M'avia parlaia, la maire dal collèga, de "Caraj". "Garatge? Caratge?" Conoissio ja Caralh, toscanizat en Caraglio, vilatge de Lou Dalfin. Mas "Caratge", non.
Bòn. Sio conviat a i anar amb elos, sèm amics d'enfança e avèm fach los quatre cents còups ensèm. Alora un còup de mai, anarà. I anarem per la dimenjaia, dins la maison de familha de Pimont.
Autovia en Torbia, Ventimilha, arrèst per manjar una dauraia grasilhaia a Brielh. Còl de Tenda, e de noms que sònan a nòstra mòda, tech Peitavin, Limon, La Torosèla, fins O Borg. E i es la comuna. Es escrich lo nom dal vilatge a la piemonteisa. “j” per “lh”. Caralh es ben aquò!
La casa de familha de familha es ben refacha. Una part d'una ferma al ras de charriera. Tot de nòu. Tròbo las presas electricas e los interruptors de lumes... exotics.
Manjam dins l'òrt amb lo pelenc. La maison es massisa, impressionanta. D'agricultors, los ancians. An quitat la fèrma. Los joves an partit. Los cosins, ont seràn?
Après-dinar anarem a la fèsta. Laissarem los parents. I son de balas de palhas per blocar las charrieras. De costat, de joves. De música tecno. De veituras tuningaias. Una aficha vièlha de Lou Dalfin es encara visibla. Benlèu trobarem d'amics.
Un fa d'impression sus malhetas. A una malheta Adidas roja sensa ren que cròmpo. Malheta roja e demando d'i ajustar davans un pichon lògo Michelin espònsor d'una equipa ipotetica nacionala d'Occitània e darrier Occitània marcat en totas letras. La metrai per las repeticions de Malaterra. Entre temps Mich perdrà Elin. Mas la malheta èra totjorn aquí. E es totjorn dins un tiraor, òi.
Lo Pimont occitan es un pelegrinatge, una terra de quarques trimaires, dals "vareses de Coni" coma se diiá. Partits per lo "trubalh".
Una part dals mieus antenats avian quitat aquela terra. An passat encara per Gavotina, pi Niça e Provença. Un fraire s'èra mariat benlèu ja. Un a Frejús, un autre èra anat a Santa Maxime e un autre a Tolon pi Cogolin.
Òc. Lo fam, lo trabalh coma l'amistat o l'amor, fa viatjar. E gardar los ligams amb la tèrra d'origina tanben.
![]()
Bòn. Sio conviat a i anar amb elos, sèm amics d'enfança e avèm fach los quatre cents còups ensèm. Alora un còup de mai, anarà. I anarem per la dimenjaia, dins la maison de familha de Pimont.
Autovia en Torbia, Ventimilha, arrèst per manjar una dauraia grasilhaia a Brielh. Còl de Tenda, e de noms que sònan a nòstra mòda, tech Peitavin, Limon, La Torosèla, fins O Borg. E i es la comuna. Es escrich lo nom dal vilatge a la piemonteisa. “j” per “lh”. Caralh es ben aquò!
La casa de familha de familha es ben refacha. Una part d'una ferma al ras de charriera. Tot de nòu. Tròbo las presas electricas e los interruptors de lumes... exotics.
Manjam dins l'òrt amb lo pelenc. La maison es massisa, impressionanta. D'agricultors, los ancians. An quitat la fèrma. Los joves an partit. Los cosins, ont seràn?
Après-dinar anarem a la fèsta. Laissarem los parents. I son de balas de palhas per blocar las charrieras. De costat, de joves. De música tecno. De veituras tuningaias. Una aficha vièlha de Lou Dalfin es encara visibla. Benlèu trobarem d'amics.
Un fa d'impression sus malhetas. A una malheta Adidas roja sensa ren que cròmpo. Malheta roja e demando d'i ajustar davans un pichon lògo Michelin espònsor d'una equipa ipotetica nacionala d'Occitània e darrier Occitània marcat en totas letras. La metrai per las repeticions de Malaterra. Entre temps Mich perdrà Elin. Mas la malheta èra totjorn aquí. E es totjorn dins un tiraor, òi.
Lo Pimont occitan es un pelegrinatge, una terra de quarques trimaires, dals "vareses de Coni" coma se diiá. Partits per lo "trubalh".
Una part dals mieus antenats avian quitat aquela terra. An passat encara per Gavotina, pi Niça e Provença. Un fraire s'èra mariat benlèu ja. Un a Frejús, un autre èra anat a Santa Maxime e un autre a Tolon pi Cogolin.
Òc. Lo fam, lo trabalh coma l'amistat o l'amor, fa viatjar. E gardar los ligams amb la tèrra d'origina tanben.
