Sabo plus tròup a quant ne’n sèm de variacions de confinhaments oficials o sonats cobrifuec. Fins a 18h, pi 19h, 21h...
Avans èran las dimenjaias solament o mai e encara avans èran en setmana. Mas l’economia es a tròces.
Recòrdis. Solament per qualquas zònas, los Alps Maritimes, primier departament d’èstre reconfinhat sus la còsta, marrits escolans... Mas l’endeman parier per Dunkerke. Pi Mosela? (n’an paur los tedesques). D’autres mai finalament son en confinhament localizat.
Las atacas als monegascos dins lo genre: fan diferent de França doncas son marrits. E pi son pichins. Alora poètz picar sus melhor!? Mas degun parla d’Itàlia que confinha per regions segon s’es en roge, senon non. Segon los cases avian lors begüas dubèrtas mentre qu’a Mentan, niet.
Lo mond devon teletrabalhar mas l’escòla finalament demòra mai dubèrta que ce que se pensava. E per los pichons los gèstas barrieras es un pauc de ficcion d’aplicar a la letra.
Ai un sovenir “esmogut” de l’epòca que las màsqueras èran consideraias coma inutilas. Totun l’estòc d’estat èra estach getat e plus renovelat.
Mas poiam quitament anar votar per las eleccions municipalas, vai!
Aüra parlan de bandir las màsqueras facha de maison per d’unos luecs!
E las atestacions, an cambiat sabo ren quant de còups de version. Al principi solament en version papier, que deviam emplenar una nòva cada còup minga al gredon! Mas of, après tanben sus i aguèt lo telefonet (acabaia la galèra).
A la rubrica casa, a l’origina èra sensa possibilitat de far sortir las mainaias mas los... cans, òc!
S’èra possible de se confinhar autra part que la sieu residéncia (principala doncas). Flotatge artistic. E adaptacion a flor e mesura, mercés als jornals per o saber.
Avans amb 1 km entorn dal domicili après 5 km pi 10 kms, 1 ora o la jornaia. Impossible d’anar en Itàlia vesina. Levat proprietaris de maison. Aüra es amb PCR per i anar.
Avèm obliat mas aviam quitament minga informacion per saber s’aviam obligacion de crompar al comèrci lo mai pròche o se poiam anar mai luènh (magasin bio non a proximitat).
E los vaccins, uf. Fins a quora seràn eficaces? De fach avèm gaire de reculaia.
Tot aquò nos a fach obliar los gilecos jaunes, los atemptats islamistas en França. Lo vièlh marronier despí qu’ai naissut, Israël-Palestina, tòrna un pauc trencar l’actu. Mai que los tibetans, mongòls interiors, oigors, amerindians, afroamericans, armènis...
E nosautres, los autoctònes d’Occitània? Quant de temps durarà l’atencion de l’actualitat politica sus la lei Molac? Per l’ascensor emocional avèm agut d’episòdis tragicomics coma l’obtencion mai o mens electronica de 61 signaturas per autorizar lo Conselh Constitucional a talhar dins tèxte de la lei. Uèlhs bendats sembla. Lo president de la Republica que s’opausa finalament a Blanquer sus l’immersion. Vairon e Le Drian al secors?
E subretot los actes mai que las paraulas de pompiers piromanes? Après 1981 e lo discors de Lorient per Mitterand, Hollande 2012, promessa No 56... E los autres, Toubon, Jospin, Bel...
De còups ren d’a besonh de parlar, agir basta.
Parole parole parole, conoissètz la cançon?
Avèm tendéncia a obliar lèu lèu dins l’occitanisme alora replay per lo fun:
Mas las eleccions regionalas apròchan... Per far cort, sus la mitat de l’espaci occitan, 2 regions de 4 en França concernias per l’occitan (sensa comptar las comunas sud de la region Centre) permeton de votar una lista occitanista: Òc per Provença en region Provença-Alps-Còsta d’Azur e Bastir Occitania en region Occitanie-Pyrénées-Méditerranée.
