Cercatz pas dens lo diccionari, lo mot “scientifista” existís pas, soi jo que l’èi engibanat. Se calèva balhar una definicion, diserí que s’agís deu monde qu’an pas que la sciéncia coma sola referéncia au moment de soscar sus un deus grans debats que segotissen l’umanitat en aquesta debuta de sègle.
Es lo cas de la màger part deus mens amics e deu monde que coneishi. Cau díser tra la debuta qu’es un biaish meslèu bon d’abordar un subjècte. Se cau referir a çò qu’existís e a çò qu’estoc observat meslèu que non pas a suputacions mès o mens escuranhosas. Sèm plan d’acòrd aquò dessús.
Totun, perpausarí duas retengudas:
D’una aute costat, la comunautat scientifica es a còps dividida sus uns subjèctes. Totis se brembran lo debat a l’entorn deu Sudari de Turin on scientifics deu Shroud of Turin Research Project avèvan conclusit a l’autenticitat e a un fenomèn inexplicat, quan la datacion au Carbòni 14 avèva provat un drin mès tard lo contrari. Ara, lo debat que pensavam definitivament barrat es tornat lançat per d’autas supausicions.
Per çò qu’es deu recauhament climatic, trobam Prèmis Nobel dens lo camp deus sceptics com dens lo camp de la teoria de la responsabilitat umana, quitament se lo nombre penja clarament a favor deu dusau.
Après aquestas duas retengudas, ajustarèi un petit arcast aus mens amics scientifistas, es que plan sovent lor certitud les balha lo sentit que’s poden trufar deus que pensan pas com eths, en tot les assimilar lèu lèu aus teoricians de la Tèrra Planèra o d’autas fantasistas, çò qu’es tot levat un biaish scientific de rasonar.
![]()
Es lo cas de la màger part deus mens amics e deu monde que coneishi. Cau díser tra la debuta qu’es un biaish meslèu bon d’abordar un subjècte. Se cau referir a çò qu’existís e a çò qu’estoc observat meslèu que non pas a suputacions mès o mens escuranhosas. Sèm plan d’acòrd aquò dessús.
Totun, perpausarí duas retengudas:
1. Purmèr, cau tostemps calcular dambe los progresses de la sciéncia, es a díser que la sciéncia evoluís, tot çò qu’es vertat uei ac serà benlèu pas deman. Segon las epòcas, las certituds son pas las medishas. L’exemple que m’a aperat mès l’atencion es lo deu lum d’estanc arrèr sus las veituras (CHMSL en lengatge tecnic).
La distància d’estanc d’un veïcule es importanta, pòt sauvar vidas umanas. Se calcula atau:
DR + [-v20/2.a0]
DR estant la distància de reaccion, sia la distància hèita per veïcule lo temps que lo miaire reagís. Depens deu temps de reaccion. Pendent un bon moment, non solament aqueste temps de reaccion èra jutjat incompressible, mes un tresau lum “stòp” èra interdit ende justament pas geinar lo miaire e atau amendrir son temps de reaccion. En 1996, aqueste dispositiu es totun passat dirèctament de l’estadi de “interdit” a “obligatòri” (!).
Çò qu’èra dangerós fin finala es devengut indispensable. E atau vidas estón sauvadas.
La distància d’estanc d’un veïcule es importanta, pòt sauvar vidas umanas. Se calcula atau:
DR + [-v20/2.a0]
DR estant la distància de reaccion, sia la distància hèita per veïcule lo temps que lo miaire reagís. Depens deu temps de reaccion. Pendent un bon moment, non solament aqueste temps de reaccion èra jutjat incompressible, mes un tresau lum “stòp” èra interdit ende justament pas geinar lo miaire e atau amendrir son temps de reaccion. En 1996, aqueste dispositiu es totun passat dirèctament de l’estadi de “interdit” a “obligatòri” (!).
Çò qu’èra dangerós fin finala es devengut indispensable. E atau vidas estón sauvadas.
2. Se la sciéncia a tostemps rason, es manipulada per umans qui, eths son pas totjorn infalhibles. Sia que’s poden enganar, sia que son engatajats dens interesses particulars un drin luenh de l’interés generau.
Se podón trobar i a pas guaire rapòrts de scientifics qu’asseguravan que lo tabagisme passiu èra pas dangerós o que las plujas acidas èran un fenomèn naturau. Parli pas deus que dobtan de l’origina umana deu recauhament climatic, que lo debat es pas encara barrat.
Cau pas sosestimar lo poder de las multinacionalas e de lors servicis de “relacions publicas” com ac disen.
Se podón trobar i a pas guaire rapòrts de scientifics qu’asseguravan que lo tabagisme passiu èra pas dangerós o que las plujas acidas èran un fenomèn naturau. Parli pas deus que dobtan de l’origina umana deu recauhament climatic, que lo debat es pas encara barrat.
Cau pas sosestimar lo poder de las multinacionalas e de lors servicis de “relacions publicas” com ac disen.
D’una aute costat, la comunautat scientifica es a còps dividida sus uns subjèctes. Totis se brembran lo debat a l’entorn deu Sudari de Turin on scientifics deu Shroud of Turin Research Project avèvan conclusit a l’autenticitat e a un fenomèn inexplicat, quan la datacion au Carbòni 14 avèva provat un drin mès tard lo contrari. Ara, lo debat que pensavam definitivament barrat es tornat lançat per d’autas supausicions.
Per çò qu’es deu recauhament climatic, trobam Prèmis Nobel dens lo camp deus sceptics com dens lo camp de la teoria de la responsabilitat umana, quitament se lo nombre penja clarament a favor deu dusau.
Après aquestas duas retengudas, ajustarèi un petit arcast aus mens amics scientifistas, es que plan sovent lor certitud les balha lo sentit que’s poden trufar deus que pensan pas com eths, en tot les assimilar lèu lèu aus teoricians de la Tèrra Planèra o d’autas fantasistas, çò qu’es tot levat un biaish scientific de rasonar.
