Es un polit present de Nadau que nos ven d’ofrir lo Senat aqueste 10 de decembre. Un vòte istoric per son ample e sa qualitat.
Una lei per las lengas regionalas votada amb 253 voses per e 56 en contra. E pas un vòte a la chut-chut, mas un escrutin public, mercés a Max Brisson dels Republicans. Lo Cristian Bilhac, novèl senator d’Erau, i parlèt per son grop, e cal senhalar una mai granda “mobilisacion” occitana que d’acostumada.
Es una victòria grandassa maugrat lo sinistre Blanquer e lo vòte en contra dau partit dau govèrn. Lo PC votèt contra çò que podia ajudar l’immersiu associatiu e s’abstenguèt pel vote de la lèi. Atau es segur que nos farà avançar.
Èra la seguida per la lèi Molac votada en febrièr a l’Assemblada Nacionala e ailàs voidada de son contengut d’ensenhament pel ministre. Seguida possibla mercés au grop dels senators Verds que ressucitèt aprèp las eleccions de septembre, consequença de las capitadas verdas das municipalas.
Amb un aprestament tactic finòt ( çai que la vida parlamentària es plena de rusas) e maugrat lo ministre se votèron d’avançadas bèlas.
Gròssa suspresa la reconeissença de l’immersion, aqui l’autre novèl senator d’Erau Hussein Bourgi fuguèt determinant que passèt raseta. Es pas inutil de rementar que l’immersion fuguèt de longa contestada per una bona part dau moviment d’òc. Ara, a la seguida de l’accion dels basques, es enfin demandada pel public, çò qu’es fòrça plan. Mas existiriá pas e se ne parlariá solament pas sens l’accion testarda e pertinenta dels malhums associatius d’ensenhament immersiu, es a dire de l’iniciativa populara.
Puèi vòt per l’egalitat de las lengas regionalas amb lo Còrs, es a dire lor ensenhament dins l’encastre de l’orari escolar normau. Sembla pas res aquò mas dubris la pòrta a una obligacion d’oferta per l’Estat.
Tanben que lo prètzfach escolar siá pagat per l’escolarizacion bilingüa fòra de la comuna de residéncia, quicòm de plan important per l’immersion associatiu coma Calandreta, Bressòla e los autres.
Enfin la reconèissença de la senhaletica bilingüa amai l’autorisacion dels signes diacritics a l’estat civil. Uèi encara, la tilda de ñ es permesa s’avetz un nom espanhòl e enebida s’es breton!
Republicans, PS, Centristas, Independents e Verds votèron, es a dire un brave arcolan politic. Avèm de vent dins la vela. L’idèa que cal sosténer las lengas regionalas camina bravament.
Novèl episòdi previst en abrieu a l’Assemblada.
Ardit pichon! Lo progres progressa e l’avenir se sarra.
Adieussiatz
![abonar los amics de Jornalet]()
Una lei per las lengas regionalas votada amb 253 voses per e 56 en contra. E pas un vòte a la chut-chut, mas un escrutin public, mercés a Max Brisson dels Republicans. Lo Cristian Bilhac, novèl senator d’Erau, i parlèt per son grop, e cal senhalar una mai granda “mobilisacion” occitana que d’acostumada.
Es una victòria grandassa maugrat lo sinistre Blanquer e lo vòte en contra dau partit dau govèrn. Lo PC votèt contra çò que podia ajudar l’immersiu associatiu e s’abstenguèt pel vote de la lèi. Atau es segur que nos farà avançar.
Èra la seguida per la lèi Molac votada en febrièr a l’Assemblada Nacionala e ailàs voidada de son contengut d’ensenhament pel ministre. Seguida possibla mercés au grop dels senators Verds que ressucitèt aprèp las eleccions de septembre, consequença de las capitadas verdas das municipalas.
Amb un aprestament tactic finòt ( çai que la vida parlamentària es plena de rusas) e maugrat lo ministre se votèron d’avançadas bèlas.
Gròssa suspresa la reconeissença de l’immersion, aqui l’autre novèl senator d’Erau Hussein Bourgi fuguèt determinant que passèt raseta. Es pas inutil de rementar que l’immersion fuguèt de longa contestada per una bona part dau moviment d’òc. Ara, a la seguida de l’accion dels basques, es enfin demandada pel public, çò qu’es fòrça plan. Mas existiriá pas e se ne parlariá solament pas sens l’accion testarda e pertinenta dels malhums associatius d’ensenhament immersiu, es a dire de l’iniciativa populara.
Puèi vòt per l’egalitat de las lengas regionalas amb lo Còrs, es a dire lor ensenhament dins l’encastre de l’orari escolar normau. Sembla pas res aquò mas dubris la pòrta a una obligacion d’oferta per l’Estat.
Tanben que lo prètzfach escolar siá pagat per l’escolarizacion bilingüa fòra de la comuna de residéncia, quicòm de plan important per l’immersion associatiu coma Calandreta, Bressòla e los autres.
Enfin la reconèissença de la senhaletica bilingüa amai l’autorisacion dels signes diacritics a l’estat civil. Uèi encara, la tilda de ñ es permesa s’avetz un nom espanhòl e enebida s’es breton!
Republicans, PS, Centristas, Independents e Verds votèron, es a dire un brave arcolan politic. Avèm de vent dins la vela. L’idèa que cal sosténer las lengas regionalas camina bravament.
Novèl episòdi previst en abrieu a l’Assemblada.
Ardit pichon! Lo progres progressa e l’avenir se sarra.
Adieussiatz
