Fa caud. Oei. Estiu indian dison d’unos. Voei.
Avèm un òrt de familha. E fa pietat, quasi enrabiar, de veire lo bacin, que de costuma recupera l’aiga de plueia. Baissa e de lònga. A vista de nas.
E, lo cómol, la fònt davans maison, raia plus. Doncas... Avenir funèste per l’òrt. L’òrt que fa economizar los sòus de quarques legumes. Qu’al manco, se sap ce qu’es mes per los cultivar. De fems, de palhatge, ges de terra reviraia e... d’aiga. Mas aquí.
Despí lo 2 de febrier passat al jorn qu’escrivo aquela opinion (lo 2 d’abril), sigue 59 jorns, dos meses, a ren plougut sus una part granda dals Alps Maritimes, fòra periòd d’estiu s’entende. Triste recòrdi.
Pura, dins l’istòria nòstra, la plueia es fondamentala. Los ancians m’an cuntat las processions a Sant Grat per far plòure. Se pensa ce que se vòl, mas al mens fa pilhar consciéncia de la gravitat.
La plueia, pòrta l’aiga. L’aiga, es la vita.
I son que los vendeires d’aisinas de plaja que son contents. Tant que fa virar lo comèrci... S’avètz plus d’aiga per cultivar e manjar, manjarem ben de plastic, va!
Sensa rire. “Ja que pissam de glifosat” coma ditz lo vesin.
Dins los “joves” dal mieu eatge, gaire s’interessan a la cultura... de la tèrra. Enfin, es una Cultura (amb una C) fondamentala qu’avèm perdüa de vista.
E es lo primier còup, despí que Météo-France fa de relevats, qu’un periòd sec tant lòng es enregistrat.
Triste recòrdi. Òc. Oei.
E los fuecs de selvas, que Gavotina de Contea siguèt ja ben servia. Ja mai de 24 incendis declarats dins los Alps Maritimes: Lantosca, Val de Blora, Clanç. E mai en Provença alpenca a Torretei de Lop.
De París, se’n sente gaire. Veirem est estiu, se los toristas o los segondaris se plànhon de restriccions per las piscinas o per... l’aiga dal grífol, o encara... ges de barbacoa autorizat.
Perqué la plueia prevista, dins los jorns que venon, es estimaia que bastarà ren per compensar la mancança d’aiga. Levat lòng periòd de plueia.
Ren de cambiament climatic, pensatz?
L’ecologia o la mòrt?
![abonar los amics de Jornalet]()
Avèm un òrt de familha. E fa pietat, quasi enrabiar, de veire lo bacin, que de costuma recupera l’aiga de plueia. Baissa e de lònga. A vista de nas.
E, lo cómol, la fònt davans maison, raia plus. Doncas... Avenir funèste per l’òrt. L’òrt que fa economizar los sòus de quarques legumes. Qu’al manco, se sap ce qu’es mes per los cultivar. De fems, de palhatge, ges de terra reviraia e... d’aiga. Mas aquí.
Despí lo 2 de febrier passat al jorn qu’escrivo aquela opinion (lo 2 d’abril), sigue 59 jorns, dos meses, a ren plougut sus una part granda dals Alps Maritimes, fòra periòd d’estiu s’entende. Triste recòrdi.
Pura, dins l’istòria nòstra, la plueia es fondamentala. Los ancians m’an cuntat las processions a Sant Grat per far plòure. Se pensa ce que se vòl, mas al mens fa pilhar consciéncia de la gravitat.
La plueia, pòrta l’aiga. L’aiga, es la vita.
I son que los vendeires d’aisinas de plaja que son contents. Tant que fa virar lo comèrci... S’avètz plus d’aiga per cultivar e manjar, manjarem ben de plastic, va!
Sensa rire. “Ja que pissam de glifosat” coma ditz lo vesin.
Dins los “joves” dal mieu eatge, gaire s’interessan a la cultura... de la tèrra. Enfin, es una Cultura (amb una C) fondamentala qu’avèm perdüa de vista.
E es lo primier còup, despí que Météo-France fa de relevats, qu’un periòd sec tant lòng es enregistrat.
Triste recòrdi. Òc. Oei.
E los fuecs de selvas, que Gavotina de Contea siguèt ja ben servia. Ja mai de 24 incendis declarats dins los Alps Maritimes: Lantosca, Val de Blora, Clanç. E mai en Provença alpenca a Torretei de Lop.
De París, se’n sente gaire. Veirem est estiu, se los toristas o los segondaris se plànhon de restriccions per las piscinas o per... l’aiga dal grífol, o encara... ges de barbacoa autorizat.
Perqué la plueia prevista, dins los jorns que venon, es estimaia que bastarà ren per compensar la mancança d’aiga. Levat lòng periòd de plueia.
Ren de cambiament climatic, pensatz?
L’ecologia o la mòrt?
