Cau pas espiar lo finestron. Es causa sabuda. Mes sovent nos hèm colhonar, per flaquèr, e pr’amor que volèm saber a còps s’es tostemps autant marrit. L’èi verificat encara i a pauc.
Lo 20 de junh a 20h, lo Davis Pujadas anoncièc dens los títous una enquista suu veganisme en fin de jornau. Es atau que cadoi dens lo podepè. Voloi saber çò que digoren. Estoi pas decebut.
La jornalista Valérie Heurtel nos devèva esclairar sus çò qu’es lo veganisme. Lo monde qu’ac sabèvan pas estón pas entresenhats per tant. Un còp dit qu’actors americans fòrça coneguts son vegans, la jornalista nos hascoc un “Èi ensajat per vos” com ac hèn las “blogairas” de la teleranha. Aquesta dauna ensagèc doncas de miar una vida vegana un cèrt temps. Demandèc lavetz a un especialista, lo Jean-Luc Zieger, de l’aconselhar suus productes que “podèva” utilisar o pas. Devoc doncas, a sa suspresa, se des·hèr de son canapè (de cuer), deu mèu de sa cosina, sas cobèrtas de lana, e uns cosmetics d’origina animala.
Puèi sa quista estoc de cercar a remplaçar tot çò qu’avèva hòrabandit de son ostau. Trobèc Doc Marteens vegans, en tot díser que la mèrca avèva “flairat la vena”.
Entrèc dens una botiga de mangiscla vegana e crompèc productes ende remplaçar çò qu’aimava. Cosinèc un repaish vegan. Trobèc causas bonas e autas pas. Estoc entrambordada per una meringa sens ueus.
Puèi se n’angoc véser lo mètge que’u citèc totas las caréncias que podon aparéisher e que’u perpausèc de prénguer en potingas, pr’amor qu’aqueste coneish pas ren de la cosina vegetariana.
Lo reportatge de 6’27’’ s’acabèc per la frasa: “Dambe tot aquò, sabi pas se poderèi ténguer longtemps”. Plan en gran en seguida sus la cara dubitativa e trufandèca deu Pujadas que hornís en tot sorríser: “Es tanben una question …”.
Doncas, en resumit, am après çò que calèva cambiar dens sa vida end’estar vegan, mes am pas sabut PERQUÉ. Pensi a monde que coneishen pas lo veganisme. Après un tau reportatge, son pas brica esclairat, an pas après ren, en pensan qu’es: 1/ a la mòda (actors americans) 2/ complicat (cau demandar a un especialista) 3/ geinant (se cau desseparar d’objèctes de la vita vitanta) 4/ car (botigas especializadas) 5/ dangerós per la santat 6/ constrenhent (cau prénguer potingas) 7/ mauaisit psicologicament. Ren qu’aquò.
Pas un mot sus la filosofia, sus la patida de las bèstias, sus la non-violéncia, suu refús de l’especisme. Ren. Avosse lo reportatge començat per una vidèo suu biaish de tuar los vedèths au tuader, lo “perqué” de la causa auré pareishut mès evident aus telespectators. Mes non, èra pas qu’una mena de rubrica de mòda dambe una musiqueta risolièra a l’endarrèr per plan hèr comprénguer qu’es pas un subjècte tròp seriós.
Es un pauc coma se la Valérie Heurtel avèva “ensajat per vos” l’occitanisme. Cau aprénguer la lenga, es un esfòrç intellectuau, i a vèrbes irregulars, còsta car, cau crompar líbers, te preng fòrça temps, e l’invèrn la sala de cors es pas pro cauhada.
S’ensaja lo militantisme occitan, veserà que cau sovent anar a amassadas hòra de l’ostau de ser au lòc d’espiar un bon filme au finestron.
Enfin, per los qu’auràn encara una television.
Lo 20 de junh a 20h, lo Davis Pujadas anoncièc dens los títous una enquista suu veganisme en fin de jornau. Es atau que cadoi dens lo podepè. Voloi saber çò que digoren. Estoi pas decebut.
La jornalista Valérie Heurtel nos devèva esclairar sus çò qu’es lo veganisme. Lo monde qu’ac sabèvan pas estón pas entresenhats per tant. Un còp dit qu’actors americans fòrça coneguts son vegans, la jornalista nos hascoc un “Èi ensajat per vos” com ac hèn las “blogairas” de la teleranha. Aquesta dauna ensagèc doncas de miar una vida vegana un cèrt temps. Demandèc lavetz a un especialista, lo Jean-Luc Zieger, de l’aconselhar suus productes que “podèva” utilisar o pas. Devoc doncas, a sa suspresa, se des·hèr de son canapè (de cuer), deu mèu de sa cosina, sas cobèrtas de lana, e uns cosmetics d’origina animala.
Puèi sa quista estoc de cercar a remplaçar tot çò qu’avèva hòrabandit de son ostau. Trobèc Doc Marteens vegans, en tot díser que la mèrca avèva “flairat la vena”.
Entrèc dens una botiga de mangiscla vegana e crompèc productes ende remplaçar çò qu’aimava. Cosinèc un repaish vegan. Trobèc causas bonas e autas pas. Estoc entrambordada per una meringa sens ueus.
Puèi se n’angoc véser lo mètge que’u citèc totas las caréncias que podon aparéisher e que’u perpausèc de prénguer en potingas, pr’amor qu’aqueste coneish pas ren de la cosina vegetariana.
Lo reportatge de 6’27’’ s’acabèc per la frasa: “Dambe tot aquò, sabi pas se poderèi ténguer longtemps”. Plan en gran en seguida sus la cara dubitativa e trufandèca deu Pujadas que hornís en tot sorríser: “Es tanben una question …”.
Doncas, en resumit, am après çò que calèva cambiar dens sa vida end’estar vegan, mes am pas sabut PERQUÉ. Pensi a monde que coneishen pas lo veganisme. Après un tau reportatge, son pas brica esclairat, an pas après ren, en pensan qu’es: 1/ a la mòda (actors americans) 2/ complicat (cau demandar a un especialista) 3/ geinant (se cau desseparar d’objèctes de la vita vitanta) 4/ car (botigas especializadas) 5/ dangerós per la santat 6/ constrenhent (cau prénguer potingas) 7/ mauaisit psicologicament. Ren qu’aquò.
Pas un mot sus la filosofia, sus la patida de las bèstias, sus la non-violéncia, suu refús de l’especisme. Ren. Avosse lo reportatge començat per una vidèo suu biaish de tuar los vedèths au tuader, lo “perqué” de la causa auré pareishut mès evident aus telespectators. Mes non, èra pas qu’una mena de rubrica de mòda dambe una musiqueta risolièra a l’endarrèr per plan hèr comprénguer qu’es pas un subjècte tròp seriós.
Es un pauc coma se la Valérie Heurtel avèva “ensajat per vos” l’occitanisme. Cau aprénguer la lenga, es un esfòrç intellectuau, i a vèrbes irregulars, còsta car, cau crompar líbers, te preng fòrça temps, e l’invèrn la sala de cors es pas pro cauhada.
S’ensaja lo militantisme occitan, veserà que cau sovent anar a amassadas hòra de l’ostau de ser au lòc d’espiar un bon filme au finestron.
Enfin, per los qu’auràn encara una television.