Quantcast
Channel: Jornalet
Viewing all articles
Browse latest Browse all 3401

’Chabatz d’entrar dins lo mond fascinant de l’aferèsi

$
0
0
Dins los tres dialèctes nòrd‑occitans (vivaroalpenc, auvernhat e lemosin) la a‑ iniciala pòt tombar de maniera facultativa, e solament dins certans mots. Aquel fenomèn s’apèla l’aferèsi. Una formula ben conegua de Lemosin illustra ben lo mecanisme: achabatz d’entrar’chabatz d’entrar.
 
L’aferèsi es sustot frequenta dins los quatre mots seguents que començan per (a)qu‑. Dins aquestes quatre mots, es pas necessari de remplaçar la a- tombaa per un apostròf.
 
vivaroalpenc auvernhat lemosin
aquòquò aquòquò aquòquò
aquíquí aquíquí aquíquí
aquestequeste
aquestaquesta
aquestesquestes
aquestasquestas
aquestequeste
aquestaquesta
aquestesquestes
aquestasquestas
aquestequeste
aquestaquesta
aquestesquestes
aquestasquestas
aquelquel
aquelaquela
aquelesqueles
aquelasquelas
aquelquel
aquelaquela
aquelesqueles
aquelasquelas
aqueuqueu
aquelaquela
aquilhsquilhs
aquelasquelas
 
Dins los autres mots, l’aferèsi a un usatge mens intens, pus limitat, estilisticament pus marcat, e, donc, se nòta amb un apostròf () que remplaça la a‑ iniciala.
 
vivaroalpenc auvernhat lemosin
aver’ver aver’ver aver’ver
achabar’chabar achabar’chabar achabar’chabar
assetar’setar assetar’setar assetar’setar
arribar’ribar arribar’ribar arribar’ribar
asegar’zegar asegar’zegar asegar’zegar
 
Dins lo tablèu precedent, òm pòt remarcar quauques detalhs ortografics.
 
— La sequéncia iniciala arr- s’escriu ’r- quand i a una aferèsi: arribar’ribar.
 
— La sequéncia iniciala ass- s’escriu ’s- quand i a una aferèsi: assetar’setar.
 
— La sequéncia iniciala as- s’escriu ’z- quand i a una aferèsi: asegar’zegar.
 
L’apostròf de l’aferèsi vòl una forma normala (). Val mai evitar l’apostròf inversat () que s’incrusta automaticament dins certans programaris de tractament de tèxt: chabatz d’entrar, non pas chabatz d’entrar.
 
Remarca — Aquestas règlas sus l’usatge o l’omission de l’apostròf venon dels obratges de codificacion dels dialèctes nòrd-occitans. Son formulaas dempuei los ans 1970. Fòrça autors las respèctan pas o las aplican de maniera inconsistenta.

L’espaci que separa dos mots se manten davant una aferèsi: volèm arribar volèm ’ribar. Val mai evitar d’escriure volèm’ribar sens espaci entre los mots.
 
En defòra del cas de l’aferèsi, dins los autres mots que coneisson un apostròf, si que chal suprimir l’espaci al costat de l’apostròf: l’aiga, d’estiu, pr’aquò (non pas l’ aiga, d’ estiu, pr’ aquò).
 
Atencion, fòrça mots que començan per a- an pas d’aferèsi: avion, atomic, alterar, analisi, Agen, Avinhon, Africa. Se ditz pas ’vion, ’tomic, ’lterar, ’nalisi, ’Gen, ’Vinhon, ’Frica.
 
Un interès de l’aferèsi es que dona mai de libertat per jogar amb lo nombre de pès dins un vèrs, en poesia. En pròsa, l’aferèsi es pas indispensabla.
 
Se per cas avètz un dobte, rèsta totjorn corrècte d’utilizar un mot amb a‑ iniciala e sens ges d’aferèsi. L’aferèsi es pas jamai obligatòria, dins ges de mot.
 
Seriá ideal que los bons diccionaris indiquèsson, amb precision, los mots qu’accèptan l’aferèsi.
 



abonar los amics de Jornalet

 



 

Viewing all articles
Browse latest Browse all 3401


<script src="https://jsc.adskeeper.com/r/s/rssing.com.1596347.js" async> </script>