Entre 1960 e 1966, l’armada francesa a efectuats 17 ensais atomics en Argeria.
Entre 1966 e 1996, l’armada francesa a efectuats 193 ensais atomics en Polinesia. D’aquestes 193 ensais, 46 estón hèits dens l’aire, los autes d’un biaish sosterran.
Cau saber que la quita Tahiti estoc tocada lo 17 de julhet de 1974 per un crum radioactiu dambe un un taus de radioactivitat sèis a sèt còps mès haut que non pas la normala.
Solide n’estoc question au moment de la vesita d’Emanuel Macron i a pauc, e la demanda deus estatjants de recéber una demanda de perdon estoc decebuda, quitament se lo president reconeishoc que l’Estat francés “a un deute” de cap a Polinesia.
Au marge deu debat sus las victimas, los domaus sanitaris e psiquics, las responsabilitats e l’actitud deus representants astuaus de l’Estat, la question que’m tavèra es de saber coma tot aquò estoc possible?
Pr’amor que coneishoc de plan aqueste periòde e m’en brembi plan tanben. Mentre que l’armada saupicava las isclas de particulas radioactivas, las protèstas èran pas lo hèit que de çò qu’aperam “l’esquèrra estrème” mentre qu’un cèrt consensus s’èra installat dens l’opinion publica a favor d’aquestes ensais.
Las accions màgers venèvan de l’organizacion Greenpeace que lancèc dens las annadas 70 uns batèus per ensajar d’empachar la realizacion de las explosions, mes la marina francesa les interceptèc e tanben ne sabotèc mès d’un (Michel Rocard ac reconeishoc). Aquò estoc lo parat de l’ahar deu Rainbow Warrior, quan un militant de l’organizacion ecologista, Fernando Pereira, se moriscoc dens la baia d’Auckland, tuat per la bomba pausada per agents de la DGSE.
Cau pas tanpauc desbrembar que lo president Jacques Chirac, un còp elegit en 1995, decidiscoc tot solet de copar lo moratòri iniciat per François Mitterand (implicat totun dens l’ahar deu Rainbow Warrior) e de tornar començar los ensais. Aquesta decision estoc l’encausa de manifestacions peu monde sancèr.
Mes la vertadèra question, per jo, es de saber coma estoc possible que la populacion d’un país posca acceptar que “son” armada barrege la mòrt e la malautia en son nom sus estatjants civius d’una auta region deu monde, suspausats “compatriòtas”?
Me brembi plan de n’aver discutit dambe mons pairs e eths, hisançoses dens “lo monde que charran au hinestron”, èran convençut que los responsables avèvan plan calculat lor ahar, que pas nat risc èra possible per las populacions localas, e que los scientifics e los militars sabèvan çò que hasèvan d’un biaish senat e responsable.
Es atau tanben que lo crum radioactiu de Chenobil s’estanquèc miraculosament a la frontièra …
E ben non pas, èra pas lo cas.
Podèm doncas alargar l’idèia a un fum de hèits que s’averèn estar escandales e qu’estón possibles mercés a una manca de dobte e una hisança exessiva de la part deu public. Ne parlèi la setmana passada sus l’estela jauna impausada aus Jusius dabans una populacion qu’imaginava pas mès tard que’s debanèren arrestacions e deportacions.
La question ara es la seguenta: caleré pas milhor tròp de dobte de cap au poder que pas pro?
L’ahar de las contaminacions radioactivas de Polinesia nos muisha benlèu que òc.
![abonar los amics de Jornalet]()
Entre 1966 e 1996, l’armada francesa a efectuats 193 ensais atomics en Polinesia. D’aquestes 193 ensais, 46 estón hèits dens l’aire, los autes d’un biaish sosterran.
Cau saber que la quita Tahiti estoc tocada lo 17 de julhet de 1974 per un crum radioactiu dambe un un taus de radioactivitat sèis a sèt còps mès haut que non pas la normala.
Solide n’estoc question au moment de la vesita d’Emanuel Macron i a pauc, e la demanda deus estatjants de recéber una demanda de perdon estoc decebuda, quitament se lo president reconeishoc que l’Estat francés “a un deute” de cap a Polinesia.
Au marge deu debat sus las victimas, los domaus sanitaris e psiquics, las responsabilitats e l’actitud deus representants astuaus de l’Estat, la question que’m tavèra es de saber coma tot aquò estoc possible?
Pr’amor que coneishoc de plan aqueste periòde e m’en brembi plan tanben. Mentre que l’armada saupicava las isclas de particulas radioactivas, las protèstas èran pas lo hèit que de çò qu’aperam “l’esquèrra estrème” mentre qu’un cèrt consensus s’èra installat dens l’opinion publica a favor d’aquestes ensais.
Las accions màgers venèvan de l’organizacion Greenpeace que lancèc dens las annadas 70 uns batèus per ensajar d’empachar la realizacion de las explosions, mes la marina francesa les interceptèc e tanben ne sabotèc mès d’un (Michel Rocard ac reconeishoc). Aquò estoc lo parat de l’ahar deu Rainbow Warrior, quan un militant de l’organizacion ecologista, Fernando Pereira, se moriscoc dens la baia d’Auckland, tuat per la bomba pausada per agents de la DGSE.
Cau pas tanpauc desbrembar que lo president Jacques Chirac, un còp elegit en 1995, decidiscoc tot solet de copar lo moratòri iniciat per François Mitterand (implicat totun dens l’ahar deu Rainbow Warrior) e de tornar començar los ensais. Aquesta decision estoc l’encausa de manifestacions peu monde sancèr.
Mes la vertadèra question, per jo, es de saber coma estoc possible que la populacion d’un país posca acceptar que “son” armada barrege la mòrt e la malautia en son nom sus estatjants civius d’una auta region deu monde, suspausats “compatriòtas”?
Me brembi plan de n’aver discutit dambe mons pairs e eths, hisançoses dens “lo monde que charran au hinestron”, èran convençut que los responsables avèvan plan calculat lor ahar, que pas nat risc èra possible per las populacions localas, e que los scientifics e los militars sabèvan çò que hasèvan d’un biaish senat e responsable.
Es atau tanben que lo crum radioactiu de Chenobil s’estanquèc miraculosament a la frontièra …
E ben non pas, èra pas lo cas.
Podèm doncas alargar l’idèia a un fum de hèits que s’averèn estar escandales e qu’estón possibles mercés a una manca de dobte e una hisança exessiva de la part deu public. Ne parlèi la setmana passada sus l’estela jauna impausada aus Jusius dabans una populacion qu’imaginava pas mès tard que’s debanèren arrestacions e deportacions.
La question ara es la seguenta: caleré pas milhor tròp de dobte de cap au poder que pas pro?
L’ahar de las contaminacions radioactivas de Polinesia nos muisha benlèu que òc.
