Me perdonaretz de tirar drech, per un còp: soi pas brica segur que nòstra (e vòstra) publicacion jornadièra occitana, Jornalet, dure gaire de temps. Sabètz totes que lo jornal s'apèsa mai que mai sul vam, sul trabalh constant e devòt d'un òme, Ferriòl Macip Bonet, que volguèt fa aperaquí dètz ans que la lenga nòstra se poguèsse emplegar cada jorn per parlar de l'actualitat d'aicí e d'endacòm mai. Succès, capitada, reüssida totes los jorns dempuèi lèu uèch ans amb de milièrs d'articles, un pichon o grand miracle, una satisfaccion quodiana al mièg de nòstras frustracions davant lo perilh de mòrt qu'ablasiga la lenga qu'aimam e sens la quala seriam de tot en tot desparièrs.
Pasmens, las reüssidas individualas non capitan ben que se las acompanhan d'esfòrces collectius. Existisson. Son los esfòrces dels que mandan dempuèi lo començament d'aquesta publicacion de nòvas, d'articles, per las seccions de las actualitats o de las opinions. Son los esfòrces dels que debaton suls o jols articles, que los partejan a lor entorn, que lor donan un usatge pedagogic. Son los esfòrces dels donators qu'amb larguesa autrejan a las freulas finanças de Jornalet un fragil equilibri.
Mas tot çò d'uman ten sos limits, e sentissi que poirem pas contunhar d'exigir d'un òme per sempre sos importants sacrificis personals per que nòstra, vòstra publicacion existisca de longa. L'associacion Los Amics de Jornalet, dempuèi mai d'una setmana, a enregat una campanha de micromecenatge urgent per recampar 100 estrenas de 20 èuros pel jornal. D'unes an ja respondut a nòstra crida, e sèm lors obligats. Totun, n'i a pas pro, ara per ara, per que considerem l'avenidor amb serenitat: a Jornalet li fa mestièr la mobilizacion de totas e totes!
E me pausi amb ànsia aquesta question: se l'occitanisme es encara capable de mobilizar? La Setmana es mòrta, e pas sonque en causa de l'ÒPLO: i aviá pas pro d'abonats al solet setmanièr occitan en papièr que res non a pogut remplaçar. Ont an passat, o disi de contunh, totes los milierats de manifestant·a·s per l'occitan? Ont son los e las escolanas d'occitan, calandronas o non? Ont sètz, los qu'obratz per l'occitan o n'avètz set?
Se s'encapa que siam pas capables de salvar Jornalet, salvarem l'occitan?
![abonar los amics de Jornalet]()
Pasmens, las reüssidas individualas non capitan ben que se las acompanhan d'esfòrces collectius. Existisson. Son los esfòrces dels que mandan dempuèi lo començament d'aquesta publicacion de nòvas, d'articles, per las seccions de las actualitats o de las opinions. Son los esfòrces dels que debaton suls o jols articles, que los partejan a lor entorn, que lor donan un usatge pedagogic. Son los esfòrces dels donators qu'amb larguesa autrejan a las freulas finanças de Jornalet un fragil equilibri.
Mas tot çò d'uman ten sos limits, e sentissi que poirem pas contunhar d'exigir d'un òme per sempre sos importants sacrificis personals per que nòstra, vòstra publicacion existisca de longa. L'associacion Los Amics de Jornalet, dempuèi mai d'una setmana, a enregat una campanha de micromecenatge urgent per recampar 100 estrenas de 20 èuros pel jornal. D'unes an ja respondut a nòstra crida, e sèm lors obligats. Totun, n'i a pas pro, ara per ara, per que considerem l'avenidor amb serenitat: a Jornalet li fa mestièr la mobilizacion de totas e totes!
E me pausi amb ànsia aquesta question: se l'occitanisme es encara capable de mobilizar? La Setmana es mòrta, e pas sonque en causa de l'ÒPLO: i aviá pas pro d'abonats al solet setmanièr occitan en papièr que res non a pogut remplaçar. Ont an passat, o disi de contunh, totes los milierats de manifestant·a·s per l'occitan? Ont son los e las escolanas d'occitan, calandronas o non? Ont sètz, los qu'obratz per l'occitan o n'avètz set?
Se s'encapa que siam pas capables de salvar Jornalet, salvarem l'occitan?
