La museta a l’espatla e un baston a la man, lo Guston s’endralhava cap a un bòsc que los brucs s’i plasián. Aviá dins la pòcha una letra adreiçada al siu vesin, qu’aviá trapada dins lo siu corrièr.
Se disiá que lo vesin, installat de fresc al campèstre, aviá pas fait en semblant per la securitat: barralha, cameràs de videò-susvelhança religadas a una centrala, e un canhàs de garda, un bastard que s’ensajava a dreçar.
Arribat davant lo portal del vesin, s’arrestèt, e coma fasiá lisar la letra dins la fenda de la boita, lo canhàs, enferonit, rondinant e jaupant de totas sos caissals, se roncèt contra lo portal, sautèt e li arrapèt lo braç. E lo Guston de cridar, de bracejar, de tustar del baston, sens que lo canhàs vòlga dessarrar las maissas. D’ausir los cridals e los jaupals, lo mèstre arribèt e a pro pena capitèt de mestrejar lo canhàs.
Comprenguèt, lo Guston, qu’èra pas la pena de discutir, que lo vesin lo teniá per responsable de la nhacada!
Se tornèt virar e se’n anguèt véser lo mètge que li conselhèt de pausar un planh: òm sap pas, las complicacions... e sustot evitar qu’aquò torne començar...
Çò que faguèt lo Guston.
Mercés a las cameràs, l’enquista establiguèt la responsabilitat entièra del vesin, que deguèt se desseparar del canhàs, cambiadís, mal dreçat, tròp dangierós.
Lo ser, mentre que se cambiava lo pensament, parlèron a uèit oras de l’afar Miquèu Zecler.
![abonar los amics de Jornalet]()
— La li daissarai en passant, s’èra dit, serà l’ocasion de far coneissença.
Se disiá que lo vesin, installat de fresc al campèstre, aviá pas fait en semblant per la securitat: barralha, cameràs de videò-susvelhança religadas a una centrala, e un canhàs de garda, un bastard que s’ensajava a dreçar.
Arribat davant lo portal del vesin, s’arrestèt, e coma fasiá lisar la letra dins la fenda de la boita, lo canhàs, enferonit, rondinant e jaupant de totas sos caissals, se roncèt contra lo portal, sautèt e li arrapèt lo braç. E lo Guston de cridar, de bracejar, de tustar del baston, sens que lo canhàs vòlga dessarrar las maissas. D’ausir los cridals e los jaupals, lo mèstre arribèt e a pro pena capitèt de mestrejar lo canhàs.
— Mas tanben, perqué avètz ensajat de dobrir lo portal e perqué avètz atissat lo canh ambe vòstre baston? li demandèt lo vesin, en plaça de s’enquerir de las nafraduras, de lo reconfortar o de se desencusar.
Comprenguèt, lo Guston, qu’èra pas la pena de discutir, que lo vesin lo teniá per responsable de la nhacada!
Se tornèt virar e se’n anguèt véser lo mètge que li conselhèt de pausar un planh: òm sap pas, las complicacions... e sustot evitar qu’aquò torne començar...
Çò que faguèt lo Guston.
Mercés a las cameràs, l’enquista establiguèt la responsabilitat entièra del vesin, que deguèt se desseparar del canhàs, cambiadís, mal dreçat, tròp dangierós.
Lo ser, mentre que se cambiava lo pensament, parlèron a uèit oras de l’afar Miquèu Zecler.
— Tè, se pensèt, lo canh del vesin “descona”, coma ditz lo Ministre, autan coma los policièrs a París.
