Lo combat per salvar e promòure la lenga occitana es intrat dins una fasa sorna e terribla.
Ja devèm subir una crisi generala e insospechada de l’occitanisme d’aquestes ans 2010 (vejatz mos articles del 18.1.2016 e del 22.2.2016).
En relacion dirècta amb aquesta crisi, los occitans nos mostram de mai en mai febles e, donc, las atacas contra nòstra lenga occitana se fan de mai en mai facilas: venon de França, çò que nos estona pas, mas tanben venon de certans grops influents de Catalonha, çò qu’es perfid, d’aitan mai que s’alian amb l’espanholisme dins lor mesprètz comun de l'occitan.
Atacas francesas contra Occitània: ensenhament e reforma territoriala
Dempuèi l’estat francés subissèm una agression generalizada e coordenada, a l’encòp contra l’ensenhament de l’occitan e contra nòstras regions.
Lo govèrn francés a iniciat fa un an una reforma del collègi que menaça las lengas minorizadas amb lo grèc e lo latin. Aquela reforma s’aplicarà a partir de setembre de 2016.
E ja, ara, la preparacion de l’annada escolara 2016-2017, dins los collègis, indica que los corses d’occitan i seràn de mai en mai precaris. E mai l’occitan serà eradicat dins qualques establiments. Delà los collègis, certans licèus tanben preveson de suprimir los corses d’occitan. O podèm constatar per exemple:
La responsa dels movements occitanistas es encara tròp fragmentada e ven urgent de federar aquelas diferentas luchas. La crisi de l’occitanisme rend la respòsta lenta, desunida e localista. Devèm despassar aquestes andicaps e mostrar una cara solida, unida e determinada per la defensa de l’occitan.
La reforma territoriala de l’estat francés, que se fa al meteis moment, diluís las diferentas regions occitanas dins de grandas regions ont los occitans coexistirem amb de populacions non occitanas. Ai pas res contra las populacions non occitanas, al contrari, ai una granda estima per nòstres vesins peitavins-santongeses, arpitans, catalans e bascos. Mas es un problèma que nosautres, los occitans, ajam mens de regions visiblament occitanas.
La crisi de l’occitanisme ajuda pas los movements occitans a reagir de manièra solidària e eficaça. Los bretons e los alsacians nos an despassats al nivèl de la mobilizacion: e tan melhor per eles. Mas ara los occitans nos devèm bolegar mai.
Una pròva patetica es la traïson d’una partida importanta de l’occitanisme, que pretend confiscar lo nom d’Occitània per la sola region de Tolosa e Montpelhièr, en abandonant las autras regions occitanas e en s’interessant pas brica al tèma essencial dels poders regionals. E sus aquò mos companhs o an ja tot dich, ben coma cal: remandi a Sèrgi Granièr, Cedric Rosseu, Gerard Funés Martín, Gerard-Joan Barceló e Terric Lausa entretant. Lista non limitativa...
L’ataca perfida contra l’occitan venent de certans sectors catalans, aliats amb l’espanholisme
Sabèm ben que l’espanholisme —aquela forma modèrna del chauvinisme espanhòl— o fa tot per marginalizar l’occitan en Aran e en Catalonha. Aquel espanholisme es representat per lo PP, per Ciutadans, per lo PSÒE e per certanas tendéncias de Podèm-Podemos.
Los traites a la causa occitana se tròban tanben dins un sector del catalanisme que se pretend avançat e “independentista”. Clarament, las atacas contra l’occitan e contra la dignitat dels araneses nasejan regularament, coma foguèt ja lo cas fa qualques ans amb la pretenduda “catalanista” Pilar Rahola.
Un mesprètz similar contra l’occitan e contra Aran s’es manifestat de nòu amb lo jutge catalan Santiago Vidal, que ja l’ai criticat fa un an. Santiago Vidal es un enemic de la lenga occitana. Aquel jutge a pas escotat las cridas que son vengudas d’Occitània. A pas volgut escotar la votz remirabla de Mirèlha Bòia, nòstra valenta deputada aranesa al Parlament de Catalonha, elegida de la CUP, que defend los interèsses de la Val d’Aran.
Ara lo jutge Santiago Vidal e sos amics recomençan exactament las meteissas provocacions contra l’occitan. Lor novèl projècte de constitucion catalana, preparat amb lo grop Constituïm, persistís dins la marginalizacion escandalosa de l’occitan.
