Pr'amor del conflicte duradís entre Espanha e lo Principat de Catalonha, parlam sovent, e ieu bèl primièr dins ma cronica d'opinion, dels catalans que vivon dins l'actuala comunautat autonòma de Catalonha. Es un tèma important, segon ieu, perque non solament aquel territòri que cèrca l'independéncia a son destin associat amb un territòri occitan, la Val d'Aran, mas tanben perque la repression policièra e judiciària d'una lucha pacifica independentista pausa de questions fondamentalas per qui lucha per la libertat de son pòble: se l'unitat d'un estat es mai importanta que la volontat d'un pòble? se la democracia es complir las leis d'un estat democratic o deu inclure los dreches de las minoritats? quin es lo limit de la legalitat e de la legitimitat? se, s'es impossible de se liberar per de mejans legals, se pòt considerar la lucha armada? quins son los mejans acceptables per èsser liures? Son de questions que se pausarián als occitans se foguèssem en situacion de desfisar los estats ont vivèm.
E precisament, i a d'autres catalans que son pas, o pas encara, en situacion de desfisar los estats per existir. Sabèm qu'al fons, los limits d'una nacion son de mal definir. Nehru definissiá la nacion indiana coma la volontat dels indians de tota cresença e de tota lenga de s'unir per fondar un estat desliurat de l'empèri britanic. D'autres pensan la nacion coma una basa estrictament etnica fondada sus la lenga. Segon aqueste critèri, nòrd-catalans, principatins, valencians (fòra de las localitats tradicionalament ispanofònas), insulars e estatjants de la Franja d'Aragon son de plen drech catalans. Lo projècte dels Païses Catalans rebat la possibilitat de l'unitat nacionala dels catalans de totes los territòris, e mai sèrve una ambigüitat: lo plural implica la possibilitat que cada territòri siá lo domeni d'una nacionalitat desparièra. Se i aurà un jorn una confederacion sonada "Païses Catalans"? Dependrà als abitants d'aqueles païses d'i respondre.
Per quant a ieu, me considèri catalan perque parli aquela lenga, per mos ligams personals amb fòrça catalans del Principat mas mai que mai perque ai volgut recobrar l'identitat malhorquina ancestrala. E amb la consciéncia que la me dona mon istòria personala, me pensi que los occitans avèm de pensar mai sovent als autres catalans. De catalans que pensan a nosautres, coma l'autor e activista Joan-Carles Martí i Casanova, que jamai non a desmembrat sa naissença a Marselha, o los d'Òc Malhòrca, que fan un prètzfach remirable per la difusion de la cultura occitana dins lor país catalan.
Mentre que se debatrà lèu al parlament de las illas Balearas un projècte de reforma del sistèma educatiu que metriá fin a la posicion centrala del catalan, m'agradariá que frequentèssem mai los autres catalans que devon luchar cada jorn amb vam e determinacion pel mantenement de la lenga e de la cultura. Las feblesas que ja constatam al Principat (espanhòl primièra lenga d'usatge, omnipresent dins los cinèmas, las librariás e a la television) se multiplican dins las autras tèrras catalanas mas malgrat lo mesprètz colonial, malgrat las actituds diglossicas, malgrat las oficialitats incompletas o ipocritas, fòrça resistisson encara. Coma encara resistissèm, malgrat lo mesprètz oficial e la volontar d'escantir tot çò que sèm.
Non se tracta pas, entendètz-me plan, d'imitar las flaquesas ni de las prene per modèl, mas de melhorar la coneissença dels unes e dels autres, de crear de collectius comuns, de partejar las experiéncias de nòstre espaci de comunicacion per nos encoratjar de cada caire dels Pirenèus, e per trobar ensems de solucions inspirantas.
Per nos desmembrar pas a nosautres meteisses, oblidem pas los autres catalans.
![abonar los amics de Jornalet]()
E precisament, i a d'autres catalans que son pas, o pas encara, en situacion de desfisar los estats per existir. Sabèm qu'al fons, los limits d'una nacion son de mal definir. Nehru definissiá la nacion indiana coma la volontat dels indians de tota cresença e de tota lenga de s'unir per fondar un estat desliurat de l'empèri britanic. D'autres pensan la nacion coma una basa estrictament etnica fondada sus la lenga. Segon aqueste critèri, nòrd-catalans, principatins, valencians (fòra de las localitats tradicionalament ispanofònas), insulars e estatjants de la Franja d'Aragon son de plen drech catalans. Lo projècte dels Païses Catalans rebat la possibilitat de l'unitat nacionala dels catalans de totes los territòris, e mai sèrve una ambigüitat: lo plural implica la possibilitat que cada territòri siá lo domeni d'una nacionalitat desparièra. Se i aurà un jorn una confederacion sonada "Païses Catalans"? Dependrà als abitants d'aqueles païses d'i respondre.
Per quant a ieu, me considèri catalan perque parli aquela lenga, per mos ligams personals amb fòrça catalans del Principat mas mai que mai perque ai volgut recobrar l'identitat malhorquina ancestrala. E amb la consciéncia que la me dona mon istòria personala, me pensi que los occitans avèm de pensar mai sovent als autres catalans. De catalans que pensan a nosautres, coma l'autor e activista Joan-Carles Martí i Casanova, que jamai non a desmembrat sa naissença a Marselha, o los d'Òc Malhòrca, que fan un prètzfach remirable per la difusion de la cultura occitana dins lor país catalan.
Mentre que se debatrà lèu al parlament de las illas Balearas un projècte de reforma del sistèma educatiu que metriá fin a la posicion centrala del catalan, m'agradariá que frequentèssem mai los autres catalans que devon luchar cada jorn amb vam e determinacion pel mantenement de la lenga e de la cultura. Las feblesas que ja constatam al Principat (espanhòl primièra lenga d'usatge, omnipresent dins los cinèmas, las librariás e a la television) se multiplican dins las autras tèrras catalanas mas malgrat lo mesprètz colonial, malgrat las actituds diglossicas, malgrat las oficialitats incompletas o ipocritas, fòrça resistisson encara. Coma encara resistissèm, malgrat lo mesprètz oficial e la volontar d'escantir tot çò que sèm.
Non se tracta pas, entendètz-me plan, d'imitar las flaquesas ni de las prene per modèl, mas de melhorar la coneissença dels unes e dels autres, de crear de collectius comuns, de partejar las experiéncias de nòstre espaci de comunicacion per nos encoratjar de cada caire dels Pirenèus, e per trobar ensems de solucions inspirantas.
Per nos desmembrar pas a nosautres meteisses, oblidem pas los autres catalans.
