Lo constat es espantaire: dens l’Estat francés, una hemna se morís cada dus o tres jorns devath los trucs de son companh. Se’n parla a còps, au parat de la jornada deus Drets de la Hemna lo 8 de març per exemple o d’una “caminada blanca” a la memòria d’una victima, mes lo reclam mediatic es plan en devath de çò que caleré, se consideram qu’aquò’s lo fenomène mès tarrible de nòsta societat.
Aquestas chifras esglasantas esconen, de mès, las de las hemnas nafradas. Una catastròfa que deveré estar declarada nacionala.
Purmèr podèm díser qu’aquò representa un constat d’escac ende l’escòla dita “de la Republica” que’ns laudan a contunhar. Atencion, disi pas qu’es la fauta de l’escòla, mes disi que’s caleré tornar botar en causa quan s’agís de las prioritats balhadas a l’educacion. Estossi engèrc, diserí “que l’escòla a pas lo temps, qu’es tròp encuentada a organizar la seleccion per la competicion entre dròlles. “ Mes aquò’s un aute tèma e uei, soi pas enmalit.
Pensi doncas que la solucion passa per l’educacion. Es aisit de díser mes pas tròp precís. Solide ensenhar lo respècte de tot aute èster vivent deveré estar la prioritat prioritàriament prioritària de l’educacion, mes per çò qu’es de la violéncias de cap a las hemnas, se cau encuentar de las prèssas pressaderas, que cada tres jorns i a una victima de mès.
I a doncas duas causas de hèr, segon jo. La purmèra es de fixar coma règla que “Au purmèr truc, te’n vas.” Las violéncias domesticas començan sovent per mots desconvenents e molèstas. La victima sap pas tra la debuta que’s risca la vita. Coma cada victima de violéncia, patís de çò qu’apelam “l’estat de sideracion”, moment au cors deu quau compreng pas plan la situacion e espèra que’s va milhorar lèu.
Es mauaisit, pr’amor que la victima aima encara sovent son borrèu (e futur assassin), sap pas on anar, a paur pr’amor deus dròlles, de çò que va pensar la societat o la familha, e pensar qu’es pas qu’un episòdi, qua va anar mílhor lèu, etc … Es aqueste periòde que l’es sovent fatau.
Es pr’amor d’aquò que cau impausar la logica deu “Au purmèr truc, te’n vas” que pòt sauvar mauntunas vitas. Coma unas marcas que saben impausar eslogans publicitaris, cau balhar com una evidéncia aqueste conselh salutari qu’ajudaré las hemnas de prénguer la bona decision au lòc de trantalhar tròp longtemps. Los òmis violents tanben saberén a qué se’n ténguer e comprenguerén que la societat balha rason a la hemna tra lo purmèr truc.
La dusau causa es de balhar la possibilitat practica a la hemna de hugir dambe sons dròlles. Coneishi pas plan la situacion, sabi pas s’es possible end’una hemna de trobar pertot una cela daubèrta e de bona arcuelhença a quin que sia lo moment de la jornada o de la nueit. Pensi qu’aquò’s pas possible que dens la vila beròias. Sense de crear especialament lòcs end’aquò, se poderé benlèu adaptar estructutas qu’existissen dejà (comunas, polícia, pompièrs, espitaus, clinicas).
De tot biaish la situacion es tròp grèva ende se n’encuentar pas urgentament. Lo govèrn evòca la lei suu secutament de carrèras qu’a hèit votar en agost, es fòrça plan, mes a pas de rapòrt dirècte dambe las hemnas trucadas a l’ostau peu companh. Encara un pichon esfòrç.
I a urgéncia.
![abonar los amics de Jornalet]()
Aquestas chifras esglasantas esconen, de mès, las de las hemnas nafradas. Una catastròfa que deveré estar declarada nacionala.
Purmèr podèm díser qu’aquò representa un constat d’escac ende l’escòla dita “de la Republica” que’ns laudan a contunhar. Atencion, disi pas qu’es la fauta de l’escòla, mes disi que’s caleré tornar botar en causa quan s’agís de las prioritats balhadas a l’educacion. Estossi engèrc, diserí “que l’escòla a pas lo temps, qu’es tròp encuentada a organizar la seleccion per la competicion entre dròlles. “ Mes aquò’s un aute tèma e uei, soi pas enmalit.
Pensi doncas que la solucion passa per l’educacion. Es aisit de díser mes pas tròp precís. Solide ensenhar lo respècte de tot aute èster vivent deveré estar la prioritat prioritàriament prioritària de l’educacion, mes per çò qu’es de la violéncias de cap a las hemnas, se cau encuentar de las prèssas pressaderas, que cada tres jorns i a una victima de mès.
I a doncas duas causas de hèr, segon jo. La purmèra es de fixar coma règla que “Au purmèr truc, te’n vas.” Las violéncias domesticas començan sovent per mots desconvenents e molèstas. La victima sap pas tra la debuta que’s risca la vita. Coma cada victima de violéncia, patís de çò qu’apelam “l’estat de sideracion”, moment au cors deu quau compreng pas plan la situacion e espèra que’s va milhorar lèu.
Es mauaisit, pr’amor que la victima aima encara sovent son borrèu (e futur assassin), sap pas on anar, a paur pr’amor deus dròlles, de çò que va pensar la societat o la familha, e pensar qu’es pas qu’un episòdi, qua va anar mílhor lèu, etc … Es aqueste periòde que l’es sovent fatau.
Es pr’amor d’aquò que cau impausar la logica deu “Au purmèr truc, te’n vas” que pòt sauvar mauntunas vitas. Coma unas marcas que saben impausar eslogans publicitaris, cau balhar com una evidéncia aqueste conselh salutari qu’ajudaré las hemnas de prénguer la bona decision au lòc de trantalhar tròp longtemps. Los òmis violents tanben saberén a qué se’n ténguer e comprenguerén que la societat balha rason a la hemna tra lo purmèr truc.
La dusau causa es de balhar la possibilitat practica a la hemna de hugir dambe sons dròlles. Coneishi pas plan la situacion, sabi pas s’es possible end’una hemna de trobar pertot una cela daubèrta e de bona arcuelhença a quin que sia lo moment de la jornada o de la nueit. Pensi qu’aquò’s pas possible que dens la vila beròias. Sense de crear especialament lòcs end’aquò, se poderé benlèu adaptar estructutas qu’existissen dejà (comunas, polícia, pompièrs, espitaus, clinicas).
De tot biaish la situacion es tròp grèva ende se n’encuentar pas urgentament. Lo govèrn evòca la lei suu secutament de carrèras qu’a hèit votar en agost, es fòrça plan, mes a pas de rapòrt dirècte dambe las hemnas trucadas a l’ostau peu companh. Encara un pichon esfòrç.
I a urgéncia.