Amb tot aquò, nos podèm pausar de questions sus lo silenci del president catalan Carles Puigdemont, que respond pas encara a las demandas d’ajuda de l’associacion d’Amics de Jornalet.
E la consolessa de Barcelona, Ada Colau, a levat certanas ajudas a l’expression en occitan dins la capitala catalana ont vivon pro d’occitanofòns.
Sèm dins un periòde negre... Cal pas plorar, mas cal èsser conscient d’aquestas dificultats. E cal luchar sempre per nòstra dignitat d’occitans. Los catalans faràn pas tot lo trabalh a nòstra plaça.
Ja devèm subir una crisi generala e insospechada de l’occitanisme d’aquestes ans 2010 (vejatz mos articles del 18.1.2016 e del 22.2.2016).
En relacion dirècta amb aquesta crisi, los occitans nos mostram de mai en mai febles e, donc, las atacas contra nòstra lenga occitana se fan de mai en mai facilas: venon de França, çò que nos estona pas, mas tanben venon de certans grops influents de Catalonha, çò qu’es perfid, d’aitan mai que s’alian amb l’espanholisme dins lor mesprètz comun de l'occitan.
Atacas francesas contra Occitània: ensenhament e reforma territoriala
Dempuèi l’estat francés subissèm una agression generalizada e coordenada, a l’encòp contra l’ensenhament de l’occitan e contra nòstras regions.
Lo govèrn francés a iniciat fa un an una reforma del collègi que menaça las lengas minorizadas amb lo grèc e lo latin. Aquela reforma s’aplicarà a partir de setembre de 2016.
E ja, ara, la preparacion de l’annada escolara 2016-2017, dins los collègis, indica que los corses d’occitan i seràn de mai en mai precaris. E mai l’occitan serà eradicat dins qualques establiments. Delà los collègis, certans licèus tanben preveson de suprimir los corses d’occitan. O podèm constatar per exemple:
— Amb los rapòrts catastrofics establits per la FÈLCO (Federacion dels Ensenhaires de Lenga e Cultura d’Òc), e amb la lucha coratjosa de la FÈLCO sus lo terren.
— Amb l’accion exemplara del Collectiu dels Mespresats que defend los corses d’occitan en Peiregòrd e que deu afrontar lo cinisme del Conselh d’Estat.
— Amb la supression programada de l’occitan, entretant, al Collègi de Sant Maur en Bearn.
— Amb la supression simultanèa de l’occitan dins de licèus e collègis de Provença, en particular a Manòsca, Chastèu Arnós e Aurenja. Iniciativa per Occitània comença una campanha per i defendre la lenga e un acte se farà a Manòsca, lo 31 de mai, davant lo Licèu Fèlix Esclangon (de precisions vendràn lèu).
— Aquestes exemples son pas limitatius. De ressons nos fan pensar que i a d’autras atacas similaras, mas pas encara pro conegudas.
— Amb l’accion exemplara del Collectiu dels Mespresats que defend los corses d’occitan en Peiregòrd e que deu afrontar lo cinisme del Conselh d’Estat.
— Amb la supression programada de l’occitan, entretant, al Collègi de Sant Maur en Bearn.
— Amb la supression simultanèa de l’occitan dins de licèus e collègis de Provença, en particular a Manòsca, Chastèu Arnós e Aurenja. Iniciativa per Occitània comença una campanha per i defendre la lenga e un acte se farà a Manòsca, lo 31 de mai, davant lo Licèu Fèlix Esclangon (de precisions vendràn lèu).
— Aquestes exemples son pas limitatius. De ressons nos fan pensar que i a d’autras atacas similaras, mas pas encara pro conegudas.
La responsa dels movements occitanistas es encara tròp fragmentada e ven urgent de federar aquelas diferentas luchas. La crisi de l’occitanisme rend la respòsta lenta, desunida e localista. Devèm despassar aquestes andicaps e mostrar una cara solida, unida e determinada per la defensa de l’occitan.
La reforma territoriala de l’estat francés, que se fa al meteis moment, diluís las diferentas regions occitanas dins de grandas regions ont los occitans coexistirem amb de populacions non occitanas. Ai pas res contra las populacions non occitanas, al contrari, ai una granda estima per nòstres vesins peitavins-santongeses, arpitans, catalans e bascos. Mas es un problèma que nosautres, los occitans, ajam mens de regions visiblament occitanas.
La crisi de l’occitanisme ajuda pas los movements occitans a reagir de manièra solidària e eficaça. Los bretons e los alsacians nos an despassats al nivèl de la mobilizacion: e tan melhor per eles. Mas ara los occitans nos devèm bolegar mai.
