Suprèma traïson e immoralitat totala: cridariái, dins mon article de fa doas setmanas, a la reddicion del Bas Ador e a sa somission totala a las fòrças d'ocupacion bascas assedadas de nòstras tèrras e de nòstra sang! Nani, monsur; voliái simpletament reconéisser lo drech d'una populacion a decidir qual es. Es pas clar per totòm, e ne soi desconsolat: lo projècte occitanista, çò cresi, es un projècte de libertat. Victimas d'estats que nos an impausat lors lengas e lors mitologias nacionalas, perdèm quin que siá crèdit se volèm en retorn impausar a la gent çò que desiram que siá. Cossí cercar d'èsser liures s'oblidam d'integrar la nocion de libertat a nòstra volontat d'existir?
Pasmens, una evidéncia: es impossible de decidir qual sèm se n'avèm pas los mejans concrets. Per tant, revendiqui pas solament de decidir qual sèm, e de daissar decidir al mond qual son, mas de poder decidir qual sèm.
E ara qual contestariá lo fach que, precisament, podèm pas decidir qual sèm? Encara uèi, de libres escolars voldrián persuadir nòstres mainats que los trobadors e trobairises escrivián en francés ancian. Los escolans d'Occitània, s'an pas l'astre de seguir de corses de lenga nòstra, sabon pas res del país: cossí poirián decidir se son occitans? Cossí d'estatjants del Bas Ador s'identificarián a Gasconha e Occitània se degun lor a pas dich que l'occitan es lenga d'en lor e se las realitats administrativas e territorialas nòstras son mens claras que los dos Bascoats vesins? E ara que la lei de "l'Escòla de la Fisança" plaça de bandièras francesas e europèas dins cada sala de classa, quina libertat es autrejada a las generacions venentas de causir qual son?
Per ansin, per tal de poder qual sèm, es important que nos uniscam per exigir l'occitan obligatòri pertot en Occitània, almens coma iniciacion per començament, l'ensenhament de nòstra istòria locala segon d'autras amiras que París, Roma o Madrid, l'aprendissatge dels elements màgers de nòstra civilizacion e de nòstras culturas; valent a dire que nos fa mestièr una reparacion istorica de l'etnocidi que d'unes desiran de contunhar per que siá complet.
Sens saber qual sèm, cossí poiriam decidir çò que volèm èsser?
Pasmens, una evidéncia: es impossible de decidir qual sèm se n'avèm pas los mejans concrets. Per tant, revendiqui pas solament de decidir qual sèm, e de daissar decidir al mond qual son, mas de poder decidir qual sèm.
E ara qual contestariá lo fach que, precisament, podèm pas decidir qual sèm? Encara uèi, de libres escolars voldrián persuadir nòstres mainats que los trobadors e trobairises escrivián en francés ancian. Los escolans d'Occitània, s'an pas l'astre de seguir de corses de lenga nòstra, sabon pas res del país: cossí poirián decidir se son occitans? Cossí d'estatjants del Bas Ador s'identificarián a Gasconha e Occitània se degun lor a pas dich que l'occitan es lenga d'en lor e se las realitats administrativas e territorialas nòstras son mens claras que los dos Bascoats vesins? E ara que la lei de "l'Escòla de la Fisança" plaça de bandièras francesas e europèas dins cada sala de classa, quina libertat es autrejada a las generacions venentas de causir qual son?
Per ansin, per tal de poder qual sèm, es important que nos uniscam per exigir l'occitan obligatòri pertot en Occitània, almens coma iniciacion per començament, l'ensenhament de nòstra istòria locala segon d'autras amiras que París, Roma o Madrid, l'aprendissatge dels elements màgers de nòstra civilizacion e de nòstras culturas; valent a dire que nos fa mestièr una reparacion istorica de l'etnocidi que d'unes desiran de contunhar per que siá complet.
Sens saber qual sèm, cossí poiriam decidir çò que volèm èsser?