Segon un sondatge de la setmana passada, 60% de las personas interrogadas dens l’Estat francés an pas l’intencion de’s hèr vaccinar contra lo coronavirus. Aquesta chifra es pro constanta dempuèi un momentòt, e sovent lo comentari associat peu jornalista es de díser qu’es aquí que lo monde son mès mauhisants d’Euròpa, e de precisar doncas qu’es una “espacialitat francesa”.
Es faus complètament. A l’epòca quan la chifra de 60% es sortida, en Polonha èran mès de 70% de voler estar pas vaccinats, e un sondatge mostrèc i a pauc que l’Estat exagonau es au mitan deu classament europenc. Dempuèi, a benlèu evoluat.
Mes aquí, sens de parlar de saber se cau o pas estar vaccinat, sèm davant un problèma de democracia. Vòli díser qu’am una majoritat pro clara qu’es pas en favor de l’injeccion.
E coma sovent, los mèdias son, eths, a 150% a favor, la majoritat a pas lo dret d’expression. Es normau? Au lòc d’estar lo rebat deu debat, los mèdias màger se cambian en basa de propaganda, e aquò dit, un còp de mès, sens de díser s’an rason o pas. La question es pas aquiu.
Per un pialat de partidaris deu vaccin, i a pas lòc d’aver un debat e los que son en contra son complotistas o tanben manipulats per complotistas. De notar qu’aquí lo mot “complotista” es fòrça practic pr’amor que servís de devalorizar quauqu’un o quicòm sense d’aver a balhar lo mendre argument. Bon, va plan, mes de qué hasèm lavetz de la Democracia? Impausar quicòm pr’amor que sèm convençuts qu’am rason?
Se poderé imaginar un debat sus una cadena nacionala en debuta de serada entre monde que perpausarén arguments “per” e arguments “contra”. Mes se pòt pas qu’imaginar, o meslèu saunejar. Un debat au demiei deu pòble, òc, mes au nivèu oficiau, sèm dens l’interdit.
Çò d’interessant es de constatar qu’i a monde que son pas anti-vaccins, e quitament que son de costuma complètament pro-vaccin, mes qu’an pas enveja de recéber la potinga de Pfizer.
Sèm pas mès dens un debat “per o contra los vaccins” mes en fàcia d’un problèma de manca de credibilitat causada per istòrias recentas d’escandales industriaus o sanitaris, coma lo de la sang contaminada, deu Mediator, de l’ormòna de creishença o deus motors d’en çò de Volkswagen. E benlèu tanben una manca de hidança dens lo poder en generau.
Aquò me bremba lo debat suu Referéndum d’Iniciativa Ciutadana. Daubuns cranhèvan que la pena de mòrt sia restablida o que lo maridatge per totis sia abrogat. Se jo soi partidari de l’abolicion de la pena de mòrt e que sostengui lo marridatge per totis,
L’avenidor nos diserà lèu se la publicitat remolida au finestron a favor de la vaccinacion s’i escaderà a véncer lo dobte popular o se, au contre, va pas qu’aumentar la mauhidança per rapòrt aus tanhents deus poders politic e economic.
![abonar los amics de Jornalet]()
Es faus complètament. A l’epòca quan la chifra de 60% es sortida, en Polonha èran mès de 70% de voler estar pas vaccinats, e un sondatge mostrèc i a pauc que l’Estat exagonau es au mitan deu classament europenc. Dempuèi, a benlèu evoluat.
Mes aquí, sens de parlar de saber se cau o pas estar vaccinat, sèm davant un problèma de democracia. Vòli díser qu’am una majoritat pro clara qu’es pas en favor de l’injeccion.
E coma sovent, los mèdias son, eths, a 150% a favor, la majoritat a pas lo dret d’expression. Es normau? Au lòc d’estar lo rebat deu debat, los mèdias màger se cambian en basa de propaganda, e aquò dit, un còp de mès, sens de díser s’an rason o pas. La question es pas aquiu.
Per un pialat de partidaris deu vaccin, i a pas lòc d’aver un debat e los que son en contra son complotistas o tanben manipulats per complotistas. De notar qu’aquí lo mot “complotista” es fòrça practic pr’amor que servís de devalorizar quauqu’un o quicòm sense d’aver a balhar lo mendre argument. Bon, va plan, mes de qué hasèm lavetz de la Democracia? Impausar quicòm pr’amor que sèm convençuts qu’am rason?
Se poderé imaginar un debat sus una cadena nacionala en debuta de serada entre monde que perpausarén arguments “per” e arguments “contra”. Mes se pòt pas qu’imaginar, o meslèu saunejar. Un debat au demiei deu pòble, òc, mes au nivèu oficiau, sèm dens l’interdit.
Çò d’interessant es de constatar qu’i a monde que son pas anti-vaccins, e quitament que son de costuma complètament pro-vaccin, mes qu’an pas enveja de recéber la potinga de Pfizer.
Sèm pas mès dens un debat “per o contra los vaccins” mes en fàcia d’un problèma de manca de credibilitat causada per istòrias recentas d’escandales industriaus o sanitaris, coma lo de la sang contaminada, deu Mediator, de l’ormòna de creishença o deus motors d’en çò de Volkswagen. E benlèu tanben una manca de hidança dens lo poder en generau.
Aquò me bremba lo debat suu Referéndum d’Iniciativa Ciutadana. Daubuns cranhèvan que la pena de mòrt sia restablida o que lo maridatge per totis sia abrogat. Se jo soi partidari de l’abolicion de la pena de mòrt e que sostengui lo marridatge per totis,
1/ soi optimista e èi pas paur qu’un referéndum nos hasca tornar de cap au passat (levat benlèu en seguida d’un sangbotit de l’opinion pr’amor d’un murtre particularament òrre per exemple) qu’Irlanda, país fòrça catolic a votat lo marridatge omosexuau per referéndum justament,
2/ e coma democrata me pòdi regaudir qu’una lei que sostengui sia a l’encontre de la majoritat de l’opinion?
2/ e coma democrata me pòdi regaudir qu’una lei que sostengui sia a l’encontre de la majoritat de l’opinion?
L’avenidor nos diserà lèu se la publicitat remolida au finestron a favor de la vaccinacion s’i escaderà a véncer lo dobte popular o se, au contre, va pas qu’aumentar la mauhidança per rapòrt aus tanhents deus poders politic e economic.