Una pròva patetica es la traïson d’una partida importanta de l’occitanisme, que pretend confiscar lo nom d’Occitània per la sola region de Tolosa e Montpelhièr, en abandonant las autras regions occitanas e en s’interessant pas brica al tèma essencial dels poders regionals. E sus aquò mos companhs o an ja tot dich, ben coma cal: remandi a Sèrgi Granièr, Cedric Rosseu, Gerard Funés Martín, Gerard-Joan Barceló e Terric Lausa entretant. Lista non limitativa...
L’ataca perfida contra l’occitan venent de certans sectors catalans, aliats amb l’espanholisme
Sabèm ben que l’espanholisme —aquela forma modèrna del chauvinisme espanhòl— o fa tot per marginalizar l’occitan en Aran e en Catalonha. Aquel espanholisme es representat per lo PP, per Ciutadans, per lo PSÒE e per certanas tendéncias de Podèm-Podemos.
Los traites a la causa occitana se tròban tanben dins un sector del catalanisme que se pretend avançat e “independentista”. Clarament, las atacas contra l’occitan e contra la dignitat dels araneses nasejan regularament, coma foguèt ja lo cas fa qualques ans amb la pretenduda “catalanista” Pilar Rahola.
Un mesprètz similar contra l’occitan e contra Aran s’es manifestat de nòu amb lo jutge catalan Santiago Vidal, que ja l’ai criticat fa un an. Santiago Vidal es un enemic de la lenga occitana. Aquel jutge a pas escotat las cridas que son vengudas d’Occitània. A pas volgut escotar la votz remirabla de Mirèlha Bòia, nòstra valenta deputada aranesa al Parlament de Catalonha, elegida de la CUP, que defend los interèsses de la Val d’Aran.
Ara lo jutge Santiago Vidal e sos amics recomençan exactament las meteissas provocacions contra l’occitan. Lor novèl projècte de constitucion catalana, preparat amb lo grop Constituïm, persistís dins la marginalizacion escandalosa de l’occitan.
— Santiago Vidal e lo grop Constituïm persistisson a voler far de l’espanhòl una lenga cooficiala dins lo futur estat catalan, çò qu’es ni necessari, ni just, ni solament exigit per los patriòtas catalans de lenga espanhòla. Un espanhòl oficializat dins una Catalonha independenta contunhariá de fragilizar lo catalan e l’occitan aranés. Respectar los catalans e los araneses que parlan espanhòl, que òc, ne sèm totes d’acòrdi. Mas manténer l’oficialitat de l’espanhòl seriá pas util.
— Santiago Vidal e lo grop Constituïm persistisson a voler reduire l’oficialitat de l’occitan al sol nom d’“aranés”, en escafant tota referéncia a l’ensemble de la lenga occitana (ça que la, es vertat qu’una version pus recenta del document sembla de mençonar, enfin, l’occitan).
— Santiago Vidal e lo grop Constituïm persistisson a presentar l’“aranés” en tresena posicion, après l’espanhòl, mentre que l’occitan aranés es autoctòn dins una partida del futur estat catalan. L’espanhòl, el, es pas autoctòn (e mai s’es una lenga d’immigracion digna de respècte).
— Santiago Vidal e lo grop Constituïm persistisson a voler reduire l’oficialitat de l’occitan al sol nom d’“aranés”, en escafant tota referéncia a l’ensemble de la lenga occitana (ça que la, es vertat qu’una version pus recenta del document sembla de mençonar, enfin, l’occitan).
— Santiago Vidal e lo grop Constituïm persistisson a presentar l’“aranés” en tresena posicion, après l’espanhòl, mentre que l’occitan aranés es autoctòn dins una partida del futur estat catalan. L’espanhòl, el, es pas autoctòn (e mai s’es una lenga d’immigracion digna de respècte).
Amb tot aquò, nos podèm pausar de questions sus lo silenci del president catalan Carles Puigdemont, que respond pas encara a las demandas d’ajuda de l’associacion d’Amics de Jornalet.
E la consolessa de Barcelona, Ada Colau, a levat certanas ajudas a l’expression en occitan dins la capitala catalana ont vivon pro d’occitanofòns.
Sèm dins un periòde negre... Cal pas plorar, mas cal èsser conscient d’aquestas dificultats. E cal luchar sempre per nòstra dignitat d’occitans. Los catalans faràn pas tot lo trabalh a nòstra plaça.