Es una realitat que nos cau assumir: amb la fin de la transmission de la lenga nòstra dins lei familhas, amb lei collègas e leis amics, dins lei comèrcis ò lei pus mendrei caires de la vida vidanta, ara siam una minoritat dins nòstre pròpri país. En generau, pareis que l'occitànisme o a acceptat: lucham mai per subreviure dins l'estat francés que còntra eu, maugrat lei grèuges que li podriam reprochar.
Adonc fòrça occitanistas agachan amb simpatia la senèstra francesa, pus favorabla ai minoritats, tan sexualas coma etnicas, que la drecha, e pensan de badas que lei progressistas francés moderaràn son adesion au culte "republican" de çò que siguèt la lenga dei reis.
Pasmens, aquela senèstra, coma lei senèstras occidentalas, nòrd-americanas e europèas, sembla qu'ague renonciat, dempuei lo mitterrandisme afarista combinat au tèbi rocardisme deis ans 1980, a una pensada critica dau capitalisme, mentre qu'una ment un pauc enlusida compren que fòrça problèmas de nòstre temps s'explican per lo capitalisme: la destruccion de la natura, que provòca pereu de nòvei pandemias, leis inegalitats socialas que fomentan lei revòutas, la concurréncia entre lei poténcias estatalas que genèran de guèrras que lei finançan lei complèxes militaroindustriaus, lei tragèdias migratòrias que destabilizan de societats, especialament dins leis estats pus paures, etc. Es ben polit de luchar còntra lei manifestacions de l'òdi mai, en fin finala, la senèstra fa coma la drecha: vòu agir per resòuver lei consequéncias en o fasent d'una maniera cèrtas pus umanista que la drecha, la quala preferís la repression, mai totun tant ineficaça.
Aquò se pòu comprene, istoricament, amb l'escrancament dei regims dictatoriaus marxistas-leninistas; e s'es verai que la grèva fauta d'aquelei regims siguèt lo mesprètz de l'ideau de libertat, fins au ponch de cometre de crimes e mai de chaples, e de passar de l'autoritarisme au totalitarisme, lo principi marxista de la lucha dei classas rèsta una empacha au ben comun, mentre que lo vueje, creat per l'abséncia de pensada senestrista per s'entraversar au capitalisme, laissa tot l'espaci d'un caire a l'extrèma drecha que pretend d'aparar lo pòble e au conspiracionisme que son irracionalisme empedís de veire lei problèmas coma son.
En consequéncia, cresi indispensable que la senèstra torne a una critica sociala e anticapitalista, e a mon semblant avèm de far aquela reflexion totei, comprés leis occitanistas se volèm, coma o ai tostemps defendut, que nòstrei revendicacions ressondigan un jorn dins lo pòble qu'a agut parlat la lenga nòstra.
![abonar los amics de Jornalet]()
Adonc fòrça occitanistas agachan amb simpatia la senèstra francesa, pus favorabla ai minoritats, tan sexualas coma etnicas, que la drecha, e pensan de badas que lei progressistas francés moderaràn son adesion au culte "republican" de çò que siguèt la lenga dei reis.
Pasmens, aquela senèstra, coma lei senèstras occidentalas, nòrd-americanas e europèas, sembla qu'ague renonciat, dempuei lo mitterrandisme afarista combinat au tèbi rocardisme deis ans 1980, a una pensada critica dau capitalisme, mentre qu'una ment un pauc enlusida compren que fòrça problèmas de nòstre temps s'explican per lo capitalisme: la destruccion de la natura, que provòca pereu de nòvei pandemias, leis inegalitats socialas que fomentan lei revòutas, la concurréncia entre lei poténcias estatalas que genèran de guèrras que lei finançan lei complèxes militaroindustriaus, lei tragèdias migratòrias que destabilizan de societats, especialament dins leis estats pus paures, etc. Es ben polit de luchar còntra lei manifestacions de l'òdi mai, en fin finala, la senèstra fa coma la drecha: vòu agir per resòuver lei consequéncias en o fasent d'una maniera cèrtas pus umanista que la drecha, la quala preferís la repression, mai totun tant ineficaça.
Aquò se pòu comprene, istoricament, amb l'escrancament dei regims dictatoriaus marxistas-leninistas; e s'es verai que la grèva fauta d'aquelei regims siguèt lo mesprètz de l'ideau de libertat, fins au ponch de cometre de crimes e mai de chaples, e de passar de l'autoritarisme au totalitarisme, lo principi marxista de la lucha dei classas rèsta una empacha au ben comun, mentre que lo vueje, creat per l'abséncia de pensada senestrista per s'entraversar au capitalisme, laissa tot l'espaci d'un caire a l'extrèma drecha que pretend d'aparar lo pòble e au conspiracionisme que son irracionalisme empedís de veire lei problèmas coma son.
En consequéncia, cresi indispensable que la senèstra torne a una critica sociala e anticapitalista, e a mon semblant avèm de far aquela reflexion totei, comprés leis occitanistas se volèm, coma o ai tostemps defendut, que nòstrei revendicacions ressondigan un jorn dins lo pòble qu'a agut parlat la lenga nòstra.
