Ne sèm pas pus a se demandar cossí desvolopar l’ensenhament de l’occitan. Ne sèm pas pus a saber ont dobrir de classas e quantes de pòstes de professors seràn creats. Ne sèm pas pus a far d’estatisticas optimistas ont las sagetas verdas pujarián cap a un avenidor risent.
L’ensenhament de l’occitan es atacat. Es una guèrra politica e sociala antioccitana que se debana jos nòstres uèlhs. Una de mai. Mas aquesta es ferotja perqué non ditz pas son nom. S’amaga jol nom de Reforma del Collègi. Es un programa volgut pel govèrn PS que, jol pretèxte de mai d’egalitat, privarà la màger part dels collegians de l’ensenhament en lenga nòstra (e d’un fum d’autras oportunitats educativas tanben). Aquesta reforma es doncas pregondament inegalitària per la joinessa occitana.
Es una guèrra. L’avèm pas volguda mas nos la cal menar amb los paucs mejans que tenem, amb las magras fòrças que son las nòstras.
Es acabat lo temps que la defensa e la promocion de l’ensenhament de l’occitan èra l’afar exclusiu dels especialistas, dels professionals, dels professors. Es acabat lo temps de l’egemonia corporatista. Cresi que se volem obténer de resultats, la defensa de l’ensenhament de l’occitan deu èsser l’afar de la societat civila occitana. Aquò vòl dire los professors, los parents, los sindicats, los obrièrs d’usina, los salariats del comèrci, los emplegats, los retirats, los caumaires, los mètges, los foncionaris, los religioses e los laïcs, los rics, los paures, las associacions, los politicians, los anonims, los sens-votz e los sens-dents. Se la batalha de l’occitan es liurada sonque per una punhada d’especialistas isolats, s’es pas menada per la societat civila dins son ensemble, ja es perduda d’abança. Pensi pas que siá una question de nombre. Cal èsser realistas: amassarem pas de centenas de milièrs de personas. Mas qu’al mens se sèm pas nombroses que siam divèrses.
Lo movement Iniciativa per Occitània a lançat una campanha per la defensa de l’ensenhament de l’occitan en Provença. Dins plusors establiments escolars provençals la Lenga Nòstra es menaçada de desaparicion totala tra la debuta de setembre de 2016. Iniciativa per Occitània a mandat una letra a cada cònsol, cada conselhièr regional, cada conselhièr departamental, cada deputat e senator dels sectors concernits per lor demandar un corrièr de sosten. Tanben una peticion en linha es estada lançada. Los mèdias son estats sasits. Lo dimars 3I de mai a 10h una accion publica serà menada a l’entrada del Licèu Esclangon de Manòsca. Aquesta campanha es dubèrta a totes. Pertanh a totes los que pensan que l’ensenhament de l’occitan deu èsser perseguit, renforçat e generalizat. Aquesta campanha es l’afar de la societat civila occitana.
Cadun pòt e se deu júnher a aquesta campanha. Es una question de vida o de mòrt per la lenga occitana. Es tant orrible e tant simple qu’aquò.
L’ensenhament de l’occitan es atacat. Es una guèrra politica e sociala antioccitana que se debana jos nòstres uèlhs. Una de mai. Mas aquesta es ferotja perqué non ditz pas son nom. S’amaga jol nom de Reforma del Collègi. Es un programa volgut pel govèrn PS que, jol pretèxte de mai d’egalitat, privarà la màger part dels collegians de l’ensenhament en lenga nòstra (e d’un fum d’autras oportunitats educativas tanben). Aquesta reforma es doncas pregondament inegalitària per la joinessa occitana.
Es una guèrra. L’avèm pas volguda mas nos la cal menar amb los paucs mejans que tenem, amb las magras fòrças que son las nòstras.
Es acabat lo temps que la defensa e la promocion de l’ensenhament de l’occitan èra l’afar exclusiu dels especialistas, dels professionals, dels professors. Es acabat lo temps de l’egemonia corporatista. Cresi que se volem obténer de resultats, la defensa de l’ensenhament de l’occitan deu èsser l’afar de la societat civila occitana. Aquò vòl dire los professors, los parents, los sindicats, los obrièrs d’usina, los salariats del comèrci, los emplegats, los retirats, los caumaires, los mètges, los foncionaris, los religioses e los laïcs, los rics, los paures, las associacions, los politicians, los anonims, los sens-votz e los sens-dents. Se la batalha de l’occitan es liurada sonque per una punhada d’especialistas isolats, s’es pas menada per la societat civila dins son ensemble, ja es perduda d’abança. Pensi pas que siá una question de nombre. Cal èsser realistas: amassarem pas de centenas de milièrs de personas. Mas qu’al mens se sèm pas nombroses que siam divèrses.
Lo movement Iniciativa per Occitània a lançat una campanha per la defensa de l’ensenhament de l’occitan en Provença. Dins plusors establiments escolars provençals la Lenga Nòstra es menaçada de desaparicion totala tra la debuta de setembre de 2016. Iniciativa per Occitània a mandat una letra a cada cònsol, cada conselhièr regional, cada conselhièr departamental, cada deputat e senator dels sectors concernits per lor demandar un corrièr de sosten. Tanben una peticion en linha es estada lançada. Los mèdias son estats sasits. Lo dimars 3I de mai a 10h una accion publica serà menada a l’entrada del Licèu Esclangon de Manòsca. Aquesta campanha es dubèrta a totes. Pertanh a totes los que pensan que l’ensenhament de l’occitan deu èsser perseguit, renforçat e generalizat. Aquesta campanha es l’afar de la societat civila occitana.
Cadun pòt e se deu júnher a aquesta campanha. Es una question de vida o de mòrt per la lenga occitana. Es tant orrible e tant simple qu’aquò.