Avans las presidencialas!
![abonar los amics de Jornalet]()
Avans èran las dimenjaias solament o mai e encara avans èran en setmana. Mas l’economia es a tròces.
Recòrdis. Solament per qualquas zònas, los Alps Maritimes, primier departament d’èstre reconfinhat sus la còsta, marrits escolans... Mas l’endeman parier per Dunkerke. Pi Mosela? (n’an paur los tedesques). D’autres mai finalament son en confinhament localizat.
Las atacas als monegascos dins lo genre: fan diferent de França doncas son marrits. E pi son pichins. Alora poètz picar sus melhor!? Mas degun parla d’Itàlia que confinha per regions segon s’es en roge, senon non. Segon los cases avian lors begüas dubèrtas mentre qu’a Mentan, niet.
Lo mond devon teletrabalhar mas l’escòla finalament demòra mai dubèrta que ce que se pensava. E per los pichons los gèstas barrieras es un pauc de ficcion d’aplicar a la letra.
Ai un sovenir “esmogut” de l’epòca que las màsqueras èran consideraias coma inutilas. Totun l’estòc d’estat èra estach getat e plus renovelat.
Mas poiam quitament anar votar per las eleccions municipalas, vai!
Aüra parlan de bandir las màsqueras facha de maison per d’unos luecs!
E las atestacions, an cambiat sabo ren quant de còups de version. Al principi solament en version papier, que deviam emplenar una nòva cada còup minga al gredon! Mas of, après tanben sus i aguèt lo telefonet (acabaia la galèra).
A la rubrica casa, a l’origina èra sensa possibilitat de far sortir las mainaias mas los... cans, òc!
S’èra possible de se confinhar autra part que la sieu residéncia (principala doncas). Flotatge artistic. E adaptacion a flor e mesura, mercés als jornals per o saber.
Avans amb 1 km entorn dal domicili après 5 km pi 10 kms, 1 ora o la jornaia. Impossible d’anar en Itàlia vesina. Levat proprietaris de maison. Aüra es amb PCR per i anar.
Avèm obliat mas aviam quitament minga informacion per saber s’aviam obligacion de crompar al comèrci lo mai pròche o se poiam anar mai luènh (magasin bio non a proximitat).
E los vaccins, uf. Fins a quora seràn eficaces? De fach avèm gaire de reculaia.
Tot aquò nos a fach obliar los gilecos jaunes, los atemptats islamistas en França. Lo vièlh marronier despí qu’ai naissut, Israël-Palestina, tòrna un pauc trencar l’actu. Mai que los tibetans, mongòls interiors, oigors, amerindians, afroamericans, armènis...
E nosautres, los autoctònes d’Occitània? Quant de temps durarà l’atencion de l’actualitat politica sus la lei Molac? Per l’ascensor emocional avèm agut d’episòdis tragicomics coma l’obtencion mai o mens electronica de 61 signaturas per autorizar lo Conselh Constitucional a talhar dins tèxte de la lei. Uèlhs bendats sembla. Lo president de la Republica que s’opausa finalament a Blanquer sus l’immersion. Vairon e Le Drian al secors?
E subretot los actes mai que las paraulas de pompiers piromanes? Après 1981 e lo discors de Lorient per Mitterand, Hollande 2012, promessa No 56... E los autres, Toubon, Jospin, Bel...
De còups ren d’a besonh de parlar, agir basta.
Parole parole parole, conoissètz la cançon?
Avèm tendéncia a obliar lèu lèu dins l’occitanisme alora replay per lo fun:
Mas las eleccions regionalas apròchan... Per far cort, sus la mitat de l’espaci occitan, 2 regions de 4 en França concernias per l’occitan (sensa comptar las comunas sud de la region Centre) permeton de votar una lista occitanista: Òc per Provença en region Provença-Alps-Còsta d’Azur e Bastir Occitania en region Occitanie-Pyrénées-Méditerranée.
Avans las presidencialas!
