Bruno Sépulchre, Paris, 1984), 422 p., p. 336
Referéncias:
— Jean Nanglard, Livre des fiefs de Guillaume de Blaye, évêque d’Angoulême [“Liber feodorum”], t. 5, Société archéologique et historique de la Charente, 1905 (1re éd. 1273), 404 p
— Louis Adolphe Terracher, Étude de géographie linguistique: Les aires morphologiques dans les parlers populaires du nord-ouest de l’Angoumois (1800-1900), H. Champion, 1914 , 700 p.
— https://oc.wikipedia.org/wiki/Charanta_Occitana
— Louis Adolphe Terracher, Étude de géographie linguistique: Les aires morphologiques dans les parlers populaires du nord-ouest de l’Angoumois (1800-1900), H. Champion, 1914 , 700 p.
— https://oc.wikipedia.org/wiki/Charanta_Occitana
2- La Charanta maritima
— Lexic: Boisredon, en occitan restablit Boisredond o segon Bòscredond. Ges de conoissença d’una forma anciana dins los archius. Veire https://fr.wikipedia.org/wiki/Boisredon
— Palatalizacion CHA + Lexic: Champdolent, compreneson dirècta, toponime nòrdoccitan. Mas dolent a causa de qué, ‘quò siriá interessant d’o saupre. https://fr.wikipedia.org/wiki/Champdolent
— -ÓS: Le Fouilloux, en occitan restablit Lo Folhós, luec plen d’aubres fulhós. Pensam au toponime Folhosa en Gavotina. Veire https://fr.wikipedia.org/wiki/Le_Fouilloux
— Lexic: La Vergne, en occitan La Vèrnha. Notar lo gentilici format coma en lemosin: vernhaud·a. Veire https://fr.wikipedia.org/wiki/La_Vergne_(Charente-Maritime)
— Fonologia: Le Gua, en occitan restablit Lo Gua en gascon, Lo Ga en lemosin veire https://fr.wikipedia.org/wiki/Le_Gua_(Charente-Maritime). Indicacion de l’influéncia grafica de l’occitan gascon?
— Matha, en occitan restablit Mata o Matàs? , molon de plantas. Veire https://fr.wikipedia.org/wiki/Matha
— Mérignac, en occitan restablit Merinhac coma en Gironda, veire https://fr.wikipedia.org/wiki/M%C3%A9rignac_(Charente-Maritime)
— Morfologia: Mirambeau. En occitan Mirambeu. Mirambel o Mirambel l’Artaud dins una charta de 1083 . Veire https://fr.wikipedia.org/wiki/Mirambeau_(Charente-Maritime)
— Soubran, en occitan restablit Sobran. Veire https://fr.wikipedia.org/wiki/Soubran.
— -ADA: La Tremblade. En occitan lemosin La Tremblada. En occitan lemosin l’aubre se pòt dire lo tremble, (los autres dialèctes son mai devèrs lo tip lexicau trémol) e sembla que lo sufix - ada indique la multitud d’aqueus aubres. Quitament s’es indicada una forma Trembledam. Encara que lo sufix collectiu -am siá possible vaicí per indicar l’ensèm d’aubres. Veire https://fr.wikipedia.org/wiki/La_Tremblade
— Palatalizacion CHA + Lexic: Champdolent, compreneson dirècta, toponime nòrdoccitan. Mas dolent a causa de qué, ‘quò siriá interessant d’o saupre. https://fr.wikipedia.org/wiki/Champdolent
— -ÓS: Le Fouilloux, en occitan restablit Lo Folhós, luec plen d’aubres fulhós. Pensam au toponime Folhosa en Gavotina. Veire https://fr.wikipedia.org/wiki/Le_Fouilloux
— Lexic: La Vergne, en occitan La Vèrnha. Notar lo gentilici format coma en lemosin: vernhaud·a. Veire https://fr.wikipedia.org/wiki/La_Vergne_(Charente-Maritime)
— Fonologia: Le Gua, en occitan restablit Lo Gua en gascon, Lo Ga en lemosin veire https://fr.wikipedia.org/wiki/Le_Gua_(Charente-Maritime). Indicacion de l’influéncia grafica de l’occitan gascon?
— Matha, en occitan restablit Mata o Matàs? , molon de plantas. Veire https://fr.wikipedia.org/wiki/Matha
— Mérignac, en occitan restablit Merinhac coma en Gironda, veire https://fr.wikipedia.org/wiki/M%C3%A9rignac_(Charente-Maritime)
— Morfologia: Mirambeau. En occitan Mirambeu. Mirambel o Mirambel l’Artaud dins una charta de 1083 . Veire https://fr.wikipedia.org/wiki/Mirambeau_(Charente-Maritime)
— Soubran, en occitan restablit Sobran. Veire https://fr.wikipedia.org/wiki/Soubran.
— -ADA: La Tremblade. En occitan lemosin La Tremblada. En occitan lemosin l’aubre se pòt dire lo tremble, (los autres dialèctes son mai devèrs lo tip lexicau trémol) e sembla que lo sufix - ada indique la multitud d’aqueus aubres. Quitament s’es indicada una forma Trembledam. Encara que lo sufix collectiu -am siá possible vaicí per indicar l’ensèm d’aubres. Veire https://fr.wikipedia.org/wiki/La_Tremblade
Dins la microtoponimia de notar a Arvert, la “rue des Moulinades” emb lo sufix -ada tipic occitan, veire https://fr.wikipedia.org/wiki/Arvert
Sus la comuna de Messac, la ribiera La Pimperade, en occitan restablit La Pimperada cf. https://fr.wikipedia.org/wiki/Messac_(Charente-Maritime)
Nòtas sus los chamnhaments de populacions:
Dau temps de la Guèrra de Cent Ans, partit francés e anglés se disputan lo país de Marenas. Lo climat d’insecuritat, per las exaccions repetadas per los soudards, los mercenaris, la patz serà de corta durada. I seràn mai las Guèrras de religion au sègle 16. D’aquest temps, la majoritat de la populacion deven protestanta.
De notar mai d’indicacions de despopulacion coma a Corpinhac que la pesta de 1656 tua la quasi totalitat de la populacion (6 subrevivents de 500 a 600 estatjants d’origina). Lo vilatge es rasat e rebastit mai d’avau.
Lo clivatge linguistic geografic francés-occitan es pas aqueu “costumier” nòrd sud coma s’i podèm esperar. Es mai oèst èst.
Avèm remarcat qu’es mai facil de trobar de toponimes occitans en l’oèst de Charanta mentre que la banda costiera, la Charanta Maritima, ben mens. Indici que benlèu la francizacion ‘ribèt per la riba de mar penetrant mai tardi dins l’interior de las tèrras au sud e subretot a l’èst.
De mai, los archius semblan mai documentats en Charanta, indicant la forma occitana originala, qu’en la Charanta maritima.
Sedimentat mai ancianament, lo limite daus noms en -ac (au sud de França) e daus noms en -é, -ay ou -y (au nòrd), travèrsa França d’oèst en èst e lo nòrd-oèst dau departament de Charenta entre Rouillac/Montigné e Bernac/Londigny. Una mapa dau sufix -ac en Charanta es visibla sus https://www.canalacademie.com/ida6810-Les-langues-regionales-de-France-Poitou-Aunis-Saintonge-a-la-fois-oc-et-oil-14-20.html
Los rotiers: https://fr.m.wikipedia.org/wiki/Grandes_compagnies
Un personatge tip de la Guèrra de Cent ans: Joan de Bug.
