L’istòria es una matièra apassionanta. Es pas tostemps plan ensenhada, mes cadun es pertocat dens sa vida vidanta per çò que’s debanèc auperabans e qu’influéncia sas relacions aus autes, a la comunautat.
L’ensenhament de l’istòria a cambiat dempuèi qu’èi deishat l’escòla. M’an explicat qu’èra mens basat sus las hèitas que non pas sus l’estudi de las civilizacions. Aquò´s plan.
Totun, l’istòria contunha de s’ensenhar coma una sciéncia exacta, e fòrça monde cresen qu’ac es, lavetz qu’es una engana totala. Perqué?
En dehòra d’un espiar sus las civilizacions qu’èi citat mès haut, l’istòria es l’estudi de conflictes: guèrras, revolucions, luta ende’u poder, etc ...
Benlèu que coneishètz un coble de vòstes amics que son divorciats. Es pas tan rare qu’aquò, es una causa normala uei lo dia. La màger part deu temps, la desseparada comencèc e s’acabèc per un conflicte. Sufís pas que de parlar deu subjècte dambe una persona puèi dambe son “ex” e veseratz lèu que’vs condaràn duas istòrias qu’an pas tròp vertadièrament de rapòrts. E totun s’agís de dus adultes qu’an viscuts las medishas hèitas.
Per çò qu’es de l’istòria, es piéger. Cada partit que prengoc part a un conflicte possedís “eretèrs” (nacionaus, politics, religioses) qu’an recebut lor passat capvath lo punt de vista de lors predecessors. Es pas possible d’imaginar las causas diferentament.
L’ensenhament de l’istòria cambia tanben segon las epòcas. L’estudi de la colonizacion d’Africa deu Nòrd s’ensenha pas mès ara coma èra devath la Tresena Republica. Çò qu’estoc ensenhat lavetz èra faus, imperhèit, parciau, etc ... Çò qu’es ensenhat uei lo dia l’es pas tanben un drinòt? Sol l’avénguer ac dirà.
Lavetz com ensenhar l’istòria? Èi pas la responsa. Caleré introdusir la nocion de relativitat e de punt de vista, s’es possible com avant-díser a tot estudi de l’istòria a l’escòla. Benlèu que n’i a qu’ac hèn per chepic d’objectivitat, mes sus aspèctes puntuaus.
O lavetz utilizar un vocabulari “neutre”, qu’implica pas una vision particulara. Au lòc de díser: “L’armada X a liberat lo país Y” o “L’armada X a invasit lo país Y”, díser “L’armada X es venguda au país Y”. Pòt miar a una mena de lengatge artificiau, estranh e ridicule, “politicament corrècte”.
Mes lo ridicule es meslèu milhor que non pas la subjectivitat, l’engana e la mensorga.
L’ensenhament de l’istòria a cambiat dempuèi qu’èi deishat l’escòla. M’an explicat qu’èra mens basat sus las hèitas que non pas sus l’estudi de las civilizacions. Aquò´s plan.
Totun, l’istòria contunha de s’ensenhar coma una sciéncia exacta, e fòrça monde cresen qu’ac es, lavetz qu’es una engana totala. Perqué?
En dehòra d’un espiar sus las civilizacions qu’èi citat mès haut, l’istòria es l’estudi de conflictes: guèrras, revolucions, luta ende’u poder, etc ...
Benlèu que coneishètz un coble de vòstes amics que son divorciats. Es pas tan rare qu’aquò, es una causa normala uei lo dia. La màger part deu temps, la desseparada comencèc e s’acabèc per un conflicte. Sufís pas que de parlar deu subjècte dambe una persona puèi dambe son “ex” e veseratz lèu que’vs condaràn duas istòrias qu’an pas tròp vertadièrament de rapòrts. E totun s’agís de dus adultes qu’an viscuts las medishas hèitas.
Per çò qu’es de l’istòria, es piéger. Cada partit que prengoc part a un conflicte possedís “eretèrs” (nacionaus, politics, religioses) qu’an recebut lor passat capvath lo punt de vista de lors predecessors. Es pas possible d’imaginar las causas diferentament.
L’ensenhament de l’istòria cambia tanben segon las epòcas. L’estudi de la colonizacion d’Africa deu Nòrd s’ensenha pas mès ara coma èra devath la Tresena Republica. Çò qu’estoc ensenhat lavetz èra faus, imperhèit, parciau, etc ... Çò qu’es ensenhat uei lo dia l’es pas tanben un drinòt? Sol l’avénguer ac dirà.
Lavetz com ensenhar l’istòria? Èi pas la responsa. Caleré introdusir la nocion de relativitat e de punt de vista, s’es possible com avant-díser a tot estudi de l’istòria a l’escòla. Benlèu que n’i a qu’ac hèn per chepic d’objectivitat, mes sus aspèctes puntuaus.
O lavetz utilizar un vocabulari “neutre”, qu’implica pas una vision particulara. Au lòc de díser: “L’armada X a liberat lo país Y” o “L’armada X a invasit lo país Y”, díser “L’armada X es venguda au país Y”. Pòt miar a una mena de lengatge artificiau, estranh e ridicule, “politicament corrècte”.
Mes lo ridicule es meslèu milhor que non pas la subjectivitat, l’engana e la mensorga.