Tornam a la Lei Molac, una Lei istorica la se podèm espepidonar e se’n congostar.
Coma Prepausicion Parlamentaria de Lei deviá èstre corteta amor que tot se dèu clavar del temps pichon d’una fenèstra parlamentària de 2 o 4 oras. Tròp d’articles estira la discussion e mena a l’annulacion de tot.
Se vejèt plan au Senat en decembre que lo vòte finau se faguèt a 5 minutas de la fin dau temps acordat. Dètz de mai e tot èra annulat.
Una PPL es obligatòriament una Plan Pichona Lei!
Doas part dins la lèi, çò qu’es de la societat, de la socialisacion, çò qu’es de l’ensenhament. Per una PPL es plan cargada.
Per la primièira part ganham la senhaletica bilingüa de pertot. De segur se fa dins mantuns endreches, mas es plan sovent contestada en justícia coma o mostrèt l’afar de Vilanòva de Magalona.
Per nautres tot va au revèrs.
Lo principi generau dau drech es que tot çò qu’es pas enebit es permés.
Per las lengas nòstras es au contrari: tot çò qu’es pas permés es enebit.
E coma i a pas res de permés, cal marcar dins la lei cada autorizacion.
Idèm pels signes diacritics, nom saberut per dire çò qu’es diferent dau francés. Atau fins ara Nuñez aviá son nom pres a l’Estat Civil amb lo tilde sus la n, per que ven de l’espanhòl. Mas lo breton Fañch el aviá pas drech au tilde de son nom. Ara es permés coma lo ò amb l’accent de òc.
Autra regularizacion: las lengas regionalas son Patrimòni de França dins la Constitucion (Art 75-1) mas èran pas integradas au Còde dau Patrimòni!
Es coma se lo vòte dels ciutadans èra marcat dins la Constitucion e pas dins lo còde electoral: atau podriam pas votar.
Aqueste Estat es espantant de tranquila marrida fe. Ara aquò’s fach!
Lo demai la setmana que ven.
![abonar los amics de Jornalet]()
Coma Prepausicion Parlamentaria de Lei deviá èstre corteta amor que tot se dèu clavar del temps pichon d’una fenèstra parlamentària de 2 o 4 oras. Tròp d’articles estira la discussion e mena a l’annulacion de tot.
Se vejèt plan au Senat en decembre que lo vòte finau se faguèt a 5 minutas de la fin dau temps acordat. Dètz de mai e tot èra annulat.
Una PPL es obligatòriament una Plan Pichona Lei!
Doas part dins la lèi, çò qu’es de la societat, de la socialisacion, çò qu’es de l’ensenhament. Per una PPL es plan cargada.
Per la primièira part ganham la senhaletica bilingüa de pertot. De segur se fa dins mantuns endreches, mas es plan sovent contestada en justícia coma o mostrèt l’afar de Vilanòva de Magalona.
Per nautres tot va au revèrs.
Lo principi generau dau drech es que tot çò qu’es pas enebit es permés.
Per las lengas nòstras es au contrari: tot çò qu’es pas permés es enebit.
E coma i a pas res de permés, cal marcar dins la lei cada autorizacion.
Idèm pels signes diacritics, nom saberut per dire çò qu’es diferent dau francés. Atau fins ara Nuñez aviá son nom pres a l’Estat Civil amb lo tilde sus la n, per que ven de l’espanhòl. Mas lo breton Fañch el aviá pas drech au tilde de son nom. Ara es permés coma lo ò amb l’accent de òc.
Autra regularizacion: las lengas regionalas son Patrimòni de França dins la Constitucion (Art 75-1) mas èran pas integradas au Còde dau Patrimòni!
Es coma se lo vòte dels ciutadans èra marcat dins la Constitucion e pas dins lo còde electoral: atau podriam pas votar.
Aqueste Estat es espantant de tranquila marrida fe. Ara aquò’s fach!
Lo demai la setmana que ven.
