Durant lo confinament, per tal d'escapar per qualques momentons a l'embarrament, me soi iniciat al swahili; mos progrèsses son tèunhes e lents, mas ai constatat que parli sonque de lengas europèas, en mai d'aquò quasi totas romanicas. Benlèu un autre jorn descriurai mon experiéncia d'assajar d'assimilar una lenga tan desparièra de la nòstra, tan lexicalament coma gramaticalament.
Tanben es per ieu l'inici d'una reflexion sus Africa; del caire pairal i nasquèron mos ancessors, venguts en Argeria, mai que mai de la Catalonha insulara (Malhòrca) e d'Occitània, per la volontat colonizaira de França que plaçava aquel territòri nòrd-african al centre de sa politica coloniala. Dins ma familha europèa d'Argeria, i aviá de tot, d'independentistas comunistas coma de conservators segurs d'aver rason contra la majoritat aràbia e amazigh. Ieu, coma o ai agut escrich, soi en fin finala vengut occitanista per anticolonialisme: m'es insuportabla l'idèa de voler senhorejar un autre pòble, de li prene sas tèrras, de l'esplechar en li raubant sas ressorsas, sa dignitat e mai sa vida.
Cèrtas, foguèrem pas nosautres deportats coma esclaus dins de païses luènhs, nos metèron pas dins de gàbias per d'exposicions, avèm los meteisses dreches politics que los autres ciutadans de l'estat francés; banalizarai pas, doncas, los crimes colonials per de comparasons de marrit gust.
Pasmens, los dreches qu'avèm, los avèm baste que parlem pas tròp fòrt, que revendiquem pas tròp fòrt nòstra lenga, qu'escafem nòstre accent, que nos prengan pas per de "separatistas" qu'agradan pas gaire a la presidéncia de la republica imperiala.
Ont es nòstra dignitat? Ont es nòstra libertat?
Torni en Africa, e pensi a l'autor kenyan Ngũgĩ wa Thiong’o, qu'a renonciat a escriure en anglés colonial per afortir la dignitat de sa lenga primièra, lo gĩkũyũ, escrich mai internacionalament "kikuyu", una lenga banto. Tornarmai, comparem pas tròp: sa lenga la parlan mai de 6 milions de personas; la nòstra fòrça mens, e amb una transmission intergeneracionala escassa; dins maitas zònas de nòstre país la lenga nòstra a pas gaire d'espèr de poder tornar un jorn lenga de la societat ont apareguèt; ara fonciona puslèu coma lenga de referéncia de nòstra cultura, "la lenga sagrada dels occitans", çò me diguèt mon amic valencian nascut a Marselha Joan-Carles Martí i Casanova.
Se doncas oblidam pas las nuanças mas evitam las comparasons bestòrtas, me pensi ça que la qu'aquel escrivan kenyan, que revendica, coma o ditz un libre sieu, de "descolonizar la ment", nos pòt inspirar los occitans. S'es revoltat contra l'òrdre imperialista que li impausava d'escriure en lenga coloniala e non en lenga pròpria; a afortit la dignitat de la cultura e de la lenga de son pòble; nos convida a trobar un camin de libertat.
Bensai poiriam dire ensems a totòm, especialament a qui nos mesprèsa: "Èrem 16 millions, nos an tuats, volèm recobrar nòstra dignitat!"
![abonar los amics de Jornalet]()
Tanben es per ieu l'inici d'una reflexion sus Africa; del caire pairal i nasquèron mos ancessors, venguts en Argeria, mai que mai de la Catalonha insulara (Malhòrca) e d'Occitània, per la volontat colonizaira de França que plaçava aquel territòri nòrd-african al centre de sa politica coloniala. Dins ma familha europèa d'Argeria, i aviá de tot, d'independentistas comunistas coma de conservators segurs d'aver rason contra la majoritat aràbia e amazigh. Ieu, coma o ai agut escrich, soi en fin finala vengut occitanista per anticolonialisme: m'es insuportabla l'idèa de voler senhorejar un autre pòble, de li prene sas tèrras, de l'esplechar en li raubant sas ressorsas, sa dignitat e mai sa vida.
Cèrtas, foguèrem pas nosautres deportats coma esclaus dins de païses luènhs, nos metèron pas dins de gàbias per d'exposicions, avèm los meteisses dreches politics que los autres ciutadans de l'estat francés; banalizarai pas, doncas, los crimes colonials per de comparasons de marrit gust.
Pasmens, los dreches qu'avèm, los avèm baste que parlem pas tròp fòrt, que revendiquem pas tròp fòrt nòstra lenga, qu'escafem nòstre accent, que nos prengan pas per de "separatistas" qu'agradan pas gaire a la presidéncia de la republica imperiala.
Ont es nòstra dignitat? Ont es nòstra libertat?
Torni en Africa, e pensi a l'autor kenyan Ngũgĩ wa Thiong’o, qu'a renonciat a escriure en anglés colonial per afortir la dignitat de sa lenga primièra, lo gĩkũyũ, escrich mai internacionalament "kikuyu", una lenga banto. Tornarmai, comparem pas tròp: sa lenga la parlan mai de 6 milions de personas; la nòstra fòrça mens, e amb una transmission intergeneracionala escassa; dins maitas zònas de nòstre país la lenga nòstra a pas gaire d'espèr de poder tornar un jorn lenga de la societat ont apareguèt; ara fonciona puslèu coma lenga de referéncia de nòstra cultura, "la lenga sagrada dels occitans", çò me diguèt mon amic valencian nascut a Marselha Joan-Carles Martí i Casanova.
Se doncas oblidam pas las nuanças mas evitam las comparasons bestòrtas, me pensi ça que la qu'aquel escrivan kenyan, que revendica, coma o ditz un libre sieu, de "descolonizar la ment", nos pòt inspirar los occitans. S'es revoltat contra l'òrdre imperialista que li impausava d'escriure en lenga coloniala e non en lenga pròpria; a afortit la dignitat de la cultura e de la lenga de son pòble; nos convida a trobar un camin de libertat.
Bensai poiriam dire ensems a totòm, especialament a qui nos mesprèsa: "Èrem 16 millions, nos an tuats, volèm recobrar nòstra dignitat!"
