Vaquí una expression de las conegudas. S’utiliza generalament ende parlar d’una persona qu’a bevut mès que çò que cau e qu’es bandat au punt de pas mès ténguer de pè.
Mes es vengut lo moment d’enfin restablir la vertat, istorica en hèit.
Se lo parat de la neishença es pas encara clar (e ac serà benlèu pas jamès), çò de segur es que’ns veng de Napoleon e que vòu díser en hèit: “Briac mes que s’i escad totun de hèr çò qu’a de hèr.”
Duas possibilitats:
Se vei que l’expression, positiva a la debuta, a virat au negatiu endeus actors màgers.
Las duas anecdòtas pòden estar vertadièras fin finala, e perqué pas un ehèit recurent d’un còp l’aute, com una galejada que torna. Se pòt tanben sense de dobte ne trobar d’autas.
Çò de segur, es que los Poloneses an una tecnica de las bonas ende béver sense d’estar tròp lèu briac: minjar pan o quicòm de gras o d’acide en medish temps que la vòdca (parlam aquí de causas seriosas, pas de vin). Vos conselhi los cocomets o lo sagin.
Mes susquetot an lo biaish de botar un pichon còp de cap a l’endarrèr au moment d’engolir la bevuda que va au hons de la garganta, e atau las papillas son pas tocadas, pr’amor que son eras que trasmeten lo briaguèr dirèctament au cervèth.
Cau tostemps aprénguer deus professionaus ...
![abonar los amics de Jornalet]()
Mes es vengut lo moment d’enfin restablir la vertat, istorica en hèit.
Se lo parat de la neishença es pas encara clar (e ac serà benlèu pas jamès), çò de segur es que’ns veng de Napoleon e que vòu díser en hèit: “Briac mes que s’i escad totun de hèr çò qu’a de hèr.”
Duas possibilitats:
1/ En noveme de 1808 l’armada francesa es estancada au pòrt de Somosierra sus camin de Madrid per 800 sordats espanhòus armats de 20 canons. Los generaus franceses trantalhan davant lo risc. Napoleon lavetz decidís de mandar los 150 shivaus-leugèrs poloneses (En polonés: szwoleżerowie e en francés sense “x” quitament au plurau) que desrontan los Espanhòus e daubrissen l’accès a Madrid. Aquò marquèc una data dens l’istòria de la cavaleria. Aus generaus qu’avèvan declarat que “calèva estar briac end’atacar”, l’emperador se seré trufat d’eths en díser que calèva efectivament estar bandat com un Polonés.
2/ Au moment d’entrar en Russia, hasèva tan fred que los sordats bevèvan alcòl fòtrt dens las tendas ende’s recauhar. Los Russes ataquèn e sols los Poloneses estón es estat de’us recussar. Napoleon digoc lavetz que los sordats franceses avèvan lo dret d’estar bandats, mes “com los Poloneses”.
2/ Au moment d’entrar en Russia, hasèva tan fred que los sordats bevèvan alcòl fòtrt dens las tendas ende’s recauhar. Los Russes ataquèn e sols los Poloneses estón es estat de’us recussar. Napoleon digoc lavetz que los sordats franceses avèvan lo dret d’estar bandats, mes “com los Poloneses”.
Se vei que l’expression, positiva a la debuta, a virat au negatiu endeus actors màgers.
Las duas anecdòtas pòden estar vertadièras fin finala, e perqué pas un ehèit recurent d’un còp l’aute, com una galejada que torna. Se pòt tanben sense de dobte ne trobar d’autas.
Çò de segur, es que los Poloneses an una tecnica de las bonas ende béver sense d’estar tròp lèu briac: minjar pan o quicòm de gras o d’acide en medish temps que la vòdca (parlam aquí de causas seriosas, pas de vin). Vos conselhi los cocomets o lo sagin.
Mes susquetot an lo biaish de botar un pichon còp de cap a l’endarrèr au moment d’engolir la bevuda que va au hons de la garganta, e atau las papillas son pas tocadas, pr’amor que son eras que trasmeten lo briaguèr dirèctament au cervèth.
Cau tostemps aprénguer deus professionaus ...
