Entre los dialèctes de l’occitan, lo vivaroalpenc es aquel que son nom a mai trantalhat. Aquò s’explica perque aquel dialècte se parla dins de regions istoricas fòrça divèrsas: una frenja sud de Forés, l’èst de Velai (istoricament en Lengadòc), lo nòrd de Vivarés (istoricament en Lengadòc), lo sud del Dalfinat (Daufinat), lo nòrd de Provença, quasi totas las Valadas Occitanas, una granda part “interiora” del País Niçard, Menton (que foguèc lòngtemps dins lo Principat de Mónegue)... I a ges de region vivaroalpenca qu’aparescha formalament coma tala dins l’istòria.
Lo nom de vivaroalpenc (vivaroaupenc, vivaroalpin, vivaroaupin) es uei lo mai utilizat. Es un nom recent que lo lingüista Pèire Bèc lo prepausèc dins los ans 1970. Es lo nom mai just perque evòca un dialècte que se parla dins de regions ben divèrsas, en passant aproximativament per Vivarés e los Alps. Es un nom lòng e pauc comòde, mas es lo prètz de paiar per aver un nom equitable.
Lo nom d’alpenc (aupenc, alpin, aupin) a lo meriti d’èsser pus simple, pus cort e pus manejable. L’istorian Felip Martèl l’a utilizat dins son grand article de referéncia “L’espandi dialectau occitan alpenc: assag de descripcion”, (1983, ‹Novel Temp› [Novèl Temps] 21: 4-36).
Lo nom de gavòt se limita tradicionalament als Alps occitans del pendís occidental. Aviá una connotacion pejorativa mas, aüra, pren un sens positiu. En tot cas, gavòt pòt pas englobar tot l’ensemble vivaroalpenc.
Lo nom de dalfinenc (daufinenc) es pas equitable tanpauc. Lo domeni vivaroalpenc despassa larjament lo Dalfitat (Daufinat) occitan.
Lo nom d’alpenc-dalfinenc (aupenc-daufinenc...) lo veèm dins la gramatica de Juli Ronjat (1930-1941). Es un nom equitable amb una connotacion multiregionala, evòca un domeni que compren entretant los Alps e lo Dalfinat, e pas solament. Totun es un nom pauc manejable perque compren doas terminasons variablas en genre e en nombre (alpenc-dalfinenc, alpenca-dalfinenca, alpencs-dalfinencs, alpencas-dalfinencas).
Lo nom de provençal alpenc (provençau aupenc...), Pèire Bèc l’utilizèc abans los ans 1970, abans de passar al tèrme vivaroalpenc. E un nom imperfiech perque dona l’illusion de limitar lo dialècte a la Provença alpenca.
Lo nom de nòrd-provençal (nòrd-provençau), lo lingüista Joan Glaudi Bouvier l’a utilizat, mas presenta los mesmes problèmas que lo nom precedent. Totun chal acceptar un certan usatge popular e espontanèu de “provençal” perque los abitants del nòrd de Provença, ont se parla ben vivaroalpenc, tenon a se definir coma “provençals”, especialament vèrs Dinha, Sisteron e Barciloneta.
Lo nom d’anfizonic es lo mai estranh de totes. Lo veèm rarament, dins de tèxts fòrça especializats, per exemple dins lo lingüista Joan Pèire Chambon. Es un derivat d’un nom de territòri, l’Anfizòna, que teoricament seriá lo territòri del vivaroalpenc. Es lo lingüista Pèire Nauton que prepausèc aquel tèrme d’Anfizòna. Veiá lo vivaroalpenc coma una mena d’“anfizòna” (zòna de transicion, zòna bivalenta) ont l’occitan coneis quauques trachs comuns amb l’arpitan. Mas lo tèrme fonciona mal perque es freid e abstrach.
