Es una de las novetats de la presidéncia Macron: ara la "Republica" lucharà contra lo "separatisme". Sabèm totes qu'aquel mot denóncia en realitat lo fondamentalisme musulman que cercariá d'impausar sas pròprias leis a la rèsta de la populacion, o almens de se n'isolar. Rai, los fanatismes religioses son tostemps estats una menaça per la libertat; e mai cresent en Dieu, sosestimi pas la realitat liberticida de la religion, especialament quand se mescla de politica e de las frustracions o revòltas socialas davant l'injustícia e las discriminacions. Coma sovent, çò poiriam tanben remarcar, los extremismes se noirisson entre eles: per de musulmans la radicalizacion es una responsa al racisme totjorn que mai descomplexat dins la societat francesa, coma o mòstra l'editorialista ultranacionalista e violentament xenofòb Éric Zemmour, convidat dins los mèdias malgrat sas condemnacions judiciàrias per provocacion a l'òdi, e a lor torn de ciutadans jonhon l'extrèma drecha coma reaccion a un islam que lor pareis una menaça. An aqueste prepaus, vos recomandi la lectura d'aqueste grand —e long— article de la jornalista catalana Alba Sidera.
Luènh de baissar la tension, la referéncia al "separatisme" illustra l'endurciment del discors oficial, que fa gaire parlava puslèu de "comunautarisme", per estigmatizar las "comunautats" que voldrián viure segon lors leis. Amb lo mot de separatisme, lo discors oficial se radicaliza, en acusant de grops socials de voler, benlèu per la violéncia, formar de microestats dins lo sant estat francés.
Tornarmai, defendrai ieu lo principi del dialòg de las culturas per favorir la compreneson recipròca, e criticarai l'òrdre social neoliberal que paradoxament quita pas de crear de desòrdres portats per las injustícias socialas e economicas. Tot l'opausat de la politica del govèrn de França, a l'encòp supremacista francesa e pròcapitalista. Una politica de pompièrs piromans.
E ieu, occitan mas tanben catalan e còrs, me pausi aquesta question: se n'i a que se vòlon separar del Reialme dels Francs, perdon: de la Republica Francesa, de qué sortís aquela volontat? A ieu me còsta de demorar unit a un estat que contunha d'exterminar las culturas que fan qual soi uèi. A quinas formacions politicas francesas me pòdi identificar se gaireben totas s'escandalizan amb çaganh quand se prepausa d'oficializar una lenga nòstra al costat de la santa lenga d'Uc Capet? Quand totes refusan quitament las nocions d'autonomia o d'autogovèrn? Quand nos cal estudiar l'istòria del Reialme, perdon: de la Republica, a partir del sol ponch de vista de París? Quand la libertat, l'egalitat e la frairesa, ja mai teoricas que vertadièras, s'arrèstan sul pic quora reclaman de poder viure un pauc en occitan? Quinas amiras nos prepausa una França que nos ofrís pas pus l'espèr del progrès social?
Alavetz me disi que nos caldrà ben separar d'una organizacion politica que nos escantís. Perque volèm pas sonque viure al país: volèm viure.
![abonar los amics de Jornalet]()
Luènh de baissar la tension, la referéncia al "separatisme" illustra l'endurciment del discors oficial, que fa gaire parlava puslèu de "comunautarisme", per estigmatizar las "comunautats" que voldrián viure segon lors leis. Amb lo mot de separatisme, lo discors oficial se radicaliza, en acusant de grops socials de voler, benlèu per la violéncia, formar de microestats dins lo sant estat francés.
Tornarmai, defendrai ieu lo principi del dialòg de las culturas per favorir la compreneson recipròca, e criticarai l'òrdre social neoliberal que paradoxament quita pas de crear de desòrdres portats per las injustícias socialas e economicas. Tot l'opausat de la politica del govèrn de França, a l'encòp supremacista francesa e pròcapitalista. Una politica de pompièrs piromans.
E ieu, occitan mas tanben catalan e còrs, me pausi aquesta question: se n'i a que se vòlon separar del Reialme dels Francs, perdon: de la Republica Francesa, de qué sortís aquela volontat? A ieu me còsta de demorar unit a un estat que contunha d'exterminar las culturas que fan qual soi uèi. A quinas formacions politicas francesas me pòdi identificar se gaireben totas s'escandalizan amb çaganh quand se prepausa d'oficializar una lenga nòstra al costat de la santa lenga d'Uc Capet? Quand totes refusan quitament las nocions d'autonomia o d'autogovèrn? Quand nos cal estudiar l'istòria del Reialme, perdon: de la Republica, a partir del sol ponch de vista de París? Quand la libertat, l'egalitat e la frairesa, ja mai teoricas que vertadièras, s'arrèstan sul pic quora reclaman de poder viure un pauc en occitan? Quinas amiras nos prepausa una França que nos ofrís pas pus l'espèr del progrès social?
Alavetz me disi que nos caldrà ben separar d'una organizacion politica que nos escantís. Perque volèm pas sonque viure al país: volèm viure.
