Dempuèi l’espelida de las nòvas tecnologias e de lor revolucionari usatge en politica, la politizacion de las massas s’es sintetizada de mai en mai en de pilulas informativas, simplas, concrètas e impressivas, que pòscan provocar una reaccion fòrça immediata al receptor, siá de sosten o siá de refús.
Lo maximal expausant d'aquela revolucion politica foguèt Barack Obama. Son emergéncia coincidiguèt amb l’espelida de Facebook e de Twitter dins las nòstras vidas, e foguèt lo primièr grand movement de massas 2.0, en traversant de frontièras estatalas. Aquela penetracion, amb las particularitats de la campanha d’Obama (lo vòte afroamerican, la joenessa, Obamacare, lo programa social) faguèron qu’el foguèsse lo president mai mediatic de l'istòria dels Estats Units e del Mond.
Ara, Obama se’n va e daissa a son darrièr un país qu'es intrat en de contradiccions brutalas. A malescadut en Siria e a trobat un nòu enemic, Daish, del temps qu'a refach las relacions amb Iran, a aprovat un plan sanitari descafeïnat e a pas revirat las inegalitats dels estatsunidencs, e mai se tot aquò èra sa bandièra electorala.
E d'aquel scenari apareisson cinc presidenciables per lo remplaçar. Clinton, la rivala d’Obama a las eleccions precedentas, moderada e camaleonica segon lo moment politic; Sanders, un governador socialista qu’atrai lèu tot lo vòte juvenil amb de proposicions fòrça progressistas; Cruz, candidat republican conservador del Tea Party e Trump, un magnat populista amb de proposicions xenofòbas e ultraliberalas dins lo domeni economic.
Lo dilèma d'una societat coma l’estatsunidenca actuala —que las inegalitats contunhan d'èsser abissalas, e qui ne fasiá pròva las eliminèt pas— ont la percepcion sul terrorisme e la criminalitat jògan tanben un ròtle fòrça important, las posicions se son radicalizadas. Dins lo Partit Republican, lo candidat favorit es lo mai drechista de totes, en fasent pròva de la percaça dels immigrants e d'una politica economica nacionalista e autarquica. Del costat democrata, la candidata moderada a un rival qu’emplega lo tèrme "socialista" per se descriure, çò que semblava impensable dins lo país que dirigissiá la lucha contra lo comunisme dins lo sègle XX.
D’unes reclaman mai, e d’autres mens, amb una caricaturizacion dels personatges per se dotar d'un carisme que pòt dificilament los far destacar darrièr lo fenòmen Obama. Mas reüssison ben. La societat estatsunidenca actuala a una manca de projècte talament granda que s’orienta vèrs de novels biaisses de comprene lo país. S’agís pas solament d’un cambiament de direccion —qu’es normal als Estats Units— mas de cambiaments de paradigma. Ni Al Gore, ni Kerry ni Romney, ni tants d’autres presidenciables èran pas jamai estats tan contondents ni polarizats. E per lo ben o per lo mal, es en tren de s’i debanar un cambiament. Perque nos enganem pas: se las presidencialas las ganha Clinton —l'opcion amb mai d’esperit de continuïtat e qu'es a l’ora d’ara lo mai probable— totas aquelas personas que son prò-Sanders o prò-Trump apondràn de gents a lors rangs e lo sistèma se polarizarà encara mai envèrs l’an 2020.
De tot aquò, que ne podèm extraire los europèus? Unes Estats Units amb actitud bonista e mai preocupats de solucionar los problèmas intèrnes favoririán una rebaissada de la tension internacionala. Mas unes Estats Units amb un sistèma educatiu e sanitari de basa escandinava poiriá far capvirar lo scenari politic internacional, en tot s’i rebatre una bona part del Mond.
Pr’aquò, Trump coma president dinamitariá las relacions exterioras dels Estats Units. El a criticat fòrtament China, Mexic, e quitament d’aliats coma l’Arabia Saudita, en arribant a dire qu'emplegarà lo poder economic dels Estats Units per forçar de cambiaments politics en d’autres estats. Amb una posicion talament de front, es complicat que Trump trobe de sostens a intervencions a d’autres estats. El fariá tombar la credibilitat del país sus la scèna internacionala, en fasent perilhar quitament un projècte de granda envergadura coma lo TTIP, que pòt dinamitar l'economia de l'Union Europèa.
Sanders a solament la possibilitat de ganhar se dins lo partit republican lo rival es Trump, mas las primàrias li van mal en fàcia a Clinton. D’un vejaire egoista, qu’es çò que mai li conven a Euròpa? unes Estats Units amb Clinton, progressista intèrnament mas amb una politica exteriora agressiva coma fins ara? o ben unes Estats Units amb Trump, amb de posicions ideologicas d'extrèma drecha mas sens cap d’influéncia, a causa de son descredit, dins lo camp internacional?