Lo nom de vivaroalpenc (vivaroaupenc, vivaroalpin, vivaroaupin) es uei lo mai utilizat. Es un nom recent que lo lingüista Pèire Bèc lo prepausèc dins los ans 1970. Es lo nom mai just perque evòca un dialècte que se parla dins de regions ben divèrsas, en passant aproximativament per Vivarés e los Alps. Es un nom lòng e pauc comòde, mas es lo prètz de paiar per aver un nom equitable.
Lo nom d’alpenc (aupenc, alpin, aupin) a lo meriti d’èsser pus simple, pus cort e pus manejable. L’istorian Felip Martèl l’a utilizat dins son grand article de referéncia “L’espandi dialectau occitan alpenc: assag de descripcion”, (1983, ‹Novel Temp› [Novèl Temps] 21: 4-36).
— Totun es pas un nom equitable perque dona l’impression d’èsser solament lo dialècte dels Alps occitans. Òr, los Alps parlan pas solament vivaroalpenc, tanben parlan provençal, niçard e roiasc dins las frenjas mai meridionalas.
— Una granda part del dialècte vivaroalpenc se parla pas dins los Alps, mas tanben dins una zòna non-alpenca que cobrís la bassa Droma vèrs Valença e Diá, lo nòrd de Vivarés vèrs Anonai, l’èst de Velai vèrs Sinjau e una frenja sud de Forés. E pereu lo vivaroalpenc se parla a Menton, en riba de mar, fòra lo Alps.
— Una granda part del dialècte vivaroalpenc se parla pas dins los Alps, mas tanben dins una zòna non-alpenca que cobrís la bassa Droma vèrs Valença e Diá, lo nòrd de Vivarés vèrs Anonai, l’èst de Velai vèrs Sinjau e una frenja sud de Forés. E pereu lo vivaroalpenc se parla a Menton, en riba de mar, fòra lo Alps.
Lo nom de gavòt se limita tradicionalament als Alps occitans del pendís occidental. Aviá una connotacion pejorativa mas, aüra, pren un sens positiu. En tot cas, gavòt pòt pas englobar tot l’ensemble vivaroalpenc.
Lo nom de dalfinenc (daufinenc) es pas equitable tanpauc. Lo domeni vivaroalpenc despassa larjament lo Dalfitat (Daufinat) occitan.
Lo nom d’alpenc-dalfinenc (aupenc-daufinenc...) lo veèm dins la gramatica de Juli Ronjat (1930-1941). Es un nom equitable amb una connotacion multiregionala, evòca un domeni que compren entretant los Alps e lo Dalfinat, e pas solament. Totun es un nom pauc manejable perque compren doas terminasons variablas en genre e en nombre (alpenc-dalfinenc, alpenca-dalfinenca, alpencs-dalfinencs, alpencas-dalfinencas).
Lo nom de provençal alpenc (provençau aupenc...), Pèire Bèc l’utilizèc abans los ans 1970, abans de passar al tèrme vivaroalpenc. E un nom imperfiech perque dona l’illusion de limitar lo dialècte a la Provença alpenca.
Lo nom de nòrd-provençal (nòrd-provençau), lo lingüista Joan Glaudi Bouvier l’a utilizat, mas presenta los mesmes problèmas que lo nom precedent. Totun chal acceptar un certan usatge popular e espontanèu de “provençal” perque los abitants del nòrd de Provença, ont se parla ben vivaroalpenc, tenon a se definir coma “provençals”, especialament vèrs Dinha, Sisteron e Barciloneta.
Lo nom d’anfizonic es lo mai estranh de totes. Lo veèm rarament, dins de tèxts fòrça especializats, per exemple dins lo lingüista Joan Pèire Chambon. Es un derivat d’un nom de territòri, l’Anfizòna, que teoricament seriá lo territòri del vivaroalpenc. Es lo lingüista Pèire Nauton que prepausèc aquel tèrme d’Anfizòna. Veiá lo vivaroalpenc coma una mena d’“anfizòna” (zòna de transicion, zòna bivalenta) ont l’occitan coneis quauques trachs comuns amb l’arpitan. Mas lo tèrme fonciona mal perque es freid e abstrach.