Es jorns passen tan rapidament en aqueth annèx ath zòo qu’ei eth Parlament, que maugrat que me prepausa de hèr-vos un resumit setmanièr dera activitat, è de mau a trobar un momentòt. I vau. Demanatz-me, criticatz-me, datz-me coratge e prengam bières amassa, que non me voleria pérder acieu laguens!
Tà començar, dempús des insults dera setmana passada, es hemnes dera CUP gessèrem tath carrèr, en ua conferéncia de premsa ena plaça deth Rei, entà dider: òc, èm hemnes e es hemnes pòden hèr politica, e òc, cau denonciar tot atac masclista (vos ac ditz era “perra sarnosísima” per voler parlar occitan ens institucions d’aguest país e defensar un modèl de territòri sostenable!). Fièra des mies companhes. Punets ladies!
Ena serada, eth govèrn anóncie era prumèra grana lei dera legislatura: cambiament climatic. Donques arren, vist que sò ena comission d’environament ja è de trabalh (e fòrça!) sonque arribar. Demoram ara eth tèxte e començam es contactes damb es collectius que mos volguen dar eth sòn punt d’enguarda. Amassades ua ath darrèr dera auta.
Dimèrcles se constituiguèren totes es comissions deth Parlament. Jo seré ena d’environament, cultura, procès constituent e matèries secrètes e reservades. E òc, es secrèts de Catalonha los contraròtle Aran! Començam a foncionar aquesta setmana. Per ara moltes peticions de reünions de collectius que mos vòlen parlar sus diuersi ahèrs.
Dijaus era Presidenta, Carme Forcadell, mos cridèc tath sòn burèu, se ve qu’ei vertat qu’a vistes ath zòo, entara zòna des iènes. E òc, hèn tapatge e se’n arrisen. Era part practica ei que pòt daurir era hièstra e hèr sautar a mès d’un! Ath ser anèrem entar acte oficiau en memòria des victimes der Olocaust. Cerquèrem a un còsso dera Paeria de Lhèida que i venguie, sonque tà dider-le qu’era melhor manèra d’onorar as victimes ère treir es nòms franquistes des carrèrs de Lhèida (e tot açò pr’amor qu’eth PSC no les vò treir, era vergonha dera setmana).
Diuendres comencèc eth “show” mediatic, damb ua entrevista ena television deth hilat de televisions locaus (XAL), dissabte en acte dera Assemblada Nacionau Catalana (ANC) en Cornellà (me demandi encara que hèja jo ath cant de Lluís Llach!), e dimenge enquià TV3 damb Ramon Pellicer (polidàs, mès non pas tant coma mos pensàuem totes!). Era mia purmèra totau enes mieis. Sabi pas se m’i acostumarè jamés.
Des melhores causòtes dera dimenjada: era participacion ena dictada occitana deth CAOC en Barcelona, damb un centenat de persones qu’estimen era lengua occitana, e era “calçotada” en aunor de Ramon Usall en Cervera, damb licor de cassís e “garrotins” damb glosadors de prumèra. M’emocionèretz en escotar-vos cantar er imne occitan, òsca!
Demanatz-me tostemp des detalhs, se volètz, es mèns braci son dubèrts entà vosati.
Tà començar, dempús des insults dera setmana passada, es hemnes dera CUP gessèrem tath carrèr, en ua conferéncia de premsa ena plaça deth Rei, entà dider: òc, èm hemnes e es hemnes pòden hèr politica, e òc, cau denonciar tot atac masclista (vos ac ditz era “perra sarnosísima” per voler parlar occitan ens institucions d’aguest país e defensar un modèl de territòri sostenable!). Fièra des mies companhes. Punets ladies!
Ena serada, eth govèrn anóncie era prumèra grana lei dera legislatura: cambiament climatic. Donques arren, vist que sò ena comission d’environament ja è de trabalh (e fòrça!) sonque arribar. Demoram ara eth tèxte e començam es contactes damb es collectius que mos volguen dar eth sòn punt d’enguarda. Amassades ua ath darrèr dera auta.
Dimèrcles se constituiguèren totes es comissions deth Parlament. Jo seré ena d’environament, cultura, procès constituent e matèries secrètes e reservades. E òc, es secrèts de Catalonha los contraròtle Aran! Començam a foncionar aquesta setmana. Per ara moltes peticions de reünions de collectius que mos vòlen parlar sus diuersi ahèrs.
Dijaus era Presidenta, Carme Forcadell, mos cridèc tath sòn burèu, se ve qu’ei vertat qu’a vistes ath zòo, entara zòna des iènes. E òc, hèn tapatge e se’n arrisen. Era part practica ei que pòt daurir era hièstra e hèr sautar a mès d’un! Ath ser anèrem entar acte oficiau en memòria des victimes der Olocaust. Cerquèrem a un còsso dera Paeria de Lhèida que i venguie, sonque tà dider-le qu’era melhor manèra d’onorar as victimes ère treir es nòms franquistes des carrèrs de Lhèida (e tot açò pr’amor qu’eth PSC no les vò treir, era vergonha dera setmana).
Diuendres comencèc eth “show” mediatic, damb ua entrevista ena television deth hilat de televisions locaus (XAL), dissabte en acte dera Assemblada Nacionau Catalana (ANC) en Cornellà (me demandi encara que hèja jo ath cant de Lluís Llach!), e dimenge enquià TV3 damb Ramon Pellicer (polidàs, mès non pas tant coma mos pensàuem totes!). Era mia purmèra totau enes mieis. Sabi pas se m’i acostumarè jamés.
Des melhores causòtes dera dimenjada: era participacion ena dictada occitana deth CAOC en Barcelona, damb un centenat de persones qu’estimen era lengua occitana, e era “calçotada” en aunor de Ramon Usall en Cervera, damb licor de cassís e “garrotins” damb glosadors de prumèra. M’emocionèretz en escotar-vos cantar er imne occitan, òsca!
Demanatz-me tostemp des detalhs, se volètz, es mèns braci son dubèrts entà vosati.
Aqueri detalhs son es que hèn ara CUP unica
Posted by Ferriol Macip Bonet on diumenge, 31 / gener / 2016