Lo maximal expausant d'aquela revolucion politica foguèt Barack Obama. Son emergéncia coincidiguèt amb l’espelida de Facebook e de Twitter dins las nòstras vidas, e foguèt lo primièr grand movement de massas 2.0, en traversant de frontièras estatalas. Aquela penetracion, amb las particularitats de la campanha d’Obama (lo vòte afroamerican, la joenessa, Obamacare, lo programa social) faguèron qu’el foguèsse lo president mai mediatic de l'istòria dels Estats Units e del Mond.
Ara, Obama se’n va e daissa a son darrièr un país qu'es intrat en de contradiccions brutalas. A malescadut en Siria e a trobat un nòu enemic, Daish, del temps qu'a refach las relacions amb Iran, a aprovat un plan sanitari descafeïnat e a pas revirat las inegalitats dels estatsunidencs, e mai se tot aquò èra sa bandièra electorala.
E d'aquel scenari apareisson cinc presidenciables per lo remplaçar. Clinton, la rivala d’Obama a las eleccions precedentas, moderada e camaleonica segon lo moment politic; Sanders, un governador socialista qu’atrai lèu tot lo vòte juvenil amb de proposicions fòrça progressistas; Cruz, candidat republican conservador del Tea Party e Trump, un magnat populista amb de proposicions xenofòbas e ultraliberalas dins lo domeni economic.
Lo dilèma d'una societat coma l’estatsunidenca actuala —que las inegalitats contunhan d'èsser abissalas, e qui ne fasiá pròva las eliminèt pas— ont la percepcion sul terrorisme e la criminalitat jògan tanben un ròtle fòrça important, las posicions se son radicalizadas. Dins lo Partit Republican, lo candidat favorit es lo mai drechista de totes, en fasent pròva de la percaça dels immigrants e d'una politica economica nacionalista e autarquica. Del costat democrata, la candidata moderada a un rival qu’emplega lo tèrme "socialista" per se descriure, çò que semblava impensable dins lo país que dirigissiá la lucha contra lo comunisme dins lo sègle XX.
D’unes reclaman mai, e d’autres mens, amb una caricaturizacion dels personatges per se dotar d'un carisme que pòt dificilament los far destacar darrièr lo fenòmen Obama. Mas reüssison ben. La societat estatsunidenca actuala a una manca de projècte talament granda que s’orienta vèrs de novels biaisses de comprene lo país. S’agís pas solament d’un cambiament de direccion —qu’es normal als Estats Units— mas de cambiaments de paradigma. Ni Al Gore, ni Kerry ni Romney, ni tants d’autres presidenciables èran pas jamai estats tan contondents ni polarizats. E per lo ben o per lo mal, es en tren de s’i debanar un cambiament. Perque nos enganem pas: se las presidencialas las ganha Clinton —l'opcion amb mai d’esperit de continuïtat e qu'es a l’ora d’ara lo mai probable— totas aquelas personas que son prò-Sanders o prò-Trump apondràn de gents a lors rangs e lo sistèma se polarizarà encara mai envèrs l’an 2020.
De tot aquò, que ne podèm extraire los europèus? Unes Estats Units amb actitud bonista e mai preocupats de solucionar los problèmas intèrnes favoririán una rebaissada de la tension internacionala. Mas unes Estats Units amb un sistèma educatiu e sanitari de basa escandinava poiriá far capvirar lo scenari politic internacional, en tot s’i rebatre una bona part del Mond.
Pr’aquò, Trump coma president dinamitariá las relacions exterioras dels Estats Units. El a criticat fòrtament China, Mexic, e quitament d’aliats coma l’Arabia Saudita, en arribant a dire qu'emplegarà lo poder economic dels Estats Units per forçar de cambiaments politics en d’autres estats. Amb una posicion talament de front, es complicat que Trump trobe de sostens a intervencions a d’autres estats. El fariá tombar la credibilitat del país sus la scèna internacionala, en fasent perilhar quitament un projècte de granda envergadura coma lo TTIP, que pòt dinamitar l'economia de l'Union Europèa.
Sanders a solament la possibilitat de ganhar se dins lo partit republican lo rival es Trump, mas las primàrias li van mal en fàcia a Clinton. D’un vejaire egoista, qu’es çò que mai li conven a Euròpa? unes Estats Units amb Clinton, progressista intèrnament mas amb una politica exteriora agressiva coma fins ara? o ben unes Estats Units amb Trump, amb de posicions ideologicas d'extrèma drecha mas sens cap d’influéncia, a causa de son descredit, dins lo camp internacional?