Aviam un mes per nautres.
A Marchaprima i aviá una cambra per caduna e cadun. Cameras, sextoys, gèls, ordenadors e te sabi ieu èran amagats endacòm.
L’estiu lo celibatari occidental sortís de sa tuta per contentar son apetís sexual: las camgirls aviàn un mes per elas.
Sabiai que Filon manejava son afar dins lo respècte de caduna. Si que non, jamai l’auriai pas ajudat per aquò... e s’aurià perduda mon amistat.
Tot parièr per la cama; de l’èrba, e de la bona, òc, a l’escala artesanala per la venda, anava encara, mas lo demai, non. Aviai vist tant de monde morir en causa de tot aquò... Podiai pas. Vertadièrament.
Un còp sarrats nòstres vestits, banhats e pimpats, nos erem retrobats al salon.
La decoracion se volià classa. Èra middle-class. Lo negre e blanc dominava. I avià d’espaci, limita feng-shui. M’estonarià pas que lo Filon aja la carta de Membre Gold d’Ikea.
Erem a l’esperar en tot fumar, beure e charrar per se melhor descobrir quora tres pòchas comolas de skunk tombèron sus la taula bassa.
Passerem la nuèch a blagar, a escotar de musica, a fumar, a cantar, a beure... e a empochonar l’èrba.
A la poncha del jorn, trabalh complit, tal un trobador, daissèri Sofià me prendre la man per me menar dins sa cambra.
![abonar los amics de Jornalet]()
A Marchaprima i aviá una cambra per caduna e cadun. Cameras, sextoys, gèls, ordenadors e te sabi ieu èran amagats endacòm.
L’estiu lo celibatari occidental sortís de sa tuta per contentar son apetís sexual: las camgirls aviàn un mes per elas.
Sabiai que Filon manejava son afar dins lo respècte de caduna. Si que non, jamai l’auriai pas ajudat per aquò... e s’aurià perduda mon amistat.
Tot parièr per la cama; de l’èrba, e de la bona, òc, a l’escala artesanala per la venda, anava encara, mas lo demai, non. Aviai vist tant de monde morir en causa de tot aquò... Podiai pas. Vertadièrament.
“Ajas un gun, un «reguenh», mai una estafilada al front, que te sonariai Omar Little!, m’avià picanhat Filon. Ooo-mar! Urosament qu’aimas la shona!”
Un còp sarrats nòstres vestits, banhats e pimpats, nos erem retrobats al salon.
La decoracion se volià classa. Èra middle-class. Lo negre e blanc dominava. I avià d’espaci, limita feng-shui. M’estonarià pas que lo Filon aja la carta de Membre Gold d’Ikea.
Erem a l’esperar en tot fumar, beure e charrar per se melhor descobrir quora tres pòchas comolas de skunk tombèron sus la taula bassa.
“Vaquí. N’ai un dotzenat comaquò. 10 èuros lo grama. Farem a parts egalas. Normalament avèm un mes. Mas d’en primièr anam tastar: veiratz, es quicòm!, çò diguèt en s’assetar entre Kenza e ieu. Es perfiècha per l’estiu: una montada regulara, agradiva, una arribada al pais dels Bisonors per tranquillament s’ajaçar sus una nívol d’escruma. Es tras que bona! Aprèp, al trabalh, «au malh» coma dison aquí!”
Passerem la nuèch a blagar, a escotar de musica, a fumar, a cantar, a beure... e a empochonar l’èrba.
A la poncha del jorn, trabalh complit, tal un trobador, daissèri Sofià me prendre la man per me menar dins sa cambra.
Jòc novèl
mi tol l’alba,
l’alba, òc, l’alba
mi tol l’alba,
l’alba, òc, l’alba
