Un filosòfe del sègle IV av. J.C. se passejava dins las carrièras d’Atènas en plen miègjorn, una lantèrna a la man, «en cèrca d’un òme vertadièr, bon, sabi», çò disiá.
Nos poiriam demandar se, un Diogèna modèrne, en cèrca, dins la molonada de las carrièras de las nòstras vilassas, non pas ara d’un òme mas d’un èsser uman vertadièr, se serviriá d’un telefonet 5G e dels motors de recèrca e aplicacions divèrsas. Segurament pas, que lo filosòfe de l’antiquitat, minimalista abans l’ora, s’èra desbarrassat de tot çò que fa pas mestièr, dincas a l’escudèla que s’en servissiá per beure, lo jorn que vegèt un drollet beure dins lo cròs de las mans. De mai, semblariá qu’a la nòstra epòca, dincas ara, las novèlas tecnologias nos an pas pron esclairats per nos permetre de trapar un òme o una femna vertadièrs, sabi, avisat, onèste, respectuós dels sius engatjaments e fisèl a la siá paraula, a l’escota dels conselhièrs, dels especialistas, de las instàncias consultativas e del monde de sens. Demòra totjorn amagat dins l’escurina, quitament dins lo nòstre país, que se ditz per d’unes, dempuèi lo sègle XVIII, lo de las lutzes.
Se torna parlar, ara, del retorn al temps del calelh. Conselharai ça que la, als que vòlon caminar dins las piadas del filosòfe de l’antiquitat, per aparar lo lum de las ventòrias e revolumadas, d’alucar dins las carrièras non pas un luquet, mas una lantèrna, a l’espròva de las tempèstas que las pòdon balejar.
![abonar los amics de Jornalet]()
Nos poiriam demandar se, un Diogèna modèrne, en cèrca, dins la molonada de las carrièras de las nòstras vilassas, non pas ara d’un òme mas d’un èsser uman vertadièr, se serviriá d’un telefonet 5G e dels motors de recèrca e aplicacions divèrsas. Segurament pas, que lo filosòfe de l’antiquitat, minimalista abans l’ora, s’èra desbarrassat de tot çò que fa pas mestièr, dincas a l’escudèla que s’en servissiá per beure, lo jorn que vegèt un drollet beure dins lo cròs de las mans. De mai, semblariá qu’a la nòstra epòca, dincas ara, las novèlas tecnologias nos an pas pron esclairats per nos permetre de trapar un òme o una femna vertadièrs, sabi, avisat, onèste, respectuós dels sius engatjaments e fisèl a la siá paraula, a l’escota dels conselhièrs, dels especialistas, de las instàncias consultativas e del monde de sens. Demòra totjorn amagat dins l’escurina, quitament dins lo nòstre país, que se ditz per d’unes, dempuèi lo sègle XVIII, lo de las lutzes.
Se torna parlar, ara, del retorn al temps del calelh. Conselharai ça que la, als que vòlon caminar dins las piadas del filosòfe de l’antiquitat, per aparar lo lum de las ventòrias e revolumadas, d’alucar dins las carrièras non pas un luquet, mas una lantèrna, a l’espròva de las tempèstas que las pòdon balejar.
