La television es un mèdia important, devengut pron “popular”, per una bòna part dal monde. Quitament se ren tot lo monde a interret, la tv es mai “democratic”. E ce que i a coma sobrilhas de l’occitan a la tv, ce que es considerat per la societat actuala coma representatiu de las sobrilhas de l’occitan es interessant de veire.
Quora èro pichin, i èra Miquel Cardoze, que presentava la metèo amb l’accent occitan sus TMC. Passèt un còup a la TV, lo film de sonat “Le garçu”, film de l’alvernhat Maurici Pialat de Cunlhat. Passava la trilogia de Pagnol. E aüra?
Polèm citar a l’emission Incroyable Talent sus M6, Odette, que dins un poèma afirma a sa maniera sa provençalitat. Avèm tanben en resson a Les Cht’is a Ibiza (Eivissa), Les Marseillais a Miami. Lo sud es simbolizat per sa primiera vila, Marselha. Mentre que la Picardia-Lo Nòrd es simbolisat per l’apelacion de la populacion locala “Chti’”. Fa un resson amb lo film de Dany Boon “Bienvenue chez les Cht’is”. Dins Les Marseillais a Miami, fach dins un segond temps, i es la presença de l’accent occitan, d’elements de la lenga per de mòts “oai”. Encara una autra plaça de l’occitan qu’es visible dins los mèdias son las publicitats.
Polèm signalar a la TV la plaça al nivèl de la musica e de las “raices” celticas, que los bretons an totjorn una importança granda. Si vei ben sovent quora si parla de retorn a las raices, de musicas coma Nolwenn Leroy darrierament (títol CD “Bretonne”). De generacions en generacions, un cant tradicional repilhat per Alan Stivell, pi l’ària repilhaa per Manau (títol CD “Panique celtique”).
Jean-Michel Larquet per lo fotbòl d’un temps. Aüra Cyril Lignac per la cosina.
E a la television d’Itàlia, i es un rebat de l’occitanitat rapòrt al Piemont occitan? E parier per las caenas de tv de Catalonha e d’Espanha?
![abonar los amics de Jornalet]()
Quora èro pichin, i èra Miquel Cardoze, que presentava la metèo amb l’accent occitan sus TMC. Passèt un còup a la TV, lo film de sonat “Le garçu”, film de l’alvernhat Maurici Pialat de Cunlhat. Passava la trilogia de Pagnol. E aüra?
Polèm citar a l’emission Incroyable Talent sus M6, Odette, que dins un poèma afirma a sa maniera sa provençalitat. Avèm tanben en resson a Les Cht’is a Ibiza (Eivissa), Les Marseillais a Miami. Lo sud es simbolizat per sa primiera vila, Marselha. Mentre que la Picardia-Lo Nòrd es simbolisat per l’apelacion de la populacion locala “Chti’”. Fa un resson amb lo film de Dany Boon “Bienvenue chez les Cht’is”. Dins Les Marseillais a Miami, fach dins un segond temps, i es la presença de l’accent occitan, d’elements de la lenga per de mòts “oai”. Encara una autra plaça de l’occitan qu’es visible dins los mèdias son las publicitats.
Polèm signalar a la TV la plaça al nivèl de la musica e de las “raices” celticas, que los bretons an totjorn una importança granda. Si vei ben sovent quora si parla de retorn a las raices, de musicas coma Nolwenn Leroy darrierament (títol CD “Bretonne”). De generacions en generacions, un cant tradicional repilhat per Alan Stivell, pi l’ària repilhaa per Manau (títol CD “Panique celtique”).
Jean-Michel Larquet per lo fotbòl d’un temps. Aüra Cyril Lignac per la cosina.
E a la television d’Itàlia, i es un rebat de l’occitanitat rapòrt al Piemont occitan? E parier per las caenas de tv de Catalonha e d’Espanha?
