La venguda de Greta Thunberg a París lo 23 de julhet, e particularament a l’amassada dita nacionala estoc l’encausa d’un pelei deus beròis, una polemica, com dison. E com de costuma, fòrça tinta utilizada ende pas gran causa, mes que testimònia de l’estat d’esperit de daubuns.
Còp sec, la joenòta suedesa estoc la mira d’un tir crotzat, que sia suus hialats sociaus o dens la premsa. I a monde que’s botèn a pensar que “i a quicòm que truca” en çò d’aquesta gojata. Estoc acusada d’estar un “produit marketing”, d’estar “sostenguda peu capitalisme verd” e d’autas causas.
Parli pas de la reaccion d’un punhat de deputats de dreta que refusèn de l’ausir per rasons un drin estranhas, çò que hascoc díser au psicanalista Roland Gori que la Greta èra com lo dròlle deu conte “Las pelhas navèras de l’emperador”, es a díser la pichona que ditz la vertat lavetz qu’adultes hèn semblant per convencion que tot va plan.
Non, parli pas d’eths, parli de totis los qu’an escrits tèxtes critics sus era. Michel Onfray n’estoc un d’eths, e receboc una responsa de las saladas d’Alice Afanasenko, sòcia de l’Associacion francofòna de las Femnas Autistas pr’amor de la manca de respècte qu’exprimiscoc en fàcia de la particularitat de la gojata, mes tanben deus dròlles e de las hemnas en generau.
Coma sovent, n’i a que s’estimava milhor parlar pas deu subjècte vertadièr, mes charrar de la personalitat d’aquesta que pòrta un vejaire. Pr’amor que cau avoar, la Greta Thunberg ditz pas ren d’originau, pas ren de mès que çò que’s pòt legir suu rapòrts deu GIEC o deus 15.000 scientifics qu’an sonat l’alarma climatica. Mes ende daubuns, la cau milhor tractar de “cyborg”, aquò hè vénder papièr mes pas avançar brica la situacion.
Lavetz, au lòc d’espiar la luna, n’i a qu’espian lo dit que la muisha, coma dins lo reproèr chinés.
![]()
Còp sec, la joenòta suedesa estoc la mira d’un tir crotzat, que sia suus hialats sociaus o dens la premsa. I a monde que’s botèn a pensar que “i a quicòm que truca” en çò d’aquesta gojata. Estoc acusada d’estar un “produit marketing”, d’estar “sostenguda peu capitalisme verd” e d’autas causas.
Parli pas de la reaccion d’un punhat de deputats de dreta que refusèn de l’ausir per rasons un drin estranhas, çò que hascoc díser au psicanalista Roland Gori que la Greta èra com lo dròlle deu conte “Las pelhas navèras de l’emperador”, es a díser la pichona que ditz la vertat lavetz qu’adultes hèn semblant per convencion que tot va plan.
Non, parli pas d’eths, parli de totis los qu’an escrits tèxtes critics sus era. Michel Onfray n’estoc un d’eths, e receboc una responsa de las saladas d’Alice Afanasenko, sòcia de l’Associacion francofòna de las Femnas Autistas pr’amor de la manca de respècte qu’exprimiscoc en fàcia de la particularitat de la gojata, mes tanben deus dròlles e de las hemnas en generau.
Coma sovent, n’i a que s’estimava milhor parlar pas deu subjècte vertadièr, mes charrar de la personalitat d’aquesta que pòrta un vejaire. Pr’amor que cau avoar, la Greta Thunberg ditz pas ren d’originau, pas ren de mès que çò que’s pòt legir suu rapòrts deu GIEC o deus 15.000 scientifics qu’an sonat l’alarma climatica. Mes ende daubuns, la cau milhor tractar de “cyborg”, aquò hè vénder papièr mes pas avançar brica la situacion.
Lavetz, au lòc d’espiar la luna, n’i a qu’espian lo dit que la muisha, coma dins lo reproèr chinés.
