Quantcast
Channel: Jornalet
Viewing all articles
Browse latest Browse all 3401

B com Big Pharma

$
0
0
Dens aqueste article, que trobaratz quaquas reflexions meas a prepaus de l’emission Pensada Critica n°2 qui podetz tornar escotar ací.

 
Que trobaratz tanben las honts qui m’an servit entà la preparar, si per cas voletz verificar que ne disi pas tròp de bestiessas e/o rensenhà’vs mei suus subjèctes evocats.
 
Aqueste article n’ei pas un resumit de l’emission mes un produit derivat.
 
Parlar de Big Pharma, ei déjà aderir a ua idea complotista?
 
Que m’a susprés de trobar qu’èra lo cas lo mei sovent: au contra de las apelacions GAFA (Google, Amazon, Facebook, Apple) o Big Data qui designan realitats indeniablas deu noste monde, lo vocable Big Pharma be designa ua realitat (l’ensemble de las granas entrepresas farmaceuticas), mes en tot includir ua interpretacion d’aquesta realitat: aquestas entrepresas que serén unidas per’mor qu’an un interés comun e aqueste interés comun que va a l’encontra deu noste.
 
Darrèr l’idea de “Big Pharma”, que i a sovent l’idea qu’aquesta entitat nebulosa dont l’existéncia sembla hòrt improbabla estujaré vertats (los medicaments qui vend que son posons; qu’existeishen remèdis naturaus qui fonccionan miélher) e complotaré au nivèu mondiau entà’ns emposoar.
 
E be’m sembla un argument centrau dens la promocion de la “santat naturala”: la nocivitat de las potingas de la concuréncia (aperada Big Pharma, allopatia o medecina convencionala). Notem que n’ei pas un argument completament faus: los remèdis qui an un efèit recercat qu’an sovent efèits indesirables tanben!
 
L@s qui promòven la “santat naturala”, n’an pas qu’a desbrombar d’ac precisar quand los lors remèdi n’an pas tanpòc d’efèit recercat e l’abséncia d’efèit indesirable que vad un avantatge[1].
 
Qu’ei aisit de’s deishar gahar a la loa retorica e que cau drin de temps e de reflexion per se’n desgahar.
 
Si voletz un exemple concret, dens lo discors de promocion de l’artemisia annua com un remèdi contra lo paludisme, lo covid, lo cancèr e lo SIDA, que i a sovent l’argument (faus!) que l’OMS auré interdit de cultivar aquesta planta entà poder continuar de véner las pillulas qui contienen la soa mollecula activa (l’artemisina). Qu’ei faus mes qu’ei ua vision deu monde coerenta: maishants laboratòris contra bons remèdis a plantar dens lo noste casau.
 
Si crompas un remèdi miracle a un(a) charlatan(a) que’t hès colhonar. Qu’arriba a tot lo monde mes ne’n vas pas tirar glòria. Mes se lo remèdi miracle ei interdit per un poder mondiau secret, que vades un(a) rebèl(a) e un(a) resistent(a) qui sap la vertat! (ne desbrombetz pas jamei de valorisar la persona qui voletz colhonar!)
 
Dens aqueste episòdi qu’evoquèi tanben los laboratòris Boiron ( qui n’an pas hèit que 557 milions d’euros de chifre d’ahar en 2019, que m’èri enganat), lo magasine Bio Contact (be’i tornaram, sus aqueste maganzine….) e la Belgica, tèrra d’ovnis e d’associacion scepticas (https://comitepara.be/)
 
Bona escota e a lèu!
 

 
 
 
 
 
[1]Enfin quand ei lo cas! Be i a tanben remèdis “naturaus” qui, en mei de non pas estar eficaç, son dangerós.



 


 
fffff   fffff
  Quauquas honts qui ne cabèn pas dens lo tèxte
 
 Sus Big Pharma
 
Teoria del complòt de Bigpharma Salta a la navegacióSalta a la cerca  Las páurs ligadas a la Vaccinacion implican a còps l'adesion a la teoria del complòt de Big Pharma (Wikipèdia)
 
Quand est-ce qu'on biaise ?
 
 
Sus la malautia de Lyme
 

 
 
Suus dangèrs supausats de las ondas electromanheticas, que i a hèra de referéncias... ua ací
 

 
Sus Romano Zago e l@s japonés(a)s de 1945, que’us retrobam dens l’article wikipedia sus l’aloé arborescens... Mes tostemps shens ligam tà verificar. https://fr.wikipedia.org/wiki/Aloe_arborescens
 
E enfin suus regimes “detox”, dab o shens aliments
 
 
     

 
abonar los amics de Jornalet
 

 

Viewing all articles
Browse latest Browse all 3401


<script src="https://jsc.adskeeper.com/r/s/rssing.com.1596347.js" async> </script>