Sèm, ac sabèm, devath un regime presidenciau, es a díser que, mercés a la collaboracion de sénhers Chirac (alinhament deus mandats de deputat e de president) e Jospin (inversion deu calendari de las eleccions), tot lo poder de l’Estat francés se tròba ara entre las mans d’un òmi sol, lo president.
Cau tornar brembar que lo parlament a pas la man sus son calendari pròpi e que l’article 49.3 servís de passar per dessús, per cas.
Las entitats localas an pas nat poder, que sian comunas, despartaments o regions. La region pòt “gerir los licèu”, ça disen, levat que poden pas causir ni lo programa ni quitament l’emplçament d’un futur licèu. Tot es centralizat sus un sol burèu a París.
Pas besonh de’vs díser qu’aquò va a en contra de çò que, uei lo dia lo pòble voleré: mès de democracia dirècta e lòcs de presa de decisions mès pròches. Mes aquò rai …
Se cau doncas resignar a çò qu’un òmi solet aja lo poder de decidir sus subjèctes tan variats que: lo foncionament deus espitaus, de la justícia, l’ors dens los Pirenèus, los Jòcs olimpics de 2024, lo sistèma de retirada (solide), l’educacion deus dròlles, las lengas, l’avenidor energetic, lo ròtle de la polícia, las missions de l’armada en Africa, e sabi pas qué encara.
Nos demandam doncas se lo tipe que s’a cargat lo costume a la capacitat d’ac hèr, s’aquò es possible, quauqu’un que sia omniscient e absoludament consacrat au ben comun …
Per çò deu subjècte que’ns pertòca, sabèm ara que l’Emmanuel Macron a pas nada cultura aquò dessús, que digoc un jorn de sons grands, bigordans, que parlavan “lo pirenenc”, lenga qu’inventèc suu pic davant un auditòri que benlèu le trobèc fòrça saberut pr’amor de las polidas frasas que hasèva. Una misèria.
La subervida de las lengas e de las culturas depen doncas ara de quauqu’un que’n sap pas ren mes que, benlèu, sap pas que’n sap pas ren, qu’ignora sens de dobte son ignorància.
Podèm imaginar qu’es la medisha causa end’autes subjèctes? Aquò nos pòt espaurir un drin. Sovent quan ne parli dambe la mair qu’es, per sa consomacion excessiva deu finestron, un sondatge d’opinion sus çò que poden pensar lo monde, ça ditz que solide “sap s’entornejar de monde que saben”. Es tanben aquò lo problèma.
Ça’u responi: “As votat, tu, ende causir los que marmusan a l’aurelha deu president?”
Solide, l’òmi es entornejat de tota una cort de “conselhèrs” que podèm aperar “lobbistas”, e que degun, au miei deu pòble, a pas causit.
Sabèm que n’i a pas de sauvador suprème, es dit dens la cançon, e doncas caleré començar de soscar a un sistèma mens centrat sus una sola personalitat, mes qu’uilizarà l’intelligéncia collectiva, qu’es fòrça mès eficaça.
Es l’epòca qu’ac vòu.
![abonar los amics de Jornalet]()
Cau tornar brembar que lo parlament a pas la man sus son calendari pròpi e que l’article 49.3 servís de passar per dessús, per cas.
Las entitats localas an pas nat poder, que sian comunas, despartaments o regions. La region pòt “gerir los licèu”, ça disen, levat que poden pas causir ni lo programa ni quitament l’emplçament d’un futur licèu. Tot es centralizat sus un sol burèu a París.
Pas besonh de’vs díser qu’aquò va a en contra de çò que, uei lo dia lo pòble voleré: mès de democracia dirècta e lòcs de presa de decisions mès pròches. Mes aquò rai …
Se cau doncas resignar a çò qu’un òmi solet aja lo poder de decidir sus subjèctes tan variats que: lo foncionament deus espitaus, de la justícia, l’ors dens los Pirenèus, los Jòcs olimpics de 2024, lo sistèma de retirada (solide), l’educacion deus dròlles, las lengas, l’avenidor energetic, lo ròtle de la polícia, las missions de l’armada en Africa, e sabi pas qué encara.
Nos demandam doncas se lo tipe que s’a cargat lo costume a la capacitat d’ac hèr, s’aquò es possible, quauqu’un que sia omniscient e absoludament consacrat au ben comun …
Per çò deu subjècte que’ns pertòca, sabèm ara que l’Emmanuel Macron a pas nada cultura aquò dessús, que digoc un jorn de sons grands, bigordans, que parlavan “lo pirenenc”, lenga qu’inventèc suu pic davant un auditòri que benlèu le trobèc fòrça saberut pr’amor de las polidas frasas que hasèva. Una misèria.
La subervida de las lengas e de las culturas depen doncas ara de quauqu’un que’n sap pas ren mes que, benlèu, sap pas que’n sap pas ren, qu’ignora sens de dobte son ignorància.
Podèm imaginar qu’es la medisha causa end’autes subjèctes? Aquò nos pòt espaurir un drin. Sovent quan ne parli dambe la mair qu’es, per sa consomacion excessiva deu finestron, un sondatge d’opinion sus çò que poden pensar lo monde, ça ditz que solide “sap s’entornejar de monde que saben”. Es tanben aquò lo problèma.
Ça’u responi: “As votat, tu, ende causir los que marmusan a l’aurelha deu president?”
Solide, l’òmi es entornejat de tota una cort de “conselhèrs” que podèm aperar “lobbistas”, e que degun, au miei deu pòble, a pas causit.
Sabèm que n’i a pas de sauvador suprème, es dit dens la cançon, e doncas caleré començar de soscar a un sistèma mens centrat sus una sola personalitat, mes qu’uilizarà l’intelligéncia collectiva, qu’es fòrça mès eficaça.
Es l’epòca qu’ac vòu.
