Terrianas, Terrians,
Dempuèi d’annadas, sofrissi de mos oceans de mai en mai embordilhats. Venguts escobilhièrs , rebordèlan de plasticalhas de tota mena. Sofrissi de veire mas aigas de mai en mai treboladas. Patissi d’èsser trafegada, embeguda de poisons mai verinoses los uns que los autres. Sofrissi de veire mas forèts cremadas, matraçadas de longa. Amb saba de vida fau grelhar de mon ventre, arbres, auçèls, bèstias, peisses ... Pauc a cha pauc se morisson los uns aprèp los autres. Patissi de veire totas las menas de plantas e de fruchas desaparéisser d’un jorn a l’autre. Sofrissi de veire lo blau del cèl trebolat de longa. De tot aquò ne susi e ne tresusi. Terrianas, Terrians, m’aclapatz, m’escrancatz, m’esboselatz!
Avètz oblidat que sètz mas filhas, mos filhs. Vos aimi totas e totes e vos aimarai tant que serai en vida. D’ont que sètz ... avètz espelit de la meteissa maire. S’avètz totas e totes los meteisses dreches, avètz tanben los meteisses devers. Alara, de quin drech, d’òmes asservisson lors femnas? De quin drech, l’òme cerca a escanar lo que lo revèrta pas? De quin drech lo ric ploma lo paure? Me chucatz fins a la mosèla per ganhar quatre sòus. Vos aucelatz de longa sens saber ont anatz. Me respectatz pas! Vos respectatz pas! M’aimatz pas! Vos aimatz pas! Se m’aimavètz, fariatz pas çò que me fasètz, çò que vos fasètz! Cercatz de longa a me destrusir. Qu’ai fach de marrit, tirat vida vos balhar?
L’an passsat vos mandèri la Covid per ensajar de vos far soscar. Sètz dur de la comprenèla! Fa mai d’un an ara, encapatz totjorn pas! Quant d’annadas vos caldrà? Coma de piòtas e de piòts, vos acorsatz vos far vaccinar per tornar al pus lèu al monde d’abans. Soscatz solament a tornar al monde d’abans! Vostre avenidor es pas vostre passat. Se pensavètz just un briconet a ieu, a la Tèrra Maire, a luòga de renegar, cambiariatz! O podètz! Avètz aprés a legir, a escriure, a desenvolopar de tecnicas aprigondidas, de tecnologias nautas, de bombas, de veituras, de trins, d’avions, , ... avètz aprés a fargar de libres, de musica , de cançons, de danças, de films... mas se destrusissètz la Tèrra Maire tot aquò es parpèla d’agaça!
Deman, mercejarètz la Covid, se prenètz aquel temps de pausa per desplegar un avenidor. Quin avenidor, anatz me dire? Es que n’avèm un? Lo mal que vivètz uèi, serà un ben deman. Un mal per un ben. Un ben èsser, pas una proprietat! Terrianas, terrians, sètz proprietari de res. Pas mai vos que ieu! Ièr, passavètz temps a tuar a pichòt fuòc vòstra maire la tèrra. Deman, vòstra tòca serà de la far viure d’un autre biais. Sens los oceans, las aigas, las forèts, los arbres, las bèstias, los auçèls, los peisses ... sètz res. Devètz los aimar mai, e los respectar mai ... Cossí volètz vos respectar, se respectatz pas la Tèrra-maire?
Terrianas, terrians, mos filhas , mos filhs, a vosautres ara de causir. Es que volètz gardar la Pachamama, laTèrra maire o cabussar amb ela dins lo non-rès? Es ma darrièra letra!
![abonar los amics de Jornalet]()
Dempuèi d’annadas, sofrissi de mos oceans de mai en mai embordilhats. Venguts escobilhièrs , rebordèlan de plasticalhas de tota mena. Sofrissi de veire mas aigas de mai en mai treboladas. Patissi d’èsser trafegada, embeguda de poisons mai verinoses los uns que los autres. Sofrissi de veire mas forèts cremadas, matraçadas de longa. Amb saba de vida fau grelhar de mon ventre, arbres, auçèls, bèstias, peisses ... Pauc a cha pauc se morisson los uns aprèp los autres. Patissi de veire totas las menas de plantas e de fruchas desaparéisser d’un jorn a l’autre. Sofrissi de veire lo blau del cèl trebolat de longa. De tot aquò ne susi e ne tresusi. Terrianas, Terrians, m’aclapatz, m’escrancatz, m’esboselatz!
Avètz oblidat que sètz mas filhas, mos filhs. Vos aimi totas e totes e vos aimarai tant que serai en vida. D’ont que sètz ... avètz espelit de la meteissa maire. S’avètz totas e totes los meteisses dreches, avètz tanben los meteisses devers. Alara, de quin drech, d’òmes asservisson lors femnas? De quin drech, l’òme cerca a escanar lo que lo revèrta pas? De quin drech lo ric ploma lo paure? Me chucatz fins a la mosèla per ganhar quatre sòus. Vos aucelatz de longa sens saber ont anatz. Me respectatz pas! Vos respectatz pas! M’aimatz pas! Vos aimatz pas! Se m’aimavètz, fariatz pas çò que me fasètz, çò que vos fasètz! Cercatz de longa a me destrusir. Qu’ai fach de marrit, tirat vida vos balhar?
L’an passsat vos mandèri la Covid per ensajar de vos far soscar. Sètz dur de la comprenèla! Fa mai d’un an ara, encapatz totjorn pas! Quant d’annadas vos caldrà? Coma de piòtas e de piòts, vos acorsatz vos far vaccinar per tornar al pus lèu al monde d’abans. Soscatz solament a tornar al monde d’abans! Vostre avenidor es pas vostre passat. Se pensavètz just un briconet a ieu, a la Tèrra Maire, a luòga de renegar, cambiariatz! O podètz! Avètz aprés a legir, a escriure, a desenvolopar de tecnicas aprigondidas, de tecnologias nautas, de bombas, de veituras, de trins, d’avions, , ... avètz aprés a fargar de libres, de musica , de cançons, de danças, de films... mas se destrusissètz la Tèrra Maire tot aquò es parpèla d’agaça!
Deman, mercejarètz la Covid, se prenètz aquel temps de pausa per desplegar un avenidor. Quin avenidor, anatz me dire? Es que n’avèm un? Lo mal que vivètz uèi, serà un ben deman. Un mal per un ben. Un ben èsser, pas una proprietat! Terrianas, terrians, sètz proprietari de res. Pas mai vos que ieu! Ièr, passavètz temps a tuar a pichòt fuòc vòstra maire la tèrra. Deman, vòstra tòca serà de la far viure d’un autre biais. Sens los oceans, las aigas, las forèts, los arbres, las bèstias, los auçèls, los peisses ... sètz res. Devètz los aimar mai, e los respectar mai ... Cossí volètz vos respectar, se respectatz pas la Tèrra-maire?
Terrianas, terrians, mos filhas , mos filhs, a vosautres ara de causir. Es que volètz gardar la Pachamama, laTèrra maire o cabussar amb ela dins lo non-rès? Es ma darrièra letra!
