Tacite èra crentat dels latinistas joves. Una lenga sarrada amb una pensada ponchuda e crudèla. Mas Tacite nos parla encara bravament.
Atal, dins aquel tròç de la “Vida d’Agricola” que foguèt lo conquistaire dels Grands Bretons, los angleses d’ara. I parla de çò que fasiá Agricola en ivèrn, quand s’arrestavan las operacions militaras.
Uèi lo nòstre govèrn ditz que l’inglés es “ la lenga de la civilizacion novèla” e la fa obligatòria de l’escòla a l’universitat. Tacite se diriá amb un risolet “Es encara coma nòva la cançon de l’Empèri per esclavar.”
![abonar los amics de Jornalet]()
Atal, dins aquel tròç de la “Vida d’Agricola” que foguèt lo conquistaire dels Grands Bretons, los angleses d’ara. I parla de çò que fasiá Agricola en ivèrn, quand s’arrestavan las operacions militaras.
“Per acostumar au léser pel biais daus plasers aqueles òmes esparpalhats, rufes e per aquò tirats a guerrejar, los encorèt d’un biais privat e los ajudèt per de subvencions publicas a bastir temples, forums, ostals, lausenjant los mai actius e remochinant los pigres: atal la rivalitat d’onor remplaçava la constrencha. De mai balhèt una educacion liberala als filhs dels notables en dire qu’estimava mièlhs las qualitats naturalas dels Bretons aus talents apreses dels Galleses, tant plan qu’aqueste monde que refusavan encara la lenga de Roma ne volguèron aquesir l’eloquéncia. Lo nòstre vestit tanplan foguèt onorat e se vegèron lèu fòrça tògas. A cha pauc tombèron dins las seduccions dau vici: portegues, banhs, taulejadas finas.
Dins lor inexperiéncia parlavan de civilizacion tre qu’èra pas qu’un element de lor esclavatge.”
Dins lor inexperiéncia parlavan de civilizacion tre qu’èra pas qu’un element de lor esclavatge.”
Uèi lo nòstre govèrn ditz que l’inglés es “ la lenga de la civilizacion novèla” e la fa obligatòria de l’escòla a l’universitat. Tacite se diriá amb un risolet “Es encara coma nòva la cançon de l’Empèri per esclavar.”
