Lo Guston se congostava d’avança de la serada que s’èra programada: un policièr de las tres estelas èra anonciat sus la Tres. Carat dins lo cadieràs, a nòu oras petant, quichèt sul 3 de la zapeta. Difusavan una partida de tennis. Pr’aquò, en bas de la tela, s’afichava: «Maintenant, Crimes parfaits». Se levèt per verificar sul programa papièr se s’enganava pas: non pas, devián difusar a nòu oras lo policièr, just aprèp «lo jornal de Rotland Garròs».
— Lo jornal çò diguèt lo Guston, s’escampa e se son chapat l’ora. Rai, s’acabarà lèu.
Coma li agradava pas aquel espectacle de las doas domaisèlas que corrián de dreita a esquèrra per tornar far passar la palma que recebián, en pantaissar a cada còp de raqueta, coma se l’esfòrç los desrasigava las tripas, aviá cambiat de cadena, en tornant de quora en quora sus la Tres que las doas pimparèlas i contunhavan lor anar-venir.
Mas al cap de vint minutas, lo Guston acabèt que comprenguèt que difusavan en dirèct tot una partida. E coma lo documentari que seguissiá, aital, sus l’autra cadena, l’estrambordava pas, amortiguèt lo pòste e se’n anguèt al lièit.
L’endeman de maitin aprenguèt que la partida de las femnas èra estada seguida d’una autra dels òmes, e qu’aquò aviá durat dincas a punta d’alba.
L’agrandiment (zoom en francés) que seguissiá lo jornal contava que los Amerindians, ja 2500 av. J.C, fasián a la palma. Aquel jòc, segond las legendas, seriá estat inventat pels Olmècas, un pòble de Mesò-America. Auriá agut una valor rituala: opausava dus jogaires que lo vençut seriá estat escapitat en sacrifici als diusses.
— Tè, sosquèt lo Guston, aquò los deviá bravament motivar, e benlèu que las partidas duravan antan coma a Rotland Garròs. Mas aicí, es puslèu lo que se ganha lo torneg que, de còps que i a, ne pèrd lo cap!
![abonar los amics de Jornalet]()
— Lo jornal çò diguèt lo Guston, s’escampa e se son chapat l’ora. Rai, s’acabarà lèu.
Coma li agradava pas aquel espectacle de las doas domaisèlas que corrián de dreita a esquèrra per tornar far passar la palma que recebián, en pantaissar a cada còp de raqueta, coma se l’esfòrç los desrasigava las tripas, aviá cambiat de cadena, en tornant de quora en quora sus la Tres que las doas pimparèlas i contunhavan lor anar-venir.
Mas al cap de vint minutas, lo Guston acabèt que comprenguèt que difusavan en dirèct tot una partida. E coma lo documentari que seguissiá, aital, sus l’autra cadena, l’estrambordava pas, amortiguèt lo pòste e se’n anguèt al lièit.
L’endeman de maitin aprenguèt que la partida de las femnas èra estada seguida d’una autra dels òmes, e qu’aquò aviá durat dincas a punta d’alba.
L’agrandiment (zoom en francés) que seguissiá lo jornal contava que los Amerindians, ja 2500 av. J.C, fasián a la palma. Aquel jòc, segond las legendas, seriá estat inventat pels Olmècas, un pòble de Mesò-America. Auriá agut una valor rituala: opausava dus jogaires que lo vençut seriá estat escapitat en sacrifici als diusses.
— Tè, sosquèt lo Guston, aquò los deviá bravament motivar, e benlèu que las partidas duravan antan coma a Rotland Garròs. Mas aicí, es puslèu lo que se ganha lo torneg que, de còps que i a, ne pèrd lo cap!
