Sio anat a la fèsta païsana de Gatieras, camin de la Barona (pròche Dalmas) dins Lei Plans de Gatieras.
Un fustier d’aulivier que lo sieu nom mi parla. Es lo paigrand d’un collegian dal collègi de L’Escarea. Aquel de còup, subretot qu’es un bòn collegian de vivaroalpenc.
Una banca un chícol mai luenh, parlo als enfants en occitan, e una frema percuta. Es de familha dal Pònt de Pelha, en limit sus la comuna de Drap. Vende los sieus legumes. Pichona, sabia parlar qu’occitan. E los parents li an pi interdich que calia parlar desenant francés. Capisse tot ce qu’ai dich als enfants mas si sente ren de parlar. I arriba plus. A tròup paur de far de fautas. Li dio que quitament en francés se fa d’errors e cal ren esperar de parlar perfiechament per parlar. Senon la lenga si mòre.
Mas li fa ren. Mi parla de Toanon dal Gorg que planta de legumes a Venançon, en plen gavòt en cha. Es un musicant de Vesubiá que fa tanben comedian comic. Aquel de còup. E conoisse mai la familha Ros dal Pònt de Pelha. Aquel de còup.
Es ben contenta de sentir parlar la lenga nòstra.
Ven lo temps per los enfants de jugar, es gratis, sus d’estructuras gonflablas.
Après la country, un grop de música, The Baragnas brothers. Tè, es la banda qu’i juga Primo Francòia, de Manada. Rèsta aüra a L’Escarea. Lo darrier còup l’avio vist d’amont. E avans a la fèsta dal rasim de Biòt ambal collèga biotenc. Primo canta e juga en occitan pròpi ben. Es al Còro de Berra tanben. A d’a faire. Contunham de caminar.
Pi i son de cabras e de cavals dins un pargue. S’estacan de cavals a una diligença, per far un giro fòrsi. Explico aquò al pichon. L’òme crei que li parlo. Es de Val de Blora. A percutat que parlavo “patoàs”, vivaroalpenc qué. Òi.
“Los bèls cavals” que repeta.
Avèm quasi finia la matinaia qu’una frema vende de crema de castanha de Clanç, mi ditz, mas se sèm ja vistes. Òi.
La cobla d’amics mi ditz qu’en conoissent de monde a fòrça, sabèm plus se devèm los laissar tranquilles o se devèm far la cortesia. Tant, lo comèrci, es un bòn pretèxt per parlar. Lo ròtle de totjorn dals mercats e fieras.
Subretot que ben de productors an un nom occitan, de quartier, Lo Raus, de montanha Pei Lobier o un patronim occitan, d’aicí o d’autra part coma un oleïcultor sonat Rog (Rouch).
Encara una ocasion de tocar la lenga occitana de pròche. Per lo public, espero que n’an consciéncia.
![]()
Un fustier d’aulivier que lo sieu nom mi parla. Es lo paigrand d’un collegian dal collègi de L’Escarea. Aquel de còup, subretot qu’es un bòn collegian de vivaroalpenc.
Una banca un chícol mai luenh, parlo als enfants en occitan, e una frema percuta. Es de familha dal Pònt de Pelha, en limit sus la comuna de Drap. Vende los sieus legumes. Pichona, sabia parlar qu’occitan. E los parents li an pi interdich que calia parlar desenant francés. Capisse tot ce qu’ai dich als enfants mas si sente ren de parlar. I arriba plus. A tròup paur de far de fautas. Li dio que quitament en francés se fa d’errors e cal ren esperar de parlar perfiechament per parlar. Senon la lenga si mòre.
Mas li fa ren. Mi parla de Toanon dal Gorg que planta de legumes a Venançon, en plen gavòt en cha. Es un musicant de Vesubiá que fa tanben comedian comic. Aquel de còup. E conoisse mai la familha Ros dal Pònt de Pelha. Aquel de còup.
Es ben contenta de sentir parlar la lenga nòstra.
Ven lo temps per los enfants de jugar, es gratis, sus d’estructuras gonflablas.
Après la country, un grop de música, The Baragnas brothers. Tè, es la banda qu’i juga Primo Francòia, de Manada. Rèsta aüra a L’Escarea. Lo darrier còup l’avio vist d’amont. E avans a la fèsta dal rasim de Biòt ambal collèga biotenc. Primo canta e juga en occitan pròpi ben. Es al Còro de Berra tanben. A d’a faire. Contunham de caminar.
Pi i son de cabras e de cavals dins un pargue. S’estacan de cavals a una diligença, per far un giro fòrsi. Explico aquò al pichon. L’òme crei que li parlo. Es de Val de Blora. A percutat que parlavo “patoàs”, vivaroalpenc qué. Òi.
“Los bèls cavals” que repeta.
Avèm quasi finia la matinaia qu’una frema vende de crema de castanha de Clanç, mi ditz, mas se sèm ja vistes. Òi.
La cobla d’amics mi ditz qu’en conoissent de monde a fòrça, sabèm plus se devèm los laissar tranquilles o se devèm far la cortesia. Tant, lo comèrci, es un bòn pretèxt per parlar. Lo ròtle de totjorn dals mercats e fieras.
Subretot que ben de productors an un nom occitan, de quartier, Lo Raus, de montanha Pei Lobier o un patronim occitan, d’aicí o d’autra part coma un oleïcultor sonat Rog (Rouch).
Encara una ocasion de tocar la lenga occitana de pròche. Per lo public, espero que n’an consciéncia.
