L’avètz benlèu pas plan mesurat mas lo virus pertòca encara mai los avions que los umans.
Per l’umanitat es plan michant pels vielhs, mas pels autres es “a l’azard Bautezard”. Los avions eles cargan totes: tant los que vòlon que son clavats au sòu, coma los que son a fargar car la produccion n’es a la cala.
Dau còp la Ciutat Mondina (es lo pichòt nom de Tolosa, son escais), adoncas la Ciutat Mondina te vèi venir una crisi economica pebrada. Montèron una comission saberuda menada pel Joan Tirole per trapar cossí sortir de la marrana.
Cau precisar qu’aquel Tirole es dau gròs grun en economia, pensatz, un prèmi Nobel, es complicat de far mai. Aquel cenacle sortiguèt un programa e 11 proposicions per una estrategia economica.
Aquí, suspresa, espant: los elegits estabosits legisson que i a una proposicion que ditz “Jogar sus la natura e la cultura occitana”.
Es un eveniment! Non pas per çò qu’es dich que, pecaire, dempuèi decadas d’occitanistas va repeton (aqui salut a tu Robèrt Lafont).
L’eveniment son los que lo dison ara. Lo menaire es de l’economia ortodòxa,la seriosa e liberala, e la còla tota es de la meteissa farina. Enfin, enfin s’avisan que lenga e cultura occitanas los concernisson!
Es pasmens simplòt de vèire qu’una lenga, una cultura es patrimòni, es a dire l’actiu dau bilanç, çò que mesura la riquesa tant d’una entrepresa que d’un país. Arroinar l’actiu es un biais segur, un metòd infalhible de se roinar.
Aquel monde de l’economia seriosa caminan. Tant val tard que pas jamai!
Òi, lo progrès progrèssa e l’avenidor se sarra.
![abonar los amics de Jornalet]()
Per l’umanitat es plan michant pels vielhs, mas pels autres es “a l’azard Bautezard”. Los avions eles cargan totes: tant los que vòlon que son clavats au sòu, coma los que son a fargar car la produccion n’es a la cala.
Dau còp la Ciutat Mondina (es lo pichòt nom de Tolosa, son escais), adoncas la Ciutat Mondina te vèi venir una crisi economica pebrada. Montèron una comission saberuda menada pel Joan Tirole per trapar cossí sortir de la marrana.
Cau precisar qu’aquel Tirole es dau gròs grun en economia, pensatz, un prèmi Nobel, es complicat de far mai. Aquel cenacle sortiguèt un programa e 11 proposicions per una estrategia economica.
Aquí, suspresa, espant: los elegits estabosits legisson que i a una proposicion que ditz “Jogar sus la natura e la cultura occitana”.
Es un eveniment! Non pas per çò qu’es dich que, pecaire, dempuèi decadas d’occitanistas va repeton (aqui salut a tu Robèrt Lafont).
L’eveniment son los que lo dison ara. Lo menaire es de l’economia ortodòxa,la seriosa e liberala, e la còla tota es de la meteissa farina. Enfin, enfin s’avisan que lenga e cultura occitanas los concernisson!
Es pasmens simplòt de vèire qu’una lenga, una cultura es patrimòni, es a dire l’actiu dau bilanç, çò que mesura la riquesa tant d’una entrepresa que d’un país. Arroinar l’actiu es un biais segur, un metòd infalhible de se roinar.
Aquel monde de l’economia seriosa caminan. Tant val tard que pas jamai!
Òi, lo progrès progrèssa e l’avenidor se sarra.
