Res de novèl jos lo solelh… levat que dimenge e lo que seguís, los bons ciutadans aniràn a la comuna —o dins luòcs dedicats— per designar los conselhièrs departamentals e los conselhièrs regionals per los sièis ans a venir.
Mas, se ne cresèm los mèdia, lo partit dels abstencionistas serà lo partit mai important de l’exagòn al ser del vòte!
Ne i aurà de segur per acusar la pandemia, l’embarrament o la masqueta… Cal que siá la fauta de qualqu’un o de quicòm se los resultats son pas los esperats pels protagonistas.
Qualques ans enrè, las eleccions vesián florir las afichas de las professions de fè amb la bandièra ideologica bravament empeutada sus l’aficha.
Totas an gaireben desapareissudas levada la de la drecha extrèma… e encara fa un brieu que sos candidats meton al primièr plan la cara de lor “gauleiter”; lo punt e la ròsa son tornats dins lo nonres e tot parièr pel martèl amb lo volam, etc. O alavetz, son venguts talament pichons qu’ai pas sabut los veire…
E las declaracions dels candidats son a l’auçada de las representacions balhadas per las afichas… Dins ma vilòta —òc ben, es mai granda qu’un vilatge, çò dison— lo cònsol màger que partiguèt, doas mandaturas a, en fasent valer son apartenéncia al Partit socialista, es vengut ara un òme liure e se revindica… d’el, metent en abans son accion a la comuna per tornar candidatar al conselh departamental que n’es lo vice-president. Mas cal pas s’imaginar qu’aja abandonadas sas idèas… que non pas… sas idèas, las ten autan vivaças coma al temps de sa primièra campanha electorala!
Notatz qu’a pas a èsser vergonhós de se comportar aital… Totes o fan: vèrds o roges, se reclaman de la proximitat, de l’ecologia triomfanta e de la democracia que serà mai transparenta que jamai! Mas de bandièras, nada.
A creire que dins aqueles tempses londans —dètz ans!— las bandièras èran tròp grandas per las poder metre dins la pòcha.
Coma o aviá teorizat l’Edgar Faure qu’aviá un pel sus la lenga: “Ieu, mas idèas an pas jamai cambiat; mas pòdi pas èsser tengut responsable se lo vent vira!”
![abonar los amics de Jornalet]()
Mas, se ne cresèm los mèdia, lo partit dels abstencionistas serà lo partit mai important de l’exagòn al ser del vòte!
Ne i aurà de segur per acusar la pandemia, l’embarrament o la masqueta… Cal que siá la fauta de qualqu’un o de quicòm se los resultats son pas los esperats pels protagonistas.
Qualques ans enrè, las eleccions vesián florir las afichas de las professions de fè amb la bandièra ideologica bravament empeutada sus l’aficha.
Totas an gaireben desapareissudas levada la de la drecha extrèma… e encara fa un brieu que sos candidats meton al primièr plan la cara de lor “gauleiter”; lo punt e la ròsa son tornats dins lo nonres e tot parièr pel martèl amb lo volam, etc. O alavetz, son venguts talament pichons qu’ai pas sabut los veire…
E las declaracions dels candidats son a l’auçada de las representacions balhadas per las afichas… Dins ma vilòta —òc ben, es mai granda qu’un vilatge, çò dison— lo cònsol màger que partiguèt, doas mandaturas a, en fasent valer son apartenéncia al Partit socialista, es vengut ara un òme liure e se revindica… d’el, metent en abans son accion a la comuna per tornar candidatar al conselh departamental que n’es lo vice-president. Mas cal pas s’imaginar qu’aja abandonadas sas idèas… que non pas… sas idèas, las ten autan vivaças coma al temps de sa primièra campanha electorala!
Notatz qu’a pas a èsser vergonhós de se comportar aital… Totes o fan: vèrds o roges, se reclaman de la proximitat, de l’ecologia triomfanta e de la democracia que serà mai transparenta que jamai! Mas de bandièras, nada.
A creire que dins aqueles tempses londans —dètz ans!— las bandièras èran tròp grandas per las poder metre dins la pòcha.
Coma o aviá teorizat l’Edgar Faure qu’aviá un pel sus la lenga: “Ieu, mas idèas an pas jamai cambiat; mas pòdi pas èsser tengut responsable se lo vent vira!